<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">santedat</title>
Accessory
Etimologia: del ll. sanctĭtas, -ātis, íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis
Body
-
femení
- Qualitat de sant, condició del que és sant.
-
religió i cristianisme
- Atribut aplicat a institucions, a coses o a llocs que hom considera sagrats o que estan en íntima relació amb les coses de Déu. Profanar la santedat del temple.
- Una de les quatre notes amb què s’ha autodefinit l’Església.
- Tractament honorífic que hom sol donar al papa i a algun patriarca oriental (abreujat S.S.). Sa Santedat Joan Pau II. La vostra santedat.
- figuradament Atribut aplicat a institucions o a deures que hom considera venerables, inviolables. La santedat del jurament, de les lleis.
-
teologia
- Perfecció pròpia de Déu, no distinta de la seva essència.
- per extensió Perfecció atribuïda a la Mare de Déu i, en grau divers, a les persones que han reproduït d’alguna manera la santedat divina o han modelat llur vida en la imitació de Crist.
- per extensió Pràctica d’una vida perfecta, a la qual són cridats tots els creients.
- olor de santedat Fama de sant.