Es mostren 88939 resultats

■ ruqueria

■ ruqueria

femení Rucada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rural

■ rural

adjectiu Relatiu o pertanyent als camps, a la vida al camp, per oposició a la vida de ciutat Poblacions rurals Vida rural Una propietat rural
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ruralia

■ ruralia

femení Terreny ocupat només per masos o terres de conreu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ruralisme

■ ruralisme

masculí Qualitat de rural Mot o expressió rural, no ciutadana literatura i teatre Tendència literària o teatral que consisteix a prendre per tema la vida rural
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ruralista

■ ruralista

masculí i femení Persona amant de la vida rural o dels ruralismes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ruralment

■ ruralment

adverbi D’una manera rural
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

ruríkida


<title type="display">ruríkida</title>

  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als ruríkides.
  2. masculí i femení història Individu pertanyent a la descendència agnatícia de Rurik, que regnà en diferents principats russos i, finalment, a Rússia fins al 1598.

ruríkida

adjectiu Relatiu o pertanyent als ruríkides masculí i femení història Individu pertanyent a la descendència agnatícia de Rurik, que regnà en diferents principats russos i, finalment, a Rússia fins al 1598
Gran Diccionari de la llengua catalana

rururbà
| rururbana

rururbà
| rururbana

adjectiu geografia humana Dit de l’àrea, l’espai, etc, que combina característiques rurals i característiques urbanes
Gran Diccionari de la llengua catalana

rururbanització


<title type="display">rururbanització</title>

Partició sil·làbica: rur_ur_ba_nit_za_ci_ó
femení geografia humana Procés d’urbanització, en una àrea rural o en la perifèria d’una ciutat o d’una aglomeració urbana, que combina característiques pròpies del camp i de la ciutat.

rururbanització

femení geografia humana Procés d’urbanització, en una àrea rural o en la perifèria d’una ciutat o d’una aglomeració urbana, que combina característiques pròpies del camp i de la ciutat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rus
| russa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rus</title>

Etimologia: en el sentit de ‘sobretot llarg’, per al·lusió als llargs abrics russos
  1. adjectiu i masculí i femení De Rússia (estat d’Euràsia), dels russos (poble) o del rus (llengua).
  2. masculí i femení
    1. història Individu d’un poble normand d’origen escandinau, els varegs, els quals, un cop fusionats amb els eslaus de les terres del Volga, el Don i el Dniéper (segle IX), hi organitzaren els primers principats russos de Kíiv i de Novgorod.
    2. gran rus Rus.
    3. petit rus Ucraïnès.
    4. rus blanc Bielorús.
  3. masculí indumentària Sobretot llarg, molt gruixut.
  4. masculí lingüística Llengua de la branca eslava de les llengües indoeuropees, parlada pels russos.
  5. alfabet rus escriptura Alfabet ciríl·lic.
  6. masculí indústria tèxtil Ris.

■ rus
| russa

adjectiu i masculí i femení De Rússia estat d’Euràsia, dels russos poble o del rus llengua masculí i femení història Individu d’un poble normand d’origen escandinau, els varegs, els quals, un cop fusionats amb els eslaus de les terres del Volga, el Don i el Dniéper segle IX, hi organitzaren els primers principats russos de Kíiv i de Novgorod gran rus Rus petit rus Ucraïnès rus blanc Bielorús masculí indumentària Sobretot llarg, molt gruixut masculí lingüística Llengua de la branca eslava de les llengües indoeuropees, parlada pels russos alfabet rus escriptura Alfabet ciríllic masculí…
Informació complementària
Traducció