Es mostren 88939 resultats

■ sabre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sabre</title>

Etimologia: del fr. sabre, íd., i aquest, de l’al. ant. Sabel (al. mod. Säbel), íd., probablement manlleu del polonès szabla, íd., i aquest, de l’hongarès zsáblya, íd. 1a font: 1701
    masculí
    1. Arma blanca semblant a l’espasa, de fulla més o menys corba tallant per la seva vora convexa i sovint àdhuc per la còncava prop de la punta.
    2. esports Una de les tres armes reconegudes en l’esport de l’esgrima.
  2. construcció naval
    1. Maneta amb la qual són accionats els molinets manuals.
    2. Barra de ferro o palanca que serveix per a travar o deixar lliure la cadena de l’àncora.
    3. Llistó de fusta que sosté l’allunament d’una vela.
  3. ictiologia Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels triquiúrids (Lepidopus caudatus), de cos estret i allargat, pell nua, musell en punxa i fortes dents, de color blanc argentat i carn molt apreciada.

■ sabre

masculí Arma blanca semblant a l’espasa, de fulla més o menys corba tallant per la seva vora convexa i sovint àdhuc per la còncava prop de la punta esports Una de les tres armes reconegudes en l’esport de l’esgrima construcció naval Maneta amb la qual són accionats els molinets manuals Barra de ferro o palanca que serveix per a travar o deixar lliure la cadena de l’àncora Llistó de fusta que sosté l’allunament d’una vela ictiologia Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels triquiúrids Lepidopus caudatus , de cos estret i allargat, pell nua, musell en punxa i fortes dents, de color…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sabrejar

■ sabrejar

verb transitiu Donar cops de sabre Els amotinats van ésser sabrejats per la cavalleria
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sabrista

■ sabrista

masculí i femení esports Esgrimidor que practica l’especialitat de sabre
Gran Diccionari de la llengua catalana

sabuc

sabuc

masculí botànica Saüc
Gran Diccionari de la llengua catalana

sabucar

sabucar

masculí geobotànica Saücar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sabuda

■ sabuda

femení Fet de tenir coneixement o notícia d’una cosa Venir una cosa a sabuda d’algú a sabuda de algú Sabent-ho sense sabuda de algú Sense saber-ho
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

sabulícola

sabulícola

adjectiu ecologia Dit de l’organisme que viu a la sorra, psammòfil, arenícola
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sabulós
| sabulosa

■ sabulós
| sabulosa

adjectiu geologia Que conté sorra Que consisteix en sorra
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ saburra


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">saburra</title>

Etimologia: del ll. saburra ‘llast, sorra carregada en una embarcació’
femení patologia Matèria espessa que, en forma de capa blanquinosa, s’acumula davant la llengua, en determinades malalties febrils i en malalties digestives cròniques.

■ saburra

femení patologia Matèria espessa que, en forma de capa blanquinosa, s’acumula davant la llengua, en determinades malalties febrils i en malalties digestives cròniques
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ saburral

■ saburral

adjectiu patologia Relatiu o pertanyent a la saburra Dit de la llengua quan és recoberta d’una capa de saburra
Traducció