Es mostren 88940 resultats
■
rom3
| roma
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rom</title><lbl type="homograph">3</lbl>
■
rom3
| roma
adjectiu Truncat, escapçat de la punta Una escarpra roma Vegeu també rom 1 rom 2
■
roma
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">roma</title>
Body
femení botànica Paradella crespa.
■
roma
femení botànica Paradella crespa
■
romà1
| romana
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">romà</title><lbl type="homograph">1</lbl>
Accessory
Etimologia: del ll. romanus, -a, -um, íd.
Body
-
- adjectiu i masculí i femení De Roma (capital d’Itàlia).
- adjectiu i masculí i femení De l’imperi Romà o dels romans (poble).
- a la romana locució adjectiva i locució adverbial A la manera de Roma o dels romans.
- a la romana locució adjectiva gastronomia Arrebossat amb farina i ou i, després, fregit. Calamars a la romana.
-
masculí i femení
història
- Individu de raça indoeuropea habitant de la ciutat de Roma.
- En formar-se l’imperi d’Orient (segle VI), nom donat als súbdits dels emperadors bizantins (els quals s’anomenaren, ells mateixos, ‘reis i emperadors de romans’) com a substitució del mot hel·lè, de ressonàncies paganes.
-
- ciutadania romana dret i història Condició jurídica pròpia dels nascuts a la ciutat de Roma i que adquiriren després, gradualment, els nascuts en altres terres de l’imperi Romà.
- xifra romana Cadascun dels signes gràfics del sistema de numeració decimal utilitzats pels antics romans i emprats encara en alguns aspectes de la vida quotidiana: I (1), V (5), X (10), L (50), C (100), M (1 000).
-
adjectiu
cristianisme i litúrgia
- Relatiu o pertanyent a l’església de Roma, a la seva litúrgia. Ritu romà. Les congregacions romanes.
- Relatiu o pertanyent a l’Església Catòlica. L’Església Catòlica, apostòlica i romana.
- catòlic romà (o simplement romà) Catòlic.
- litúrgia romana (o ritu romà) Ritu occidental propi de l’església de Roma, el qual amb el temps (segles IX-XI) ha suplantat els altres ritus occidentals i que, avui, pràcticament és l’únic de l’Església Catòlica.
-
adjectiu
arts gràfiques
- Dit de la família de tipus de lletra d’impremta en la qual hom distingeix el romà antic, entre els quals cal destacar el garamond i l’elzevirià, del romà modern, entre els quals cal destacar el bodonià i el normand.
- Dit dels tipus de lletra dreta, per oposició als d’itàlica o cursiva, que són inclinats.
- lletra romana (o simplement romana) Tipus de lletra de la família del romà.
- escola romana art Escola artística que es desenvolupà a Roma del començament del segle XVI al XVIII, que fou centre del baix Renaixement i del Barroc.
Vegeu també:
romà2
■
romà1
| romana
adjectiu i masculí i femení De Roma capital d’Itàlia adjectiu i masculí i femení De l’imperi Romà o dels romans poble a la romana locució adjectiva i locució adverbial A la manera de Roma o dels romans a la romana locució adjectiva gastronomia Arrebossat amb farina i ou i, després, fregit Calamars a la romana masculí i femení història Individu de raça indoeuropea habitant de la ciutat de Roma En formar-se l’imperi d’Orient segle VI, nom donat als súbdits dels emperadors bizantins els quals s’anomenaren, ells mateixos, ‘reis i emperadors de romans’ com a substitució del mot hellè , de…
■
romà2
| romana
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">romà</title><lbl type="homograph">2</lbl>
Body
■
romà2
| romana
adjectiu i masculí i femení De la Romana de Tarafa Vinalopó Mitjà Vegeu també romà 1
■
romaic
| romaica
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">romaic</title>
Accessory
Partició sil·làbica: ro_maic
Body
- adjectiu Relatiu o pertanyent a la història, la cultura i, en especial, la llengua de la Grècia moderna.
