Es mostren 88940 resultats

■ satànic
| satànica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">satànic</title>

Etimologia: del b. ll. satanĭcus, -a, -um, der. del ll. Satan ‘Satanàs, príncep dels dimonis’ 1a font: c. 1900, Verdaguer
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a Satanàs, el príncep dels dimonis.
  2. figuradament
    1. Extremament pervers; diabòlic. Un orgull satànic.
    2. Relatiu o pertanyent al satanisme. Literatura satànica.

■ satànic
| satànica

adjectiu Relatiu o pertanyent a Satanàs, el príncep dels dimonis figuradament Extremament pervers diabòlic Un orgull satànic Relatiu o pertanyent al satanisme Literatura satànica
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ satànicament

■ satànicament

adverbi Amb perversitat satànica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ satanisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">satanisme</title>

Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. Satan (v. satànic)
masculí esoterisme, literatura i art Actitud de rebel·lió contra Déu, gust per les coses prohibides o pecaminoses, i que va des d’una inversió desafiant dels valors de la fe i de la moral fins al culte a Satanàs.

■ satanisme

masculí esoterisme , literatura i art Actitud de rebellió contra Déu, gust per les coses prohibides o pecaminoses, i que va des d’una inversió desafiant dels valors de la fe i de la moral fins al culte a Satanàs
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

satanitzar

satanitzar

verb transitiu Demonitzar
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ satèl·lit


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">satèl·lit</title>

Etimologia: del ll. satelles, -ĭtis ‘guàrdia de corps; servidor’ 1a font: 1803, DEst.
  1. masculí
    1. Servent d’algú com a executor de les seves ordres. Els satèl·lits del tirà.
    2. figuradament El qui va sempre acompanyant algú com si en fos un servent.
  2. adjectiu invariable
    1. Dit d’allò que acompanya una altra cosa més important, que depèn d’una influència, d’un poder, etc., exteriors. Ciutat satèl·lit. País satèl·lit.
    2. anatomia animal Dit de l’òrgan que segueix un trajecte juntament amb un altre, com, per exemple, les venes o els nervis que segueixen el trajecte d’una artèria.
    3. patologia Dit de les lesions, adenopaties, etc., secundàries i properes a una lesió primitiva.
    4. mots satèl·lit lingüística Mots que n’envolten un altre en el camp associatiu per sinonímia o proximitat significativa, en una línia metafòrica, afectiva o burlesca. Ex.: entorn del mot cap giren els mots satèl·lit testa, closca, clepsa, coco, topí, terrat, etc.
  3. masculí
    1. astronomia Cos celeste que gira al voltant d’un altre, especialment d’un planeta, i que generalment és molt més petit que aquest.
    2. satèl·lit artificial astronàutica Giny que descriu una òrbita al voltant d’un planeta o, per extensió, al voltant d’un satèl·lit.
    3. satèl·lit de comunicació astronàutica i telecomunicacions Satèl·lit artificial que actua d’enllaç en telefonia, en ràdio i en televisió entre diversos punts de la superfície terrestre.
  4. masculí citologia Element morfològic present en certs cromosomes consistent en un cos arrodonit i separat de la resta del cromosoma per un delicat filament cromatínic.

■ satèl·lit

masculí Servent d’algú com a executor de les seves ordres Els satèllits del tirà figuradament El qui va sempre acompanyant algú com si en fos un servent adjectiu invariable Dit d’allò que acompanya una altra cosa més important, que depèn d’una influència, d’un poder, etc, exteriors Ciutat satèllit País satèllit anatomia animal Dit de l’òrgan que segueix un trajecte juntament amb un altre, com, per exemple, les venes o els nervis que segueixen el trajecte d’una artèria patologia Dit de les lesions, adenopaties, etc, secundàries i properes a una lesió primitiva mots satèllit lingüística Mots…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

satel·litari
| satel·litària

satel·litari
| satel·litària

adjectiu astronàutica Relatiu a un satèllit, obtingut gràcies a un satèllit Imatgeria satellitària
Gran Diccionari de la llengua catalana

satel·litzable

satel·litzable

adjectiu astronàutica Que pot ésser satellitzat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ satel·lització


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">satel·lització</title>

Partició sil·làbica: sa_tel_lit_za_ci_ó
Etimologia: de satel·litzar
    femení astronàutica
  1. Acció de posar en una òrbita tancada entorn de la Terra o d’un altre planeta un mòbil qualsevol.
  2. velocitat de satel·lització Velocitat que ha de dur un mòbil, en funció de la seva altitud, per tal que pugui ésser transformat o esdevenir un satèl·lit artificial de la Terra o d’un altre planeta.

■ satel·lització

femení astronàutica Acció de posar en una òrbita tancada entorn de la Terra o d’un altre planeta un mòbil qualsevol velocitat de satellització Velocitat que ha de dur un mòbil, en funció de la seva altitud, per tal que pugui ésser transformat o esdevenir un satèllit artificial de la Terra o d’un altre planeta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

satel·litzar

satel·litzar

verb astronàutica transitiu Efectuar una satellització pronominal Esdevenir satèllit artificial
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

satem*


<title type="display" xml:lang="estrangerisme">satem</title>

Pronúncia: sátem
Etimologia: [mot avèstic]
adjectiu invariable lingüística Dit de les llengües pertanyents a la família indoeuropea, que presenten com a característica la palatalització dels fonemes guturals i, en un grau menor, dels labiovelars, fins a llur transformació, segons les llengües, en articulacions africades, fricatives o sibilants, en contrast amb les anomenades llengües centum, que conserven el caràcter oclusiu dels fonemes en qüestió.

satem*

adjectiu invariable lingüística Dit de les llengües pertanyents a la família indoeuropea, que presenten com a característica la palatalització dels fonemes guturals i, en un grau menor, dels labiovelars, fins a llur transformació, segons les llengües, en articulacions africades, fricatives o sibilants, en contrast amb les anomenades llengües centum , que conserven el caràcter oclusiu dels fonemes en qüestió