Es mostren 88940 resultats

■ salvatgí
| salvatgina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">salvatgí</title>

Etimologia: de salvatge 1a font: 1915, DAg.
  1. adjectiu Dit de les bèsties que viuen al bosc, no domesticades, especialment de les que són objecte de caça.
  2. femení
    1. Bèstia salvatgina. Cérvols, isards, porcs senglars i altres salvatgines.
    2. alimentació, indústries alimentàries Carn de salvatgina.

■ salvatgí
| salvatgina

adjectiu Dit de les bèsties que viuen al bosc, no domesticades, especialment de les que són objecte de caça femení Bèstia salvatgina Cérvols, isards, porcs senglars i altres salvatgines alimentació, indústries alimentàries Carn de salvatgina
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ salvatgia

■ salvatgia

femení Qualitat de salvatge
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ salvatgisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">salvatgisme</title>

Etimologia: de salvatge 1a font: 1915, DAg.
    masculí
  1. etnologia
    1. Estat dels pobles salvatges.
    2. En l’antropologia de L.H. Morgan, estat primer de la societat en el qual hom no coneixia encara el torn dels terrissaires i al final del qual aparegueren l’arc i les fletxes.
  2. Salvatgia.

■ salvatgisme

masculí etnologia Estat dels pobles salvatges En l’antropologia de LH Morgan, estat primer de la societat en el qual hom no coneixia encara el torn dels terrissaires i al final del qual aparegueren l’arc i les fletxes Salvatgia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ salvatjada

■ salvatjada

femení Salvatgeria
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ salvatot

■ salvatot

masculí nàutica Vela que, amb vent tranquil i a popa, hom amollava entre la ralinga de beina d’una gàbia i la verga a la qual aquesta anava caçada
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ salvavides


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">salvavides</title>

Etimologia: de salvar i vida 1a font: 1915, DAg.
  1. masculí marina, marítim
    1. Flotador, generalment toroidal, de capoc, suro o altra matèria molt lleugera, recobert de lona, amb el qual, posat al voltant del cos per sota els braços, un nàufrag o una persona que ha caigut a l’aigua pot esperar el seu salvament sense necessitat de nedar.
    2. Bot salvavides.
  2. masculí ferrocarrils Aparell que era col·locat davant els tramvies i les locomotores per tal d’evitar que algú que hagués caigut al davant fos agafat per les rodes.
  3. adjectiu Dit de qualsevol objecte que serveix com a mitjà de salvament. Bots salvavides. Armilla salvavides.

■ salvavides

masculí marina, marítim Flotador, generalment toroidal, de capoc, suro o altra matèria molt lleugera, recobert de lona, amb el qual, posat al voltant del cos per sota els braços, un nàufrag o una persona que ha caigut a l’aigua pot esperar el seu salvament sense necessitat de nedar Bot salvavides masculí ferrocarrils Aparell que era collocat davant els tramvies i les locomotores per tal d’evitar que algú que hagués caigut al davant fos agafat per les rodes adjectiu Dit de qualsevol objecte que serveix com a mitjà de salvament Bots salvavides Armilla salvavides
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ salve


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">salve</title>

Etimologia: del ll. salve, imperatiu de salvēre ‘estar en bona salut, trobar-se bé’, fórmula de salutació 1a font: 1307
  1. interjecció Terme emprat per a saludar.
  2. femení catolicisme Oració a la Mare de Déu que comença, en llatí, amb els mots Salve Regina i en català «Déu vos salve, Reina i Mare». Cantar la salve. Dir tres avemaries i una salve.

■ salve

interjecció Terme emprat per a saludar femení catolicisme Oració a la Mare de Déu que comença, en llatí, amb els mots Salve Regina i en català «Déu vos salve, Reina i Mare» Cantar la salve Dir tres avemaries i una salve
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sàlvia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sàlvia</title>

Partició sil·làbica: sàl_vi_a
Etimologia: del ll. salvia, íd., der. de salvus, -a, -um ‘enter, intacte; en bon estat de salut’ 1a font: s. XV
    femení botànica i farmàcia, indústria farmacèutica
  1. Mata de la família de les labiades (Salvia officinalis), de fulles oblongues o lanceolades i flors blavoses violades, molt emprada com a planta medicinal.
  2. sàlvia borda Salvió.
  3. sàlvia romana Planta herbàcia perenne o biennal, de la família de les labiades (Salvia sclarea), robusta, vellosa, aromàtica, de fulles ovades, flors liles o blaves i que té virtuts remeieres anàlogues a la sàlvia.

■ sàlvia

femení botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Mata de la família de les labiades Salvia officinalis , de fulles oblongues o lanceolades i flors blavoses violades, molt emprada com a planta medicinal sàlvia borda Salvió sàlvia romana Planta herbàcia perenne o biennal, de la família de les labiades Salvia sclarea , robusta, vellosa, aromàtica, de fulles ovades, flors liles o blaves i que té virtuts remeieres anàlogues a la sàlvia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

salvífic
| salvífica

salvífic
| salvífica

adjectiu cristianisme Relatiu o pertanyent a la salvació El pla salvífic de Déu Que salva
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

salvínia


<title type="display">salvínia</title>

Partició sil·làbica: sal_ví_ni_a
Etimologia: del nom del poeta italià Anton Maria Salvini (1653-l729)
femení botànica Gènere d’herbes anuals, de la família de les salviniàcies (Salvinia sp), aquàtiques, de flors flotants ovals i de fulles submergides.

salvínia

femení botànica Gènere d’herbes anuals, de la família de les salviniàcies Salvinia sp , aquàtiques, de flors flotants ovals i de fulles submergides