Es mostren 88951 resultats

■ sacrificació

■ sacrificació

femení Acció de sacrificar o de sacrificar-se
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sacrificador
| sacrificadora

■ sacrificador
| sacrificadora

adjectiu i masculí i femení Que sacrifica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sacrificant

■ sacrificant

adjectiu i masculí i femení Que sacrifica, que ofereix un sacrifici
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sacrificar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sacrificar</title>

Etimologia: del ll. sacrificare, íd., der. de sacrifĭcus, -a, -um ‘el qui fa ofrenes sagrades’, comp. de sacrum, -i ‘objecte sagrat, de culte’ i facĕre ‘fer’
    verb
  1. transitiu
    1. Oferir una víctima en sacrifici a un déu o a Déu. Sacrificaren un vedell a Jahvè.
    2. usat absolutament Sacrificar a Déu, als ídols.
    3. per extensió Matar un animal, especialment per al consum. Ahir vam sacrificar el porc.
  2. figuradament
    1. transitiu Sofrir voluntàriament la pèrdua de quelcom per tal d’obtenir un avantatge. Per satisfer la seva set de poder, va sacrificar la felicitat de tota la família.
    2. transitiu Lliurar algú o alguna cosa a la mort, a la destrucció, a danys, etc., en profit d’un deure, de quelcom que hom considera més important. No ha vacil·lat a sacrificar el seu interès, el seu benestar. Ha sacrificat alguns capítols per no allargar massa el llibre.
    3. pronominal Sacrificar-se pels fills.
    4. pronominal Endurar privacions, fer concessions oneroses, doloroses, per necessitat, per mortificació. A la feina se sacrifica molt, però ningú no li ho reconeix.

■ sacrificar

verb transitiu Oferir una víctima en sacrifici a un déu o a Déu Sacrificaren un vedell a Jahvè usat absolutament Sacrificar a Déu, als ídols per extensió Matar un animal, especialment per al consum Ahir vam sacrificar el porc figuradament transitiu Sofrir voluntàriament la pèrdua de quelcom per tal d’obtenir un avantatge Per satisfer la seva set de poder, va sacrificar la felicitat de tota la família transitiu Lliurar algú o alguna cosa a la mort, a la destrucció, a danys, etc, en profit d’un deure, de quelcom que hom considera més important No ha vacillat a sacrificar el seu interès, el seu…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sacrifici


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sacrifici</title>

Etimologia: del ll. sacrificium, íd., der. de sacrificare ‘sacrificar’
    masculí
    1. història de les religions, Bíblia i cristianisme Donació, renúncia o immolació que fa l’home o la comunitat religiosa a la divinitat.
    2. sacrifici incruent (o el sacrifici de l’altar, o el sant sacrifici) catolicisme Celebració de la missa.
  2. Acció de sacrificar o de sacrificar-se, privació, concessió onerosa, dolorosa. Fer sacrificis per algú, per alguna cosa. Haver-se de privar d’això és per a ell un gran sacrifici. Encara que et repugni d’anar-hi, fes un sacrifici i avui ves-hi.

■ sacrifici

masculí història de les religions , Bíblia i cristianisme Donació, renúncia o immolació que fa l’home o la comunitat religiosa a la divinitat sacrifici incruent o el sacrifici de l’altar , o el sant sacrifici catolicisme Celebració de la missa Acció de sacrificar o de sacrificar-se, privació, concessió onerosa, dolorosa Fer sacrificis per algú, per alguna cosa Haver-se de privar d’això és per a ell un gran sacrifici Encara que et repugni d’anar-hi, fes un sacrifici i avui ves-hi
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

sacrificial


<title type="display">sacrificial</title>

Partició sil·làbica: sa_cri_fi_ci_al
Etimologia: del ll. sacrificialis, íd.
adjectiu religió Relatiu o pertanyent a un sacrifici. Ritu sacrificial. Aspecte sacrificial de la missa.

sacrificial

adjectiu religió Relatiu o pertanyent a un sacrifici Ritu sacrificial Aspecte sacrificial de la missa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sacríleg
| sacrílega


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sacríleg</title>

Etimologia: del ll. sacrilĕgus, -a, -um ‘lladre de coses sagrades’, comp. de sacer, -cra, -crum ‘sagrat’ i legĕre ‘arreplegar’
    adjectiu religió i dret canònic
  1. Que comet o ha comès un sacrilegi. Home sacríleg. Mans sacrílegues.
  2. Que implica un sacrilegi. Un robatori sacríleg.
  3. Dit d’un sagrament celebrat sense autorització o sense ésser investit el qui el celebra, o rebut sense sinceritat de fe i de voluntat. Comunió sacrílega.

■ sacríleg
| sacrílega

adjectiu religió i dret canònic Que comet o ha comès un sacrilegi Home sacríleg Mans sacrílegues Que implica un sacrilegi Un robatori sacríleg Dit d’un sagrament celebrat sense autorització o sense ésser investit el qui el celebra, o rebut sense sinceritat de fe i de voluntat Comunió sacrílega
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sacrílegament

■ sacrílegament

adverbi D’una manera sacrílega
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sacrilegi

■ sacrilegi

masculí religió i dret canònic Violació, profanació, d’una persona, cosa o lloc sagrats
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

sacrista

sacrista

masculí antigament catolicisme Sagristà