Es mostren 88940 resultats

■ rizosfera

■ rizosfera

femení botànica i pedologia Volum de sòl en contacte directe amb les arrels d’una planta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

rizostomes


<title type="display">rizostomes</title>

    femení zoologia
  1. plural Ordre de cnidaris de la classe dels escifozous, que alguns autors inclouen dins l’ordre de les discomeduses, caracteritzats pel gran nombre d’ostíols que s’obren en la superfície dels apèndixs. El més conegut és el borm blau.
  2. singular Cnidari de l’ordre de les rizostomes.

rizostomes

femení zoologia plural Ordre de cnidaris de la classe dels escifozous, que alguns autors inclouen dins l’ordre de les discomeduses, caracteritzats pel gran nombre d’ostíols que s’obren en la superfície dels apèndixs El més conegut és el borm blau singular Cnidari de l’ordre de les rizostomes
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rizotònic
| rizotònica

■ rizotònic
| rizotònica

adjectiu gramàtica Dit d’una forma verbal en la qual l’accent cau sobre una síllaba del radical
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

Rn

Rn

símbol química inorgànica radó
Gran Diccionari de la llengua catalana

RNA

RNA

de l’angl ribonucleic acid sigla i masculí bioquímica àcid ribonucleic
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ro

■ ro

femení Rho
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

ro-ro

ro-ro

masculí manutenció, emmagatzematge i marina, marítim Càrrega horitzontal
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ roal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">roal</title>

Partició sil·làbica: ro_al
    masculí numismàtica
  1. Al segle XI, moneda valenciana d’or, de llei o aliatge molt baix, encunyada principalment com a fracció del dinar, que tingué molta difusió per Catalunya.
  2. per extensió Or baix, amb molta lliga de coure, i algun cop també amb lliga d’argent.

■ roal

masculí numismàtica Al segle XI, moneda valenciana d’or, de llei o aliatge molt baix, encunyada principalment com a fracció del dinar, que tingué molta difusió per Catalunya per extensió Or baix, amb molta lliga de coure, i algun cop també amb lliga d’argent
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ roassa

■ roassa

femení zoologia mular 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ roba


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">roba</title>

Homòfon: rova
Etimologia: deriv. de robar amb el sentit primitiu de ‘botí’, especialitzat després en un dels seus principals components, la ‘roba, els draps de vestir’ 1a font: 1271
    femení
  1. indústria tèxtil
    1. Qualsevol drap o tela, especialment la que serveix per a fer vestits o abrigalls de llit. Una cortina, unes tovalles, d’una roba fina, basta, prima, gruixuda.
    2. roba de pare i mare Nom donat vulgarment, especialment al camp, a la roba gruixuda feta pels pagesos amb cànem o amb lli filats per ells mateixos que era emprada, especialment, per a fer llençols.
    3. roba d’herbassa Roba feta amb llana ordinària.
    4. roba teixida Nom donat impròpiament a una tela per a expressar que el dibuix o la mostra no han estat obtinguts per estampació, sinó directament pel tissatge.
    1. Conjunt de peces de tela destinades a un ús concret. Estendre la roba.
    2. roba blanca Peces de roba de color blanc que hom sol rentar separadament de les de color.
    3. roba de color Peces de roba de color que hom sol rentar a part perquè no tenyeixin la roba blanca.
    4. roba de llit Conjunt de peces de tela que serveixen per a cobrir o guarnir el llit, com llençols, flassades, etc.
    5. roba de taula Tovalles i tovallons.
  3. indumentària
    1. Conjunt de peces de tela destinades a cobrir el cos d’algú. Com que fa fred, ens posarem més roba.
    2. antigament Vestit. Roba talar.
    3. roba blanca (o roba interior) Peces de vestir que hom porta ajustades directament al cos i cobertes per la roba de damunt.
    4. roba d’aigua Impermeable.
    5. roba de color (o roba de damunt) obsolet Peces de vestir que hom porta visibles i cobrint la roba blanca.
    6. roba feta Peces de vestir ja cosides i a punt de posar-se. Una botiga de roba feta.
  4. haver-hi roba estesa Haver-hi present algú davant el qual no convé parlar d’alguna cosa.
  5. antigament
    1. Allò de què hom ha despullat algú en batalla o en saqueig.
    2. Saqueig.
  6. antigament
    1. Mercaderies transportades, sobretot per mar.
    2. Objectes que hom posseeix, sobretot els destinats a ornament i a ús casolà.

■ roba

femení indústria tèxtil Qualsevol drap o tela, especialment la que serveix per a fer vestits o abrigalls de llit Una cortina, unes tovalles, d’una roba fina, basta, prima, gruixuda roba de pare i mare Nom donat vulgarment, especialment al camp, a la roba gruixuda feta pels pagesos amb cànem o amb lli filats per ells mateixos que era emprada, especialment, per a fer llençols roba d’herbassa Roba feta amb llana ordinària roba teixida Nom donat impròpiament a una tela per a expressar que el dibuix o la mostra no han estat obtinguts per estampació, sinó directament pel tissatge Conjunt de peces…
Informació complementària
Traducció