Es mostren 88954 resultats

■ salvatge


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">salvatge</title>

Etimologia: del ll. sĭlvatĭcus, -a, -um ‘propi del bosc’, der. de silva ‘bosc’, amb -a- a la primera síl·laba per dilació de la -a- tònica i per influx de la -l- 1a font: 1271
  1. adjectiu
    1. Que viu en un estat de natura; no domesticat. Animals salvatges i animals domèstics.
    2. Que creix sense la cura de l’home, no conreat, dit d’una planta. Una olivera salvatge.
    3. Inhabitat, inculte, dit d’un indret. Una illa deserta i salvatge.
  2. adjectiu hiperbòlicament Esquerp, rude, intractable, brutal. Aquest minyó és una mica salvatge.
  3. etnologia
    1. adjectiu Dit d’una població que viu encara en una forma de civilització no evolucionada, primitiva. Les tribus salvatges de l’Amazones.
    2. adjectiu Dit de coses i institucions pròpies d’una civilització primitiva. Viure en l’estat salvatge. Ritus salvatges.
    3. adjectiu i masculí i femení Dit de l’individu d’una civilització primitiva. Viure com els salvatges.
  4. masculí heràldica Figura que representa un home nu amb fulles al cap i als lloms i recolzat en una maça.
  5. mite del bon salvatge mitologia i literatura Mite de l’existència d’un home fort, virtuós i simple, que viu en regions gairebé inaccessibles, i que es troba encara en les condicions paradisíaques del començament del món, perquè s’ha mantingut fidel a la natura.

■ salvatge

adjectiu Que viu en un estat de natura no domesticat Animals salvatges i animals domèstics Que creix sense la cura de l’home, no conreat, dit d’una planta Una olivera salvatge Inhabitat, inculte, dit d’un indret Una illa deserta i salvatge adjectiu hiperbòlicament Esquerp, rude, intractable, brutal Aquest minyó és una mica salvatge etnologia adjectiu Dit d’una població que viu encara en una forma de civilització no evolucionada, primitiva Les tribus salvatges de l’Amazones adjectiu Dit de coses i institucions pròpies d’una civilització primitiva Viure en l’estat salvatge Ritus salvatges…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ salvatgejar

■ salvatgejar

verb intransitiu Tenir alguna cosa de salvatge
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ salvatgement

■ salvatgement

adverbi D’una manera salvatge
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ salvatgeria

■ salvatgeria

femení Acte propi d’una persona salvatge, brutal
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ salvatgí
| salvatgina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">salvatgí</title>

Etimologia: de salvatge 1a font: 1915, DAg.
  1. adjectiu Dit de les bèsties que viuen al bosc, no domesticades, especialment de les que són objecte de caça.
  2. femení
    1. Bèstia salvatgina. Cérvols, isards, porcs senglars i altres salvatgines.
    2. alimentació, indústries alimentàries Carn de salvatgina.

■ salvatgí
| salvatgina

adjectiu Dit de les bèsties que viuen al bosc, no domesticades, especialment de les que són objecte de caça femení Bèstia salvatgina Cérvols, isards, porcs senglars i altres salvatgines alimentació, indústries alimentàries Carn de salvatgina
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ salvatgia

■ salvatgia

femení Qualitat de salvatge
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ salvatgisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">salvatgisme</title>

Etimologia: de salvatge 1a font: 1915, DAg.
    masculí
  1. etnologia
    1. Estat dels pobles salvatges.
    2. En l’antropologia de L.H. Morgan, estat primer de la societat en el qual hom no coneixia encara el torn dels terrissaires i al final del qual aparegueren l’arc i les fletxes.
  2. Salvatgia.

■ salvatgisme

masculí etnologia Estat dels pobles salvatges En l’antropologia de LH Morgan, estat primer de la societat en el qual hom no coneixia encara el torn dels terrissaires i al final del qual aparegueren l’arc i les fletxes Salvatgia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ salvatjada

■ salvatjada

femení Salvatgeria
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ salvatot

■ salvatot

masculí nàutica Vela que, amb vent tranquil i a popa, hom amollava entre la ralinga de beina d’una gàbia i la verga a la qual aquesta anava caçada
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ salvavides


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">salvavides</title>

Etimologia: de salvar i vida 1a font: 1915, DAg.
  1. masculí marina, marítim
    1. Flotador, generalment toroidal, de capoc, suro o altra matèria molt lleugera, recobert de lona, amb el qual, posat al voltant del cos per sota els braços, un nàufrag o una persona que ha caigut a l’aigua pot esperar el seu salvament sense necessitat de nedar.
    2. Bot salvavides.
  2. masculí ferrocarrils Aparell que era col·locat davant els tramvies i les locomotores per tal d’evitar que algú que hagués caigut al davant fos agafat per les rodes.
  3. adjectiu Dit de qualsevol objecte que serveix com a mitjà de salvament. Bots salvavides. Armilla salvavides.

■ salvavides

masculí marina, marítim Flotador, generalment toroidal, de capoc, suro o altra matèria molt lleugera, recobert de lona, amb el qual, posat al voltant del cos per sota els braços, un nàufrag o una persona que ha caigut a l’aigua pot esperar el seu salvament sense necessitat de nedar Bot salvavides masculí ferrocarrils Aparell que era collocat davant els tramvies i les locomotores per tal d’evitar que algú que hagués caigut al davant fos agafat per les rodes adjectiu Dit de qualsevol objecte que serveix com a mitjà de salvament Bots salvavides Armilla salvavides
Informació complementària
Traducció