- masculí i femení Grec.
- masculí lingüística Grec modern.
■
romaic
| romaica
adjectiu Relatiu o pertanyent a la història, la cultura i, en especial, la llengua de la Grècia moderna masculí i femení Grec masculí lingüística Grec modern
■
romana
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">romana</title>
Accessory
Etimologia: d’origen incert, probablement del ll. td. o vg. (libra) romana ‘(balança) de Roma’, anomenada abans libra campana ‘balança de la Campània’, que resultava equívoc per homonímia amb campana 1a font: 1318
Body
-
femení
- metrologia Balança rudimentària portàtil de ferro, formada per una barra amb dos braços desiguals, la qual descansa sobre un fulcre, que hom penja o bé sosté amb la mà mitjançant una anella.
- oficis manuals, tecnologia i indústria tèxtil Nom genèric de les palanques o sistemes de palanques que en diverses màquines, dispositius, etc., tenen una finalitat reguladora.
■
romana
femení metrologia Balança rudimentària portàtil de ferro, formada per una barra amb dos braços desiguals, la qual descansa sobre un fulcre, que hom penja o bé sosté amb la mà mitjançant una anella oficis manuals , tecnologia i indústria tèxtil Nom genèric de les palanques o sistemes de palanques que en diverses màquines, dispositius, etc, tenen una finalitat reguladora
■
romanalla
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">romanalla</title>
Accessory
Etimologia: de romandre 1a font: s. XIV, Llull
Body
femení Allò que d’una cosa roman en un lloc després d’haver-ne tret una gran part.
■
romanalla
femení Allò que d’una cosa roman en un lloc després d’haver-ne tret una gran part
■
romanç
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">romanç</title>
Accessory
Etimologia: del ll. romanice ‘a la romana’, aplicat als parlars de les nacions romanitzades, estès després a les obres escrites en llengua romànica de caràcter narratiu i atractiu per al poble senzill 1a font: s. XIV, Llull
Body
-
masculí
- lingüística Nom amb què era designat l’idioma vulgar als països de la Romània quan ja s’havia diferenciat clarament del llatí.
-
literatura
- Narració novel·lesca extensa, en vers o prosa, de les aventures d’un heroi.
- [popularment romanço] Narració de fets generals o atribuïts a personatges concrets, d’ample predicament entre la gran massa social, que la rep per conducte oral o imprès.
- Poema escrit en versos que rimen normalment assonats els parells.
- romanç de cec literatura Narració en vers que era recitada o cantada per cecs especialment a les fires i festes dels pobles.
■
romanç
masculí lingüística Nom amb què era designat l’idioma vulgar als països de la Romània quan ja s’havia diferenciat clarament del llatí literatura Narració novellesca extensa, en vers o prosa, de les aventures d’un heroi popularment romanço Narració de fets generals o atribuïts a personatges concrets, d’ample predicament entre la gran massa social, que la rep per conducte oral o imprès Poema escrit en versos que rimen normalment assonats els parells romanç de cec literatura Narració en vers que era recitada o cantada per cecs especialment a les fires i festes dels pobles
■
romança
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">romança</title>
Accessory
Etimologia: de l’it. romanza, i aquest, del fr. romance, pres, al seu torn, del cast. romance, íd., ll. romanice ‘a la romana’
Body
-
femení
música
- Composició musical, generalment de caràcter instrumental, d’un elevat to líric.
- Cançó lírica introduïda d’una manera destacada en el context d’una òpera o d’una sarsuela.
- Cançó estròfica breu, de caràcter líric, pròpia de la música francesa.
■
romança
femení música Composició musical, generalment de caràcter instrumental, d’un elevat to líric Cançó lírica introduïda d’una manera destacada en el context d’una òpera o d’una sarsuela Cançó estròfica breu, de caràcter líric, pròpia de la música francesa