Es mostren 88940 resultats

■ rufaga

■ rufaga

femení meteorologia Temps de vent i de neu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rufagada

■ rufagada

femení meteorologia Ventada violenta Una rufagada se m’emportà la roba de les mans figuradament Una rufagada d’ira
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rufagós
| rufagosa

■ rufagós
| rufagosa

adjectiu meteorologia Amb vent fort Una pedregada rufagosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rufejar

■ rufejar

verb intransitiu meteorologia Fer un temps rúfol, dolent
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rufera

■ rufera

femení meteorologia Torb de muntanya
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rufí

■ rufí

masculí ictiologia Escórpora
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rufià
| rufiana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rufià</title>

Partició sil·làbica: ru_fi_à
Etimologia: potser de l’it. ruffiano, d’un ll. *rūfŭlanus, der. de rūfŭla ‘rosseta; prostituta’, der. de rūfus ‘pèl-roig’, aplicat a les prostitutes per la perruca rossa que solien dur 1a font: s. XIV, Corbatxo
    masculí i femení
  1. Persona que rufianeja, alcavot.
  2. figuradament Persona perversa, sense honor.

■ rufià
| rufiana

masculí i femení Persona que rufianeja, alcavot figuradament Persona perversa, sense honor
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rufianejar

■ rufianejar

verb intransitiu Viure del tràfic de prostitutes alcavotejar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rufianeria

■ rufianeria

femení Ofici de rufià alcavoteria Qualitat de rufià Acte, mitjà, propi de rufià
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rufianesc
| rufianesca

■ rufianesc
| rufianesca

adjectiu De rufià Menava una vida rufianesca
Traducció