Es mostren 88939 resultats

■ salm


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">salm</title>

Etimologia: variant de psalm 1a font: s. XIV, Torcimany
    masculí Bíblia i litúrgia
  1. Composició religiosa destinada a ésser cantada amb acompanyament d’un instrument de corda.
  2. especialment Cadascun dels cent cinquanta cants que formen el llibre veterotestamentari dels salms.

■ salm

masculí Bíblia i litúrgia Composició religiosa destinada a ésser cantada amb acompanyament d’un instrument de corda especialment Cadascun dels cent cinquanta cants que formen el llibre veterotestamentari dels salms
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

salma

salma

femení metrologia Antiga mesura per a grans, pròpia del Principat de Catalunya, que a Barcelona valia 4 quarteres, o sia 278,07 l
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ salmai
| salmaia

■ salmai
| salmaia

adjectiu Salabrós Un pou d’aigua salmaia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ salmaire

■ salmaire

masculí i femení Recitador de salms especialment Captaire que recitava salms mentre demanava almoina oracioner
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ salmàstica

■ salmàstica

adjectiu femení Dit de l’aigua que conté sal en menor quantitat que l’aigua marina
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ salmedina

■ salmedina

masculí història A la corona catalanoaragonesa, magistrat amb funcions governatives i judicials la jurisdicció del qual s’estenia al propi municipi i al seu terme A les moreries valencianes, oficial que jutjava les causes menors
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ salmeig

■ salmeig

masculí Acció de salmejar salmòdia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ salmejaire

■ salmejaire

masculí i femení Persona que salmeja
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ salmejar

■ salmejar

verb intransitiu Cantar salms litúrgia intransitiu Cantar en el cor l’ofici diví transitiu Cantar una peça litúrgica en to recitatiu, de salm
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ salmer


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">salmer</title>

Etimologia: der. de l’ant. salma ‘càrrega, bèstia de càrrega’, ll. sagma ‘bast’ 1a font: 1421
    masculí
  1. arquitectura
    1. Pedra picada amb el llit horitzontal i un costat tallat en pla inclinat, col·locada a la part superior d’un pilar o d’un mur per rebre la primera dovella d’un arc o una llinda.
    2. Peça de pedra picada i tallada amb dos o més plans inclinats, que és col·locada sobre una columna o pilar com a continuació d’aquest, per rebre els arcs que hi convergeixen.
  2. música Secret.

■ salmer

masculí arquitectura Pedra picada amb el llit horitzontal i un costat tallat en pla inclinat, collocada a la part superior d’un pilar o d’un mur per rebre la primera dovella d’un arc o una llinda Peça de pedra picada i tallada amb dos o més plans inclinats, que és collocada sobre una columna o pilar com a continuació d’aquest, per rebre els arcs que hi convergeixen música Secret
Traducció