Es mostren 88940 resultats

■ rodat
| rodada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rodat</title>

Etimologia: de rodar
    adjectiu
  1. Que va sobre rodes. Trànsit rodat. Artilleria rodada.
  2. figuradament Sense dificultats. Si tot va rodat, arribarem cap a les quatre.
  3. diplomàtica Dit del document, la butlla, el privilegi, autenticats pel signe rodat o roda. Privilegi rodat.

■ rodat
| rodada

adjectiu Que va sobre rodes Trànsit rodat Artilleria rodada figuradament Sense dificultats Si tot va rodat, arribarem cap a les quatre diplomàtica Dit del document, la butlla, el privilegi, autenticats pel signe rodat o roda Privilegi rodat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rodatge


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rodatge</title>

Etimologia: de rodar
    masculí
  1. Acció de filmar. El rodatge d’una pel·lícula.
  2. automòbil, automobilisme i motors
    1. Assentament d’un motor, especialment d’automòbil o de motocicleta, quan és nou o hom hi ha efectuat una rectificació.
    2. Funcionament adequat d’un motor durant el rodatge.
  3. Període inicial de desenvolupament d’un projecte, d’entrenament o preparació en una activitat, destinat a millorar-ne l’eficàcia. El rodatge d’un nou reglament.

■ rodatge

masculí Acció de filmar El rodatge d’una pellícula automòbil, automobilisme i motors Assentament d’un motor, especialment d’automòbil o de motocicleta, quan és nou o hom hi ha efectuat una rectificació Funcionament adequat d’un motor durant el rodatge Període inicial de desenvolupament d’un projecte, d’entrenament o preparació en una activitat, destinat a millorar-ne l’eficàcia El rodatge d’un nou reglament
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rodeig

■ rodeig

masculí Acció de rodejar plural Ambages, circumloquis
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rodejar

■ rodejar

verb intransitiu Anar, fer via fent una volta o marrada transitiu Envoltar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rodell


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rodell</title>

Etimologia: de rodella
    masculí
    1. Disc de fusta del torn de terrisser disposat horitzontalment damunt l’eix de la roda que aquell acciona amb el peu i que serveix de suport a la peça que obra.
    2. per extensió Disc de terrissa que el terrisser posa entre el rodell de fusta i la peça, per a poder-la treure, un cop acabada, sense tocar-la amb els dits.
    3. Tapa circular de fusta.
    4. pesca Peça de suro rodona com les que hom posa a la xarxa de pescar a l’art.
  2. indústria tèxtil Aplec de matons de cotó lligats en forma circular, per tal de facilitar-ne el transport; també és anomenat rotlle i rull.
    1. Feix de cèrcols de castanyer o d’avellaner per a fer botes, lligats en forma rodona.
    2. per extensió Cèrcol de fusta per a botes.

■ rodell

masculí Disc de fusta del torn de terrisser disposat horitzontalment damunt l’eix de la roda que aquell acciona amb el peu i que serveix de suport a la peça que obra per extensió Disc de terrissa que el terrisser posa entre el rodell de fusta i la peça, per a poder-la treure, un cop acabada, sense tocar-la amb els dits Tapa circular de fusta pesca Peça de suro rodona com les que hom posa a la xarxa de pescar a l’art indústria tèxtil Aplec de matons de cotó lligats en forma circular, per tal de facilitar-ne el transport també és anomenat rotlle i rull Feix de cèrcols de castanyer o d’avellaner…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rodella


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rodella</title>

Etimologia: de roda 1a font: 1395
    femení
    1. Disc, figura circular.
    2. especialment Superfície generalment circular, amb diversos cercles concèntrics dibuixats, que serveix per a exercitar la punteria.
  2. armament
    1. Escut circular.
    2. roda 2 2.
  3. heràldica Figura rodona i plana sempre de color i sobre un camper de metall.
  4. història A l’edat mitjana, insígnia de forma circular, de color vermell o, més generalment, groc, que havien de dur els jueus com a signe distintiu sobre llurs vestits.

■ rodella

femení Disc, figura circular especialment Superfície generalment circular, amb diversos cercles concèntrics dibuixats, que serveix per a exercitar la punteria armament Escut circular roda 2 2 heràldica Figura rodona i plana sempre de color i sobre un camper de metall història A l’edat mitjana, insígnia de forma circular, de color vermell o, més generalment, groc, que havien de dur els jueus com a signe distintiu sobre llurs vestits
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

rodella-besant

rodella-besant

femení heràldica Figura rodona i plana que té la meitat principal o primera de color, i l’altra, de metall, i sempre és sobre camper de metall
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rodellaire

■ rodellaire

masculí i femení Boscater que fa rodells o cèrcols per a botes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rodeller
| rodellera

■ rodeller
| rodellera

masculí i femení Rodellaire
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rodenc
| rodenca

■ rodenc
| rodenca

adjectiu i masculí i femení De les Masies de Roda Osona, de Roda de Berà Tarragonès o de Roda de Ter Osona