Es mostren 88940 resultats

■ sàtir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sàtir</title>

Etimologia: del ll. satўrus, i aquest, del gr. sátyros, íd. 1a font: 1696, DLac.
    masculí
  1. mitologia En el món grecoromà, semideu silvestre que, generalment, habitava en els boscs, juntament amb les nimfes.
  2. psicologia Home sexualment morbós, que intenta de desfogar, en forma violenta o anormal, els propis instints luxuriosos.

■ sàtir

masculí mitologia En el món grecoromà, semideu silvestre que, generalment, habitava en els boscs, juntament amb les nimfes psicologia Home sexualment morbós, que intenta de desfogar, en forma violenta o anormal, els propis instints luxuriosos
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sàtira


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sàtira</title>

Etimologia: del ll. satĭra, alteració de satŭra ‘olla de menjars diversos’, substantivació de l’adj. satur, -a, -um ‘tip, sadoll’, aplicat a una composició literària de diversos metres i gèneres i després a una crítica dels vicis 1a font: 1653, DTo.
    femení
  1. literatura Composició poètica que posa al descobert i colpeix, amb l’escarni o amb la burla ridiculitzadora, passions, maneres de viure i comportaments comuns a tota la humanitat, o característics d’una categoria de persones, o d’un sol individu, que contrasten o estan en discordança amb la moral comuna o amb l’ideal ètic de l’escriptor.
  2. Paraula, discurs, satíric. Tirar una sàtira a algú.

■ sàtira

femení literatura Composició poètica que posa al descobert i colpeix, amb l’escarni o amb la burla ridiculitzadora, passions, maneres de viure i comportaments comuns a tota la humanitat, o característics d’una categoria de persones, o d’un sol individu, que contrasten o estan en discordança amb la moral comuna o amb l’ideal ètic de l’escriptor Paraula, discurs, satíric Tirar una sàtira a algú
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ satiriasi

■ satiriasi

femení patologia Exageració morbosa de l’impuls sexual en el sexe masculí estromania
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ satíric
| satírica

■ satíric
| satírica

adjectiu Relatiu o pertanyent a la sàtira De la natura de la sàtira Poesia satírica Que ridiculitza severament els defectes, els vicis, etc, dels homes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ satíricament

■ satíricament

adverbi D’una manera satírica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

satírids


<title type="display">satírids</title>

    masculí entomologia
  1. plural Família antiga de lepidòpters, considerada actualment una subfamília dels nimfàlids.
  2. singular Insecte de la família dels satírids.

satírids

masculí entomologia plural Família antiga de lepidòpters, considerada actualment una subfamília dels nimfàlids singular Insecte de la família dels satírids
Gran Diccionari de la llengua catalana

satirins


<title type="display">satirins</title>

    masculí entomologia
  1. plural Subfamília d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, inclosa en la família dels nimfàlids.
  2. singular Insecte de la subfamília dels satirins.

satirins

masculí entomologia plural Subfamília d’insectes de l’ordre dels lepidòpters, inclosa en la família dels nimfàlids singular Insecte de la subfamília dels satirins
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ satiritzar

■ satiritzar

verb transitiu Fer objecte de sàtira En aquesta obra de teatre satiritzen el poder Censurar satíricament
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ satisdació

■ satisdació

femení dret romà Tipus de convenció celebrada mitjançant una estipulació amb la finalitat de garantir, mitjançant fiadors, el compliment d’una obligació principal prèviament constituïda
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ satisfacció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">satisfacció</title>

Partició sil·làbica: sa_tis_fac_ci_ó
Etimologia: del ll. satisfactio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Acció de satisfer. La satisfacció d’un desig.
    2. Estat del qui està satisfet. Un motiu de satisfacció. Van trobar la manera de fer-ho a satisfacció de tothom.
    1. Acte pel qual hom obté la reparació d’un greuge, d’una ofensa. Obtenir satisfacció plena.
    2. dret Reparació d’una acció injusta o punible complint les obligacions que pesen sobre el deutor. Demanar, exigir, una satisfacció.
    3. per extensió teologia Reparació feta a Déu de la pena merescuda pel pecat.
    4. per extensió teologia Conjunt de pregàries i obres de pietat que el confessor imposa al penitent com a condició de l’absolució, i que hom anomena generalment penitència.

■ satisfacció

femení Acció de satisfer La satisfacció d’un desig Estat del qui està satisfet Un motiu de satisfacció Van trobar la manera de fer-ho a satisfacció de tothom Acte pel qual hom obté la reparació d’un greuge, d’una ofensa Obtenir satisfacció plena dret Reparació d’una acció injusta o punible complint les obligacions que pesen sobre el deutor Demanar, exigir, una satisfacció per extensió teologia Reparació feta a Déu de la pena merescuda pel pecat per extensió teologia Conjunt de pregàries i obres de pietat que el confessor imposa al penitent com a condició de l’absolució, i que hom anomena…
Informació complementària
Traducció