Es mostren 88939 resultats

sajolida


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sajolida</title>

Accessory
Etimologia: del ll. satureia, íd., que donà primer sadorija i després sajorida per metàtesi i amb canvi de -r- en -l- per contaminació amb el mot oliva, atès que l’herba serveix per a aromatitzar les olives 1a font: s. XIV
Body
    femení botànica i farmàcia, indústria farmacèutica
  1. Sajolida de bosc.
  2. Sajolida de jardí.
  3. sajolida borda Hisop.
  4. sajolida de bosc Planta herbàcia perenne de la família de les labiades (Satureja montana), de tiges subllenyoses, fulles ciliades als marges i flors blanques o purpúries, emprada com a herba remeiera i per a adobar olives.
  5. sajolida de jardí Planta herbàcia anual de la família de les labiades (Satureja hortensis), de fulles de color verd cendrós, semblant a la sajolida de bosc i emprada a més com a planta aromàtica i oficinal.

sajolida

sajonia

sajonia

sakalava


<title type="display">sakalava</title>

Body
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als sakalaves.
  2. masculí i femení Individu d’un poble malgaix de substrat racial melanoafricà, amb alguns trets mongoloides i australoides, que ocupa la costa occidental de Madagascar.

sakalava

sake

sake

Traducció

sakmarià
| sakmariana


<title type="display">sakmarià</title>

Accessory
Partició sil·làbica: sak_ma_ri_à
Body
    estratigrafia
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al sakmarià.
  2. masculí Segon estatge del permià inferior, situat damunt l’asselià i sota l’artinskià.

sakmarià
| sakmariana

śaktisme

śaktisme

sal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sal</title>

Accessory
Homòfon: salt
Etimologia: del ll. sal, salis, íd. 1a font: 1249
Body
    femení
    1. química i farmàcia, indústria farmacèutica Denominació genèrica dels composts derivats formalment per reacció d’un àcid amb una base.
    2. química Clorur de sodi.
    3. sal de fruita farmàcia, indústria farmacèutica Antiàcid efervescent compost de bicarbonat sòdic i àcid cítric.
    4. sal de La Rochelle química analítica i química orgànica Tartrat de potassi i sodi.
    5. sal de niló química orgànica Adipat d’hexametilendiamina, primera matèria del niló 66.
    6. sal sosa química orgànica Sosa.
    1. sal comuna (sal de cuina o simplement sal) alimentació, indústries alimentàries Clorur sòdic en condicions d’ésser emprat en alimentació.
    2. sal de règim alimentació, indústries alimentàries Producte d’un sabor que recorda la sal de cuina, destinat a malalts que no poden ingerir sodi. Les sals de règim són sals càlciques d’aminoàcids, formiats, citrats o fosfats.
    3. sal especial alimentació, indústries alimentàries Sal que porta addicionat algun oligoelement, emprada, de vegades, per a corregir deficiències en la nutrició de grans comunitats. Les sals especials més emprades són la sal iodada i la sal fluorada.
    4. sal gemma mineralogia Clorur de sodi, NaCl, mineral que cristal·litza en el sistema cúbic.
    5. sal microcòsmica química Hidrogenfosfat d’amoni i de sodi.
  1. figuradament
    1. Allò que dona agudesa, picantor, gràcia, a les paraules, als gests, al capteniment, d’una persona.
    2. Allò que preserva de la corrupció, de l’error. Vosaltres sou la sal de la terra.

sal

sala


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sala</title>

Accessory
Etimologia: del germ. sal ‘edifici amb una sola gran peça de recepció’ 1a font: s. XII
Body
    femení
  1. arquitectura
    1. antigament Casa d’una sola habitació gran, residència senyorial, normalment dintre els murs d’un castell o fortalesa.
    2. Casa comunal on tenen lloc sessions i on hi ha els despatxos de l’administració municipal. Sala del comú, sala de la vila.
    3. Cambra espaiosa, principalment destinada a congregar-s’hi moltes persones. Sala d’espectacles. Sala capitular.
    4. Peça espaiosa on són celebrades les audiències d’una autoritat, d’un tribunal, etc.
    5. Peça principal d’una casa on hom sol rebre visites.
    6. sala blanca Local en què les característiques de l’atmosfera són controlades exhaustivament, la qual cosa les fa especialment aptes per al muntatge d’instruments d’alta tecnologia.
    7. sala d’actes Saló espaiós, generalment adornat i majestuós, on solen celebrar-se els actes públics d’una universitat, d’un col·legi, etc.
    8. sala d’armes En els castells i palaus, cambra on es guarden les armes.
    9. sala de festes Local públic amb servei de bar, pista de ball i escenari.
    10. sala de parament Sala principal i més ben guarnida d’un palau o d’un altre edifici.
    11. sala d’estar Peça on la família sol fer vida en comú a les hores que no són de menjar ni de dormir.
    12. sala d’hospital Sala on hi ha els llits d’un hospital.
    13. sala d’operacions medicina i cirurgia Departament d’un centre mèdic, especialment condicionat per a realitzar-hi intervencions quirúrgiques.
    14. sala estèril Recinte l’atmosfera del qual és contínuament tractada per tal de reduir-hi al màxim possible la quantitat de gèrmens en suspensió. Sovint els termes sala blanca i sala estèril són emprats com a sinònims.
  2. dret processal
    1. Cadascuna de les seccions administratives o jurisdiccionals en què es divideixen els tribunals col·legiats.
    2. Conjunt de magistrats que es reuneixen corporativament per jutjar i resoldre els litigis sotmesos a llur competència.
    3. sala de govern Organisme governatiu format per magistrats i fiscals que té funcions disciplinàries i d’organització de tribunals i audiències.
    4. sala de vacances Conjunt de magistrats que constitueixen el tribunal suprem i les audiències territorials, amb caràcter supletori, durant les vacances, per resoldre afers urgents.
  3. mobiliari Mobiliari de la peça principal d’una casa.

sala