Es mostren 88939 resultats

■ rústic
| rústica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rústic</title>

Compareu: rústec
Etimologia: del ll. rustĭcus, -a, -um, íd. 1a font: 1653, DTo.
    adjectiu
  1. Propi de les persones o coses del camp. Maneres rústiques.
  2. Dit d’un treball fet amb pedres, fustes, etc., poc o no gens treballades; rústec. Una barana rústica.
  3. impròpiament escriptura i paleografia Dit de l’escriptura capital romana clàssica librària (segles I-VI).
  4. en rústica arts gràfiques Dit de l’enquadernació amb cobertes de paper o de cartolina.

■ rústic
| rústica

adjectiu Propi de les persones o coses del camp Maneres rústiques Dit d’un treball fet amb pedres, fustes, etc, poc o no gens treballades rústec Una barana rústica impròpiament escriptura i paleografia Dit de l’escriptura capital romana clàssica librària segles I-VI en rústica arts gràfiques Dit de l’enquadernació amb cobertes de paper o de cartolina
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rústicament

■ rústicament

adverbi D’una manera rústica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rusticitat

■ rusticitat

femení Qualitat de rústic, especialment en les maneres
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rustiquesa

■ rustiquesa

femení Rusticitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

rustúmida

rustúmida

adjectiu i masculí i femení islamisme Rustemita
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ruta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ruta</title>

Etimologia: del fr. route, íd., del ll. rupta (via) ‘camí romput, fressat’ 1a font: 1803, DEst.
    femení
    1. Camí que hom recorre en un viatge, una excursió, etc., itinerari.
    2. nàutica Itinerari que ha de seguir i que segueix una embarcació per tal d’anar d’un punt a un altre, seguint un rumb o més.
    3. nàutica Línia traçada a la carta nàutica que indica el camí per a anar d’un punt a un altre.
    4. cambra de ruta nàutica Departament prop del pont de comandament d’un vaixell on són guardats els cronòmetres, les cartes nàutiques, el quadern de bitàcola i altres aparells, i els llibres i documents relatius a la navegació.
    5. ruta aèria aeronàutica Zona de l’espai aeri definida entre dos punts i proveïda d’ajudes a la navegació aèria de tipus visual o electromagnètic, que és subjecta a regulacions de circulació i de navegació.
    6. ruta comercial història Trajecte que segueixen els productes que són objecte de comerç.
  2. escoltisme Nom amb què fou coneguda, en l’escoltisme català, l’etapa dels joves de disset anys endavant, anomenada actualment clan o truc.
  3. bioquímica
    1. ruta amfibòlica Ruta metabòlica central que té una doble funció: pot ésser utilitzada catabòlicament, per a la degradació completa de molècules petites, o bé anabòlicament, per a produir-les.
    2. ruta metabòlica Seqüència de reaccions del metabolisme que desemboquen en la síntesi d’un producte, molt semblants en tots els éssers vius, especialment les anomenades centrals.

■ ruta

femení Camí que hom recorre en un viatge, una excursió, etc, itinerari nàutica Itinerari que ha de seguir i que segueix una embarcació per tal d’anar d’un punt a un altre, seguint un rumb o més nàutica Línia traçada a la carta nàutica que indica el camí per a anar d’un punt a un altre cambra de ruta nàutica Departament prop del pont de comandament d’un vaixell on són guardats els cronòmetres, les cartes nàutiques, el quadern de bitàcola i altres aparells, i els llibres i documents relatius a la navegació ruta aèria aeronàutica Zona de l’espai aeri definida entre dos punts i proveïda d’ajudes…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rutàcies


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rutàcies</title>

Partició sil·làbica: ru_tà_ci_es
    femení botànica
  1. plural Família de terebintals, composta per plantes generalment llenyoses, amb glàndules secretòries, de fulles sovint trifoliades, flors comunament actinomorfes i hermafrodites i fruits de diversa mena.
  2. singular Planta de la família de les rutàcies.

■ rutàcies

femení botànica plural Família de terebintals, composta per plantes generalment llenyoses, amb glàndules secretòries, de fulles sovint trifoliades, flors comunament actinomorfes i hermafrodites i fruits de diversa mena singular Planta de la família de les rutàcies
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

rutamicina

rutamicina

femení bioquímica Substància que inhibeix la formació d’ATP en la fosforilació oxidativa
Gran Diccionari de la llengua catalana

rutè
| rutena


<title type="display">rutè</title>

  1. adjectiu i masculí i femení De Rutènia (regió de l’Europa central).
  2. adjectiu i masculí i femení Ucraïnès.
  3. adjectiu i masculí i femení
    1. història A l’Àustria imperial i a Eslovàquia, nom donat als petits russos residents a la banda occidental de la línia Dvina-Dniéper, que formaven part de l’estat polonolituà.
    2. cristianisme Dit dels cristians de ritu bizantí pertanyents a l’església rutena.
  4. església rutena cristianisme Nom donat a l’església uniata de ritu bizantí escampada per Polònia, Galítsia, Eslovàquia, Hongria i Bohèmia, amb comunitats emigrades a l’Europa occidental, als Estats Units d’Amèrica, al Canadà, al Brasil i a l’Argentina.

rutè
| rutena

adjectiu i masculí i femení De Rutènia regió de l’Europa central adjectiu i masculí i femení Ucraïnès adjectiu i masculí i femení història A l’Àustria imperial i a Eslovàquia, nom donat als petits russos residents a la banda occidental de la línia Dvina-Dniéper, que formaven part de l’estat polonolituà cristianisme Dit dels cristians de ritu bizantí pertanyents a l’església rutena església rutena cristianisme Nom donat a l’església uniata de ritu bizantí escampada per Polònia, Galítsia, Eslovàquia, Hongria i Bohèmia, amb comunitats emigrades a l’Europa occidental, als Estats Units d’Amèrica,…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ ruteni


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">ruteni</title>

Etimologia: del ll. científic ruthenium, del b. ll. Ruthenia, nom ant. de Rússia, per haver estat descobert a les mines dels Urals i isolat pel químic rus K. Klaus, el l844 1a font: 1888, DLab.
masculí [símbol Ru] química inorgànica Element químic de nombre atòmic 44 pertanyent al grup VIIIb de la taula periòdica.

■ ruteni

masculí símbol Ru química inorgànica Element químic de nombre atòmic 44 pertanyent al grup VIIIb de la taula periòdica
Traducció