<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ronda</title><lbl type="homograph">2</lbl>
Accessory
Etimologia: del cast. ronda, íd., i aquest, de l’àr. rubṭ, pl. de râbiṭa ‘patrulla de guàrdies a cavall’, romanitzat en robda, ronda, de la mateixa arrel de ravata 1a font: 1451
Body
-
femení
-
organització militar
- Acció de rondar. El vigilant feia la seva ronda.
- Patrulla nocturna de vigilància que recorre els carrers, les fortificacions o els punts de guàrdia.
-
[abreviatura rda.]
arquitectura i urbanisme
- Camí que recorre interiorment la muralla d’una plaça forta, d’una ciutat, etc.
- per extensió Camí de circumval·lació d’una ciutat.
- per extensió Via pública que volta totalment o parcialment una població tot enllaçant les carreteres que hi aflueixen.
- jocs d’entreteniment En certs jocs de cartes, el fet de tenir un jugador en el seu joc dues cartes del mateix valor.
- música i folklore En alguns pobles de Castella, serenata de tipus amorós.
Vegeu també:
ronda1