Es mostren 88954 resultats

■ salamandra


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">salamandra</title>

Etimologia: del ll. salamandra, i aquest, del gr. salamándra, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. zoologia Gènere d’amfibis urodels, de la família dels salamàndrids (Salamandra sp), ovovivípars, d’aspecte robust, amb quatre extremitats i amb glàndules secretores de substàncies tòxiques; comprèn les espècies salamandra comuna i salamandra negra.
  2. heràldica Animal fabulós posat de perfil amb el cap contornat i la cua alçada i torçada per damunt el dors i voltat de flames, les quals no es blasonen si són del mateix color que l’animal.
  3. calefacció Estufa de ferro en la qual hom crema antracita, proveïda d’una finestra amb mica que permet de veure el foc interior i de gaudir d’una part de la calor irradiada per la incandescència del combustible encès.

■ salamandra

femení zoologia Gènere d’amfibis urodels, de la família dels salamàndrids Salamandra sp , ovovivípars, d’aspecte robust, amb quatre extremitats i amb glàndules secretores de substàncies tòxiques comprèn les espècies salamandra comuna i salamandra negra heràldica Animal fabulós posat de perfil amb el cap contornat i la cua alçada i torçada per damunt el dors i voltat de flames, les quals no es blasonen si són del mateix color que l’animal calefacció Estufa de ferro en la qual hom crema antracita, proveïda d’una finestra amb mica que permet de veure el foc interior i de gaudir d’una part de…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ salamandrí
| salamandrina

■ salamandrí
| salamandrina

adjectiu Semblant a la salamandra Que resisteix l’acció del foc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ salamàndria

■ salamàndria

femení Salamandra
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ salamàndrids


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">salamàndrids</title>

    masculí zoologia
  1. plural Família d’urodels de grandària mitjana, de cos poc allargat, potes anteriors amb 4 dits i posteriors amb 4 o 5 i fecundació interna. Inclou els gèneres Salamandra, amb S. salamandra (salamandra comuna) i S. atra (salamandra negra), Chioglossa, amb C. lusitanica (salamandreta), i Pleurodeles, amb Pleurodeles waltl.
  2. singular Urodel de la família dels salamàndrids.

■ salamàndrids

masculí zoologia plural Família d’urodels de grandària mitjana, de cos poc allargat, potes anteriors amb 4 dits i posteriors amb 4 o 5 i fecundació interna Inclou els gèneres Salamandra , amb S salamandra salamandra comuna i S atra salamandra negra, Chioglossa , amb C lusitanica salamandreta, i Pleurodeles , amb Pleurodeles waltl singular Urodel de la família dels salamàndrids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ salament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">salament</title>

Etimologia: de salar1
    masculí
  1. Acció de salar.
  2. química Procés consistent en l’addició de sals, generalment clorur sòdic, a una mescla o solució per tal de provocar la precipitació d’alguna de les substàncies dissoltes o d’afavorir-ne l’extracció amb un solvent.

■ salament

masculí Acció de salar química Procés consistent en l’addició de sals, generalment clorur sòdic, a una mescla o solució per tal de provocar la precipitació d’alguna de les substàncies dissoltes o d’afavorir-ne l’extracció amb un solvent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ salami


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">salami</title>

Etimologia: de l’it. salami, pl. de salame, íd., del b. ll. salamen, der. de sal ‘sal’
masculí alimentació, indústries alimentàries Embotit cru, assecat i fumat, de color vermell fosc, fet amb mescla de carns de porc, de boví, o de porc i boví, i cansalada o greix de porc, finament trinxada.

■ salami

masculí alimentació, indústries alimentàries Embotit cru, assecat i fumat, de color vermell fosc, fet amb mescla de carns de porc, de boví, o de porc i boví, i cansalada o greix de porc, finament trinxada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ salamó

■ salamó

masculí Salomó
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ salanc


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">salanc</title>

Etimologia: probablement d’origen preromà indoeuropeu, format de sal, mot comú en tot l’indoeuropeu, i el sufix anc, de -anko, -anka (cf. barranc, carranc, esvoranc, verdanc, etc.) 1a font: 1915, DAg.
    masculí
  1. Salobre.
  2. Capa que es forma a la superfície de certs objectes, anàloga al salobre, encara que no sigui de sal.

■ salanc

masculí Salobre Capa que es forma a la superfície de certs objectes, anàloga al salobre, encara que no sigui de sal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ salanca1

■ salanca1

femení Terreny salobrenc Vegeu també salanca 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ salanca2

■ salanca2

femení botànica Sarga Sàlic Vegeu també salanca 1
Traducció