Es mostren 88940 resultats

■ rovellonaire

■ rovellonaire

masculí i femení Persona que cull rovellons Persona que recollecta rovellons per tal de vendre’ls
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rovellonera

■ rovellonera

femení Indret del bosc on es fan rovellons o pinetells en abundància
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rovellós
| rovellosa

■ rovellós
| rovellosa

adjectiu Que fa rovell, que té rovell o que sembla rovell
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rovellut

■ rovellut

adjectiu masculí Dit de l’ou que té el rovell relativament molt gros
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

ròver


<title type="display">ròver</title>

Etimologia: de l’angl. rover, íd., del neerl. mitjà rover ‘robar’
masculí escoltisme Nom amb el qual hom designa els joves de disset anys endavant que practiquen l’escoltisme.

ròver

masculí escoltisme Nom amb el qual hom designa els joves de disset anys endavant que practiquen l’escoltisme
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rovina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rovina</title>

Etimologia: variant de ruïna, forma més evolucionada i normal del ll. rŭīna, amb intercalació de -v- antihiàtica; el sentit ja tenia base en l’accepció de ‘pluja torrencial’ que tenia també el ll. cl. ruina 1a font: s. XIV, Eiximenis
femení Fang, brossa, que deixa una riuada a les vores del riu.

■ rovina

femení Fang, brossa, que deixa una riuada a les vores del riu
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rovinada

■ rovinada

femení Riuada sobtada produïda per una forta ploguda
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rovinós
| rovinosa

■ rovinós
| rovinosa

adjectiu De rovina llotós, tèrbol
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rovira


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rovira</title>

Etimologia: del ll. *robĕrea, variant del ll. robŏreus, -a, -um ‘de roure’, der. de robur, -ŏris ‘roure’; el fem. substantivat (a partir, per ex., de silva roborea ‘bosc de roures’) prengué en romànic ant. el sentit de ‘roureda’ 1a font: c. 950
femení dialectal antigament Roureda.

■ rovira

femení dialectal antigament Roureda
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

roxolà
| roxolana


<title type="display">roxolà</title>

  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als roxolans.
  2. masculí i femení història Individu d’una tribu sàrmata d’alans que habitaven entre el Dniéper i el Don (segle I aC) i posteriorment (segle I dC) a la riba esquerra del Danubi.

roxolà
| roxolana

adjectiu Relatiu o pertanyent als roxolans masculí i femení història Individu d’una tribu sàrmata d’alans que habitaven entre el Dniéper i el Don segle I aC i posteriorment segle I dC a la riba esquerra del Danubi