Es mostren 88951 resultats

rúpia


<title type="display">rúpia</title>

Accessory
Partició sil·làbica: rú_pi_a
Etimologia: del gr. rhýpos ‘brutícia’
Body
femení patologia Afecció cutània consistent en la formació d’unes butllofes o vesícules que, quan s’assequen, esdevenen una crosta concèntrica i estratificada semblant a una petxina.

rúpia

rupianenc
| rupianenca

rupianenc
| rupianenca

rupícola

rupícola

rupitenc
| rupitenca

rupitenc
| rupitenca

rupitet

rupitet

Traducció

rúptil

rúptil

Traducció

ruptor


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ruptor</title>

Accessory
Etimologia: del ll. ruptor, -ōris ‘que trenca’
Body
    masculí
  1. electrotècnia i tecnologia Interruptor que actua sobre una bobina d’inducció a fi de produir en l’enrotllament secundari la generació d’una força electromotriu d’alta tensió.
  2. motors Mecanisme format per dos contactes que forma part del distribuïdor d’encesa i que té per missió interrompre a intervals iguals el pas del corrent elèctric que circula per l’enrotllament primari de la bobina.

ruptor

ruptura


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ruptura</title>

Accessory
Etimologia: del ll. ruptura, íd. 1a font: 1803, DEst.
Body
    femení
    1. Acció de rompre o de rompre’s. La ruptura d’un dic, d’una canonada d’aigua.
    2. electricitat Interrupció d’un corrent elèctric per obertura del circuit.
    3. electrònica Fenomen que té lloc en una junció pn inversament polaritzada quan és sobrepassat un determinat valor de la tensió aplicada.
    4. patologia Trencament, esqueixament.
  1. figuradament
    1. La ruptura de les negociacions.
    2. ruptura de relacions diplomàtiques dret internacional Interrupció o cessament de les relacions entre dos o més estats a conseqüència d’un desacord, que es fa efectiu per la retirada dels representants diplomàtics respectius.

ruptura

rupturisme

rupturisme

Traducció