Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88939 resultats

■ arduïtat

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arduïtat</title>

Partició sil·làbica: ar_du_ï_tat
Etimologia: de ardu 1a font: 1409

femení Qualitat d’ardu.

■ arduós

| arduosa

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arduós</title>

Partició sil·làbica: ar_du_ós
Etimologia: de ardu

adjectiu Ardu.

■ arè

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arè</title>

Etimologia: de ar(omàtic) i -è, sufix d’hidrocarburs

masculí química orgànica Nom genèric dels hidrocarburs aromàtics que contenen un cicle benzènic o uns quants cicles benzènics no condensats entre ells.

■ arè

masculí química orgànica Nom genèric dels hidrocarburs aromàtics que contenen un cicle benzènic o uns quants cicles benzènics no condensats entre ells

■ àrea

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">àrea</title>

Partició sil·làbica: à_re_a
Etimologia: del ll. area ‘pati o superfície sense edificar’ 1a font: 1839, DLab.

femení

Porció d’una superfície, especialment de superfície terrestre.
1. Extensió delimitada de terreny determinada per motius administratius, econòmics o culturals. Àrea residencial. Àrea vitícola. Àrea lingüística.
2. àrea comercial geografia Zona geogràfica integrada per una sèrie de municipis que comercialment graviten sobre un nucli urbà autosuficient i amb un grau d’especialització comercial adequat per a proveir dels productes d’ús més comú a la població pròpia i a la dels municipis atrets a través del seu comerç detallista.
3. àrea de servei trànsit En una autopista, zona on els viatgers disposen de gasolinera, bar, restaurant, botigues, etc.
4. àrea metropolitana dret administratiu Territori superior al terme municipal d’una gran ciutat, que normalment inclou diversos municipis, per a l’endegament dels serveis públics que exigeixen una planificació sobre un territori més extens.
5. àrea urbana urbanisme Àrea d’una població amb construcció contínua i compacta.
1. Àmbit de coneixement. No soc especialista en aquesta àrea de la ciència.
2. àrea temàtica lingüística En lexicografia i terminologia, camp de coneixement especialitzat.
anatomia animal Zona anatòmica o superfície corporal que és relacionada amb altres zones. Àrea aòrtica. Àrea mitral. Àrea motora. Àrea pulmonar.
biogeografia Part de la superfície terrestre ocupada per un tàxon (espècie, raça, etc.).
geometria Nombre real que hom fa correspondre a cada regió plana o de l’espai.
lingüística Zona lingüística compresa en una isoglossa o en diverses.
[símbol a] metrologia Unitat mètrica de superfície equivalent a un decàmetre quadrat.
àrea de treball informàtica Conjunt de posicions de memòria usades per un programa per a emmagatzemar-hi provisionalment certes dades, com ara resultats semielaborats, etc.

femení Porció d’una superfície, especialment de superfície terrestre Extensió delimitada de terreny determinada per motius administratius, econòmics o culturals Àrea residencial Àrea vitícola Àrea lingüística àrea comercial geografia Zona geogràfica integrada per una sèrie de municipis que comercialment graviten sobre un nucli urbà autosuficient i amb un grau d’especialització comercial adequat per a proveir dels productes d’ús més comú a la població pròpia i a la dels municipis atrets a través del seu comerç detallista àrea de servei trànsit En una autopista, zona on els viatgers disposen de…

■ areal

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">areal</title>

Partició sil·làbica: a_re_al
Etimologia: de àrea

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’àrea.

■ areal

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’àrea

■ arec¹

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arec</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de aregar

masculí

Acció d’aregar;
l’efecte.

Vegeu també:

arec²

■ arec¹

masculí Acció d’aregar l’efecte Vegeu també arec 2

■ arec²

| arega

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arec</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: deriv. del cat. ant. arar ‘llaurar’ 1a font: 1282

adjectiu Aregat, ensinistrat al treball.

Vegeu també:
arec¹

■ arec²

| arega

adjectiu Aregat, ensinistrat al treball Vegeu també arec 1

■ areca

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">areca</title>

Etimologia: del ll. científic Areca, i aquest, del malaialam áḍekka, íd., a través del port. areca

femení botànica Petita palmera de la família de les palmes (Areca catechu), productora de rams de fruits que contenen una sola llavor, la nou d’areca, rica en taní i en greixos.

■ areca

femení botànica Petita palmera de la família de les palmes Areca catechu , productora de rams de fruits que contenen una sola llavor, la nou d’areca, rica en taní i en greixos

■ arecàcies

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">arecàcies</title>

Partició sil·làbica: a_re_cà_ci_es
Etimologia: del ll. científic Arecaceae, del nom del gènere Areca ‘areca’

femení plural botànica palma (palmes).

■ arecàcies

femení plural botànica palma palmes

arecaïdina

<title type="display">arecaïdina</title>

Partició sil·làbica: a_re_ca_ï_di_na
Etimologia: de areca, -id i -ina

femení bioquímica Alcaloide de l’areca, de fórmula C₇H₁₁NO₂.

arecaïdina

femení bioquímica Alcaloide de l’areca, de fórmula C 7 H 1 1 NO 2

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ arduïtat

■ arduós | arduosa

■ arduós | arduosa

■ arè

■ àrea

■ areal

■ arec1

■ arec2 | arega

■ arec2 | arega

■ areca

■ arecàcies

arecaïdina

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ arduós

| arduosa

■ arduós

| arduosa

■ arec¹

■ arec²

| arega

■ arec²

| arega

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia