Es mostren 88939 resultats

■ satisfactòriament

■ satisfactòriament

adverbi D’una manera satisfactòria
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ satisfaent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">satisfaent</title>

Partició sil·làbica: sa_tis_fa_ent
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. satisfaciens, -ntis, participi pres. de satisfacĕre ‘fer suficientment, satisfer’, en la forma catalanitzada com en faent, estupefaent, rarefaent, etc
adjectiu Que satisfà; satisfactori.

■ satisfaent

adjectiu Que satisfà satisfactori
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ satisfer


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">satisfer</title>

Etimologia: del ll. satisfacĕre, íd., comp. de satis ‘suficientment‘ i facĕre ‘fer’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
    1. Omplir la mesura d’un desig o d’una necessitat d’algú. Si és això sol el que desitja, ja el podem satisfer.
    2. Fer content algú acomplint allò que desitja o espera. Ja em donaré per ben satisfet si em paguen la meitat del que em deuen.
    3. Donar a algú allò que hom li deu, les explicacions que demana. Primer cal que satisfacin els creditors.
    4. Desfer un greuge o una ofensa fets a algú. Les seves excuses i explicacions no em satisfan.
    1. Acomplir, saciar, un desig, un apetit, una passió. Satisfer un desig. Satisfer la fam, la set. Qui podria satisfer la seva ambició? Satisfer els gustos del públic.
    2. Pagar allò que cal pagar. Satisfer un deute. Satisfer l’import d’un compte.
    3. Donar solució a un dubte, un clam, etc. Satisfer la demanda d’un amic.
    4. Complir les condicions. Una solució que satisfà les condicions d’un problema. Un valor que satisfà una equació.

■ satisfer

verb transitiu Omplir la mesura d’un desig o d’una necessitat d’algú Si és això sol el que desitja, ja el podem satisfer Fer content algú acomplint allò que desitja o espera Ja em donaré per ben satisfet si em paguen la meitat del que em deuen Donar a algú allò que hom li deu, les explicacions que demana Primer cal que satisfacin els creditors Desfer un greuge o una ofensa fets a algú Les seves excuses i explicacions no em satisfan Acomplir, saciar, un desig, un apetit, una passió Satisfer un desig Satisfer la fam, la set Qui podria satisfer la seva ambició Satisfer els gustos del públic…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ satiu
| sativa

■ satiu
| sativa

adjectiu Conreat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

satori


<title type="display">satori</title>

masculí budisme i psicologia Estadi mental, objectiu de la meditació zen, que consisteix en una forma de percepció interior intuïtiva i inintel·ligible per la raó o la lògica.

satori

masculí budisme i psicologia Estadi mental, objectiu de la meditació zen, que consisteix en una forma de percepció interior intuïtiva i inintelligible per la raó o la lògica
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sàtrapa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sàtrapa</title>

Etimologia: del ll. satrăpa, i aquest, del gr. satrápēs ