Es mostren 88951 resultats

rururbanització


<title type="display">rururbanització</title>

Accessory
Partició sil·làbica: rur_ur_ba_nit_za_ci_ó
Body
femení geografia humana Procés d’urbanització, en una àrea rural o en la perifèria d’una ciutat o d’una aglomeració urbana, que combina característiques pròpies del camp i de la ciutat.

rururbanització

rus
| russa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rus</title>

Accessory
Etimologia: en el sentit de ‘sobretot llarg’, per al·lusió als llargs abrics russos
Body
  1. adjectiu i masculí i femení De Rússia (estat d’Euràsia), dels russos (poble) o del rus (llengua).
  2. masculí i femení
    1. història Individu d’un poble normand d’origen escandinau, els varegs, els quals, un cop fusionats amb els eslaus de les terres del Volga, el Don i el Dniéper (segle IX), hi organitzaren els primers principats russos de Kíiv i de Novgorod.
    2. gran rus Rus.
    3. petit rus Ucraïnès.
    4. rus blanc Bielorús.
  3. masculí indumentària Sobretot llarg, molt gruixut.
  4. masculí lingüística Llengua de la branca eslava de les llengües indoeuropees, parlada pels russos.
  5. alfabet rus escriptura Alfabet ciríl·lic.
  6. masculí indústria tèxtil Ris.

rus
| russa

rusc


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rusc</title>

Accessory
Etimologia: extret de rusca, pel fet que els ruscos es feien sobretot amb escorça d’alzina surera 1a font: 1371
Body
    masculí
  1. Vas fet d’una pela de suro lligada amb un vímet i amb sòl de fusta, que segons la mida serveix de got o d’atuell.
  2. apicultura
    1. Abell artificial que permet fàcilment l’aprofitament de la mel i de la cera, consistent en un cilindre de rusca (anomenat també rusquer o arna), o en un tronc d’arbre buidat (buc), o en cistells de palla o de canya revestits de fang, o en recipients de terra cuita, etc.
    2. rusc fix Rusc.
    3. rusc mòbil (o simplement rusc) Rusc consistent en un moble de variades formes amb diversos compartiments, generalment horitzontals, superposats i movibles, proveïts d’una làmina de cera que té estampat per gofratge un buit per tal que serveixi de base de la bresca.

rusc

rusca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rusca</title>

Accessory
Etimologia: del ll. td. gàl·lic rusca, íd., potser d’origen cèlt. o precèlt 1a font: 1250
Body
    femení
    1. indústria surera Escorça de l’alzina surera no treballada.
    2. tros de rusca figuradament Persona esquerpa, poc amable.
  1. apicultura Rusc fet amb una rusca.
  2. dialectal col·loquialment Gana, buidor d’estómac.

rusca

ruscador
| ruscadora

ruscador
| ruscadora

ruscall

ruscall

ruscat

ruscat

ruscot

ruscot

rusquer

rusquer

russafeny
| russafenya

russafeny
| russafenya