Es mostren 88939 resultats

■ sadollar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sadollar</title>

Etimologia: del ll. satullare, íd., der. de satŭllus, -a, -um ‘tipet’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
    1. Satisfer plenament un apetit del cos. Has sadollat les teves ànsies de saber?
    2. especialment Satisfer plenament la gana, atipar. Tenim poc menjar i no podrem sadollar tanta gentada.
  2. figuradament Satisfer plenament el desig d’algú. Tenia ganes de visitar París, i amb una estada llarga vaig quedar sadollat.

■ sadollar

verb transitiu Satisfer plenament un apetit del cos Has sadollat les teves ànsies de saber especialment Satisfer plenament la gana, atipar Tenim poc menjar i no podrem sadollar tanta gentada figuradament Satisfer plenament el desig d’algú Tenia ganes de visitar París, i amb una estada llarga vaig quedar sadollat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sadomasoquisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sadomasoquisme</title>

Etimologia: de sado, format analògicament sobre la base de sàdic, i masoquisme
masculí psiquiatria Coexistència, en una mateixa persona, de pulsions sàdiques i masoquistes. En realitat ambdues tendències són indissolubles i l’una sol ésser reacció contra l’altra.

■ sadomasoquisme

masculí psiquiatria Coexistència, en una mateixa persona, de pulsions sàdiques i masoquistes En realitat ambdues tendències són indissolubles i l’una sol ésser reacció contra l’altra
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sadomasoquista

■ sadomasoquista

psiquiatria adjectiu Relatiu o pertanyent al sadomasoquisme adjectiu i masculí i femení Dit de la persona que practica el sadomasoquisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ saduceu
| saducea


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">saduceu</title>

Partició sil·làbica: sa_du_ceu
    Bíblia i judaisme
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als saduceus.
  2. masculí Membre d’una secta religiosa jueva, creada després del 200 aC, molt activa en la vida política i econòmica. Negaven la resurrecció dels morts, la immortalitat de l’ànima i l’existència dels àngels.

■ saduceu
| saducea

Bíblia i judaisme adjectiu Relatiu o pertanyent als saduceus masculí Membre d’una secta religiosa jueva, creada després del 200 aC, molt activa en la vida política i econòmica Negaven la resurrecció dels morts, la immortalitat de l’ànima i l’existència dels àngels
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

sadurninenc
| sadurninenca

sadurninenc
| sadurninenca

adjectiu i masculí i femení De Sant Sadurní d’Anoia Alt Penedès
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ safa

■ safa

femení dialectal Gibrella
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

safagenc
| safagenca

safagenc
| safagenca

adjectiu i masculí i femení De Sant Quirze Safaja Moianès
Gran Diccionari de la llengua catalana

safannària

safannària

femení dialectal botànica i agricultura Pastanaga
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ safanòria

■ safanòria

femení botànica Pastanaga safanòria borda Pastanaga borda
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ safareig


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">safareig</title>

Partició sil·làbica: sa_fa_reig
Etimologia: de l’àr. vg. ṣahrîǧ ‘bassal’, probablement d’origen irànic 1a font: 1205
    [plural safareigs o safaretjos] masculí
  1. construcció
    1. Receptacle generalment de parets d’obra i de forma rectangular o circular, utilitzat per a omplir-lo d’aigua que serveix ordinàriament per a regar.
    2. Receptacle més o menys gran, generalment paral·lelepipèdic, de parets d’obra o de formigó armat, que hom omple d’aigua i serveix per a rentar-hi la roba.
    3. Petita cambra, indret, en una casa, generalment prop de la cuina, on és instal·lat o construït el safareig.
    4. safareig de llanes Establiment on hom descrua, renta i blanqueja la llana.
  2. fer-hi (o haver-hi) safareig figuradament i col·loquialment Haver-hi enraonies, xafarderies. No ho diguis a ningú, perquè la gent de seguida hi faria safareig.

■ safareig

plural safareigs o safaretjos masculí construcció Receptacle generalment de parets d’obra i de forma rectangular o circular, utilitzat per a omplir-lo d’aigua que serveix ordinàriament per a regar Receptacle més o menys gran, generalment parallelepipèdic, de parets d’obra o de formigó armat, que hom omple d’aigua i serveix per a rentar-hi la roba Petita cambra, indret, en una casa, generalment prop de la cuina, on és installat o construït el safareig safareig de llanes Establiment on hom descrua, renta i blanqueja la llana fer-hi o haver-hi safareig figuradament i colloquialment Haver-hi…
Traducció