Es mostren 88939 resultats

■ sabent

■ sabent

adjectiu Que sap, que té coneixement d’una cosa Lamentava sobretot que els seus pares no poguessin ésser sabents de la seva fretura Que té sentida, regust, sabor de ranci Oli sabent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sabentment

■ sabentment

adverbi Cientment
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ saber1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">saber</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. sapĕre ‘tenir, trobar gust; entendre-hi, tenir intel·ligència’; de referir-se al sentit del gust passà translatíciament a designar la capacitat de discernir, de tenir seny i, finalment, de conèixer coses 1a font: s. XII, Hom.
    verb
  1. transitiu
    1. Conèixer completament, tenir coneixença que una cosa és, s’ha esdevingut, per la informació que hom en té. Saps els motius del seu refús? Saber què cosa és la pobresa. Saber una casa per llogar. Fer saber una cosa a algú. Ho donaré a la noia que tu saps.
    2. Déu sap (o qui sap) Expressió que denota la ignorància d’una cosa. Ens vam salvar Déu sap com. Déu sap quan tornaran. Ja qui sap on seríem!
    3. fer saber Comunicar, donar notícia.
    4. és a saber (o simplement a saber) Fórmula per a entrar en el detall d’una cosa. Les ciències naturals, és a saber, la física, la química,...
    5. no saber (algú) què es fa (o què es diu, o què es pesca, etc.) Estar molt atabalat, destarotat. No en facis cas, que no sé què em faig.
    6. no sé com D’una manera que hom no pot definir. Avui estic no sé com.
    7. no sé què Quelcom que hom no coneix, que hom no pot definir. Té un no sé què de repugnant.
    8. saber (algú) de quin mal ha de morir Conèixer els fets que s’esdevindran, especialment els que presenten un caràcter negatiu. Faci’m un pressupost de la reparació del cotxe, així ja sabré de quin mal he de morir.
    9. no sé qui Algú que hom no coneix.
    10. qui sap? Potser. —Que vindràs al cinema? —Qui sap?
    11. no se sap mai Expressió que indica la incertesa d’un fet.
    12. saber-la llarga Tenir molta experiència i astúcia.
    1. transitiu Posseir la ciència, l’art, la pràctica, d’una cosa. Saber el llatí. Saber l’alemany. Saber de lletra. Sap conduir un auto. Saber acontentar-se del que un hom té. Ell sap més que jo.
    2. transitiu Haver après. Saber la lliçó. Saber un actor el seu paper.
    3. pronominal Se sap la lliçó de memòria.
  3. intransitiu
    1. Tenir tal o tal sabor o olor. Aquest llard sap a ranci.
    2. saber bé (o saber bo) Ésser agradable. Què li darem que li sàpiga bo?
    3. saber greu Lamentar una cosa, sentir pena que s’esdevingui. Li sap molt greu que no hi hagis anat.



    4. Vegeu també:
    saber2

■ saber1

verb transitiu Conèixer completament, tenir coneixença que una cosa és, s’ha esdevingut, per la informació que hom en té Saps els motius del seu refús Saber què cosa és la pobresa Saber una casa per llogar Fer saber una cosa a algú Ho donaré a la noia que tu saps Déu sap o qui sap Expressió que denota la ignorància d’una cosa Ens vam salvar Déu sap com Déu sap quan tornaran Ja qui sap on seríem fer saber Comunicar, donar notícia és a saber o simplement a saber Fórmula per a entrar en el detall d’una cosa Les ciències naturals, és a saber, la física, la química, no saber algú què es fa o què…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ saber2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">saber</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: v. saber1
    masculí
  1. Conjunt de coneixements adquirits per l’estudi. Posar algú tot el seu saber en una empresa.
  2. filosofia
    1. Coneixement o conjunt de coneixements que, mitjançant la comprovació i una adequada sistematització, donen lloc a la ciència.
    2. Coneixement teoricopràctic relatiu a situacions o realitats tant objectives com subjectives.
  3. saber absolut En Hegel, estadi superior del coneixement, en què subjecte i objecte atenyen llur adequació i, així, resta superada tota dualitat (finit-infinit, universal-concret, llibertat-necessitat, etc.).



    4. Vegeu també:
    saber1

■ saber2

masculí Conjunt de coneixements adquirits per l’estudi Posar algú tot el seu saber en una empresa filosofia Coneixement o conjunt de coneixements que, mitjançant la comprovació i una adequada sistematització, donen lloc a la ciència Coneixement teoricopràctic relatiu a situacions o realitats tant objectives com subjectives saber absolut En Hegel, estadi superior del coneixement, en què subjecte i objecte atenyen llur adequació i, així, resta superada tota dualitat finit-infinit, universal-concret, llibertat-necessitat, etc Vegeu també saber 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ saberut
| saberuda


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">saberut</title>

Etimologia: de saber1 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu i masculí i femení
    1. Que sap molt.
    2. especialment i irònicament Dit d’un que pretén saber molt.
    3. irònicament Tafaner, delerós de saber noves. Què portes aquí? —Llavor de saberuts.
  2. adjectiu Dit del vi o de l’oli que té algun regust.

■ saberut
| saberuda

adjectiu i masculí i femení Que sap molt especialment i irònicament Dit d’un que pretén saber molt irònicament Tafaner, delerós de saber noves Què portes aquí —Llavor de saberuts adjectiu Dit del vi o de l’oli que té algun regust
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sabeu
| sabea


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sabeu</title>

Partició sil·làbica: sa_beu
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als sabeus.
  2. masculí i femení història Individu d’un poble semític que visqué a l’antic regne de Sabà.
  3. masculí lingüística Llengua semítica de la branca etiòpica, parlada a l’antic regne de Sabà.

■ sabeu
| sabea

adjectiu Relatiu o pertanyent als sabeus masculí i femení història Individu d’un poble semític que visqué a l’antic regne de Sabà masculí lingüística Llengua semítica de la branca etiòpica, parlada a l’antic regne de Sabà
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sabí
| sabina

■ sabí
| sabina

adjectiu Relatiu o pertanyent a la Sabina o als sabins masculí i femení història Individu d’un poble antic de la Itàlia central que, en època històrica, habità el territori comprès entre el Tíber, el Nera i l’Aniene
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

sabina

sabina

femení transports Cotxe petit destinat al transport de passatgers per la ciutat
Gran Diccionari de la llengua catalana

sabine


<title type="display">sabine</title>

Homòfon: sabina, savina
Etimologia: del nom del físic nord-americà W. C. Sabine (1868-1919)
masculí metrologia Unitat anglosaxona de mesura de l’absorció acústica, equivalent a l’absorció d’un peu quadrat d’una superfície que absorbeix tota l’energia que rep.

sabine

masculí metrologia Unitat anglosaxona de mesura de l’absorció acústica, equivalent a l’absorció d’un peu quadrat d’una superfície que absorbeix tota l’energia que rep
Gran Diccionari de la llengua catalana

sabinià
| sabiniana


<title type="display">sabinià</title>

Partició sil·làbica: sa_bi_ni_à
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als sabinians.
  2. masculí història Membre d’una escola de jurisprudència romana que prengué el nom del jurisconsult Masuri Sabí.

sabinià
| sabiniana

adjectiu Relatiu o pertanyent als sabinians masculí història Membre d’una escola de jurisprudència romana que prengué el nom del jurisconsult Masuri Sabí