Es mostren 88939 resultats

■ russificar

■ russificar

verb transitiu Fer tornar rus, fer adoptar els costums, la llengua, etc, russos La Unió Soviètica intentà russificar l’Europa de l’Est pronominal Esdevenir rus, adoptar els costums, la llengua, etc, russos La zona russificada d’Ucraïna
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ russo-

■ russo-

Forma prefixada del mot rus Ex russòfil, russofília, russojaponès
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ russòfil
| russòfila

■ russòfil
| russòfila

adjectiu i masculí i femení Partidari de Rússia o dels russos, estudiós de les coses russes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rússula

■ rússula

femení botànica Cualbra
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

russulàcies


<title type="display">russulàcies</title>

Partició sil·làbica: rus_su_là_ci_es
    femení botànica
  1. plural Família de russulals, integrada per fongs de carpòfors grossos o mitjans, amb la cara granelluda i amb les espores de colors clars.
  2. singular Fong de la família de les russulàcies.

russulàcies

femení botànica plural Família de russulals, integrada per fongs de carpòfors grossos o mitjans, amb la cara granelluda i amb les espores de colors clars singular Fong de la família de les russulàcies
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ russulals

■ russulals

femení botànica plural Ordre de basidiomicets himenomicets integrat per bolets amb carpòfors dotats de cama i làmines i que comprèn la família de les russulàcies rovellons, cualbres, etc singular Bolet de l’ordre de les russulals
Gran Diccionari de la llengua catalana

rustat
| rustada

rustat
| rustada

adjectiu heràldica Dit d’un escut o d’una peça sembrats de rustes
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ruste

■ ruste

masculí heràldica Figura que té la forma de losange amb un forat rodó al mig
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rústec
| rústega


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rústec</title>

Compareu: rústic
Etimologia: del ll. rustĭcus, -a, -um ‘del camp, de pagès’ der. de rus, rurus ‘camp’ 1a font: c. 1396
    adjectiu
    1. Aspre al tacte, no polit, raspós.
    2. Mancat de finor, no polit. Mobles rústecs.
    3. figuradament Mancat de cultura, sense finor espiritual. Els habitants d’aquells pobles tenen fama d’ésser gent rústega.
  2. Dit d’un mecanisme que es mou, que funciona, amb dificultat. Els golfos s’han rovellat i la porta va molt rústega.
  3. en rústega arts gràfiques En rústica.

■ rústec
| rústega

adjectiu Aspre al tacte, no polit, raspós Mancat de finor, no polit Mobles rústecs figuradament Mancat de cultura, sense finor espiritual Els habitants d’aquells pobles tenen fama d’ésser gent rústega Dit d’un mecanisme que es mou, que funciona, amb dificultat Els golfos s’han rovellat i la porta va molt rústega en rústega arts gràfiques En rústica
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

rustemita

rustemita

islamisme adjectiu Relatiu o pertanyent als rustemites masculí i femení Membre de la dinastia kharigita fundada per ‘Abd al-Rahmān ibn Rustum