Es mostren 88940 resultats

rova


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rova</title>

Accessory
Homòfon: roba
Etimologia: de l’àr. rubʿ ‘quarta part’ (àr. vg. rúbaʿ, rúbʿa), der. de ʾárbaʿ ‘quatre’ 1a font: s. XII
Body
    femení
  1. metrologia Mesura de pes equivalent a 1/4 de quintar. La rova catalana val 26 lliures i equival a 10,4 kg.
  2. informàtica arrova 2.

rova

roval

roval

rovalla

rovalla

rovell


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rovell</title>

Accessory
Etimologia: d’un ll. vg. *rubĭclus, resultat d’un encreuament del ll. robīgo, -ĭnis ‘òxid; malura de les plantes’ amb un ll. vg. *rubĭcŭlus, -a, -um ‘vermellós’ (postulat per l’it. ant. rubecchio ‘vermellós’) 1a font: s. XIII
Body
    masculí
  1. química inorgànica
    1. Òxid fèrric hidratat, de color vermellós, que es forma a la superfície del ferro per acció de l’aire humit.
    2. per extensió Capa d’òxid hidratat que es forma a la superfície de diversos metalls per acció de l’aire humit, mitjançant processos de corrosió.
    3. per extensió Brutícia que es diposita o es forma a la superfície d’alguna cosa.
  2. figuradament Manca d’expeditesa de quelcom deguda a una inacció prolongada, a manca d’exercici, d’entrenament.
  3. botànica i fitopatologia Malura produïda en diverses plantes per fongs del gènere Puccinia, de l’ordre de les uredinals. El més conegut és el rovell del blat, causat per P. graminis.
  4. rovell d’ou (o simplement rovell) bioquímica Massa esferoidal groga que hi ha a l’interior dels ous dels ocells i dels rèptils; gema.
  5. rovell d’ou botànica
    1. Planta herbàcia perenne de la família de les ranunculàcies (Trollius europaeus), de fulles palmatisectes amb els segments incisos, flors grogues i solitàries i fruits en plurifol·licle.
    2. Reig.

rovell

rovellament

rovellament

rovellar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rovellar</title>

Accessory
Etimologia: de rovell 1a font: 1696, DLac.
Body
    verb
    1. transitiu Causar que una cosa tingui rovell. L’aire humit rovella el ferro.
    2. pronominal Contreure rovell. Untar amb oli un objecte de ferro perquè no es rovelli.
  1. figuradament
    1. transitiu Fer perdre (a algú o alguna cosa) l’agilitat, els coneixements adquirits, etc. Tinc les articulacions rovellades per manca d’exercici. La inactivitat rovella les facultats intel·lectuals.
    2. pronominal T’has de moure si no vols que se’t rovellin els membres. Se m’ha rovellat la història.
  2. pronominal Contreure els cereals la malaltia del rovell.

rovellar

rovelló


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rovelló</title>

Accessory
Etimologia: probablement ll. rubellio, -ōnis ‘rovell del blat; roger (peix)’, que es refereix tanmateix a un fong, emparentat semànticament amb rovell i fins formalment amb la família del ll. ruber ‘vermell’
Body
    masculí botànica
  1. Bolet de la família de les russulàcies (Lactarius sanguifluus), de capell convex i després deprimit, lleugerament viscós, de color vermell vinós amb taques verdoses, molt apreciat i consumit.
  2. Pinetell.
  3. rovelló de cabra Bolet de la família de les russulàcies (Lactarius torminosus), de capell estès o deprimit, superfície seca i vellosa, cama curta, ataronjat i de làtex blanc i picant.

rovelló

rovellol

rovellol

rovellola

rovellola

rovellona