Es mostren 88939 resultats

■ safraner
| safranera

■ safraner
| safranera

masculí i femení Venedor de safrà masculí i femení Persona que fa una safranada femení botànica safrà 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ safranet

■ safranet

masculí ornitologia Bruel Reietó
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ safranina

■ safranina

femení química orgànica i colorants Cadascun dels membres d’una família de colorants derivats de la fenazina
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ safranó


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">safranó</title>

Etimologia: de safrà 1a font: 1839, DLab.
    masculí botànica
  1. Safrà bord.
  2. Planta herbàcia anual de la família de les compostes (Carthamus tinctorius), de flors grogues o vermelloses, semblants a les del safrà, amb propietats tintòries i d’ús culinari, i fulles coriàcies ovatolanceolades, pròpia de l’Àsia oriental.

■ safranó

masculí botànica Safrà bord Planta herbàcia anual de la família de les compostes Carthamus tinctorius , de flors grogues o vermelloses, semblants a les del safrà, amb propietats tintòries i d’ús culinari, i fulles coriàcies ovatolanceolades, pròpia de l’Àsia oriental
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ safranol

■ safranol

masculí química orgànica i alimentació, indústries alimentàries Essència del safrà, que li confereix l’aroma
Gran Diccionari de la llengua catalana

safrole

safrole

masculí C 10 H 10 O 2 química orgànica Èter aromàtic que ocorre en els olis de càmfora i de sassafràs
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ saga1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">saga</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Compareu: nissaga
Etimologia: de l’àr. sâqa, íd. 1a font: 1392
    femení
    1. Part posterior d’una cosa.
    2. Part posterior d’un exèrcit, d’un grup de gent, etc.
    3. Caps de bestiar que van a la part de darrere del ramat.
    4. Part posterior d’un vehicle de càrrega.
    5. transports Complement fet a la conductora, per tal d’augmentar-ne la capacitat, mantenint l’escala d’accés horitzontal i al nivell del sòl de fons del carruatge, sostinguda amb cadenes i coberta amb les posts dels costats i la fusta.
  2. anar a la saga (d’una cosa) Anar-hi al darrere per aconseguir-la. Ja feia temps que anava a la saga d’aquella propietat.
  3. no restar a la saga (d’algú) No ésser-li inferior en tal o tal cosa.



    4. Vegeu també:
    saga2

■ saga1

femení Part posterior d’una cosa Part posterior d’un exèrcit, d’un grup de gent, etc Caps de bestiar que van a la part de darrere del ramat Part posterior d’un vehicle de càrrega transports Complement fet a la conductora, per tal d’augmentar-ne la capacitat, mantenint l’escala d’accés horitzontal i al nivell del sòl de fons del carruatge, sostinguda amb cadenes i coberta amb les posts dels costats i la fusta anar a la saga d’una cosa Anar-hi al darrere per aconseguir-la Ja feia temps que anava a la saga d’aquella propietat no restar a la saga d’algú No ésser-li inferior en tal o tal cosa…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ saga2

■ saga2

femení literatura Nom genèric de les narracions llegendàries de caràcter èpic de l’antiga literatura escandinava per analogia Narració, història, novella, etc, sobre una família o un llinatge La saga dels Forsyte Vegeu també saga 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sagaç

■ sagaç

adjectiu Subtil a descobrir les coses
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sagacitat

■ sagacitat

femení Qualitat de sagaç
Informació complementària
Traducció