Es mostren 88939 resultats

■ salomònic
| salomònica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">salomònic</title>

Etimologia: del nom del rei Salomó; aplicat a un estil de columna, pot al·ludir a les del temple de Salomó
    adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent al rei Salomó.
    2. Salomònida.
  2. columna salomònica arquitectura Columna que té el fust amb un sortint helicoide de secció semicircular.
  3. judici salomònic Judici savi i imparcial, fins i tot rígid en la seva imparcialitat, com el de Salomó amb les dues prostitutes que reclamaven un mateix fill.

■ salomònic
| salomònica

adjectiu Relatiu o pertanyent al rei Salomó Salomònida columna salomònica arquitectura Columna que té el fust amb un sortint helicoide de secció semicircular judici salomònic Judici savi i imparcial, fins i tot rígid en la seva imparcialitat, com el de Salomó amb les dues prostitutes que reclamaven un mateix fill
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ salomònida

■ salomònida

adjectiu Relatiu o pertanyent als salomònides Dinastia salomònida masculí història Nom donat a l’Occident a cadascun dels membres de la dinastia dels negus d’Etiòpia, que pretenien descendir del rei Salomó i de la reina de Sabà
Gran Diccionari de la llengua catalana

salouenc
| salouenca

salouenc
| salouenca

adjectiu i masculí i femení De Salou Tarragonès
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ salpa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">salpa</title>

Etimologia: del ll. salpa, i aquest, del gr. sálpē, íd. 1a font: 1324
    femení
  1. ictiologia Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels espàrids (Sarpa salpa), de fins a 45 cm de llargada, amb una dotzena de bandes daurades estretes als flancs, propi dels fons rocosos i arenosos costaners coberts d’algues.
  2. zoologia Gènere de tunicats, de la subclasse dels sàlpids (Salpa sp), hermafrodites, sense cua i amb dues fenedures branquials i que comprèn espècies marines.

■ salpa

femení ictiologia Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels espàrids Sarpa salpa , de fins a 45 cm de llargada, amb una dotzena de bandes daurades estretes als flancs, propi dels fons rocosos i arenosos costaners coberts d’algues zoologia Gènere de tunicats, de la subclasse dels sàlpids Salpa sp , hermafrodites, sense cua i amb dues fenedures branquials i que comprèn espècies marines
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ salpar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">salpar</title>

Etimologia: de l’it. salpare, íd., ant. serpare, sarpare, d’origen incert, potser der. de serpe ‘espai triangular de la punta de proa, on es posa l’àncora, en llevar el ferro’, i aquest, potser de serpe ‘serp’, d’unes fustes de forma de serp 1a font: 1494
    verb
  1. transitiu nàutica Llevar l’àncora o una àncora.
  2. intransitiu Llevar les àncores una embarcació; partir. El vaixell salpa a migdia.

■ salpar

verb transitiu nàutica Llevar l’àncora o una àncora intransitiu Llevar les àncores una embarcació partir El vaixell salpa a migdia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ salpàs


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">salpàs</title>

Etimologia: del b. ll. ecl. saliparsio, -ōnis, comp. de sal, salis ‘sal’ i sparsio, -ōnis ‘aspersió’, der. de spargĕre ‘aspergir’, a través d’un semiculte salpassi, amb pèrdua de la o 1a font: s. XIII, Vides
masculí [plural salpassos] litúrgia Costum cristià de beneir amb aigua i sal les cases durant el temps pasqual.

■ salpàs

masculí plural salpassos litúrgia Costum cristià de beneir amb aigua i sal les cases durant el temps pasqual
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ salpassa

■ salpassa

femení litúrgia dialectal Salpàs antigament Aigua beneita
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ salpasser


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">salpasser</title>

Etimologia: probablement d’un b. ll. sal(i)sparsorium, der. de sal(i)sparsio ‘salpàs’, amb canvi de sufix 1a font: 1397
    masculí litúrgia
  1. Aspersori d’aigua beneita, que consisteix en un mànec de fusta o de metall a l’extrem del qual hi ha un plomall de pèls o una boleta amb forats que conté una esponja que hom suca en l’aigua beneita.
  2. per extensió Caldereta o perolet amb aigua beneita per a sucar-hi el salpasser.

■ salpasser

masculí litúrgia Aspersori d’aigua beneita, que consisteix en un mànec de fusta o de metall a l’extrem del qual hi ha un plomall de pèls o una boleta amb forats que conté una esponja que hom suca en l’aigua beneita per extensió Caldereta o perolet amb aigua beneita per a sucar-hi el salpasser
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ salpebrar

■ salpebrar

verb transitiu alimentació, indústries alimentàries Adobar viandes amb sal i pebre
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ salpebre

■ salpebre

masculí Adob de sal i pebre
Traducció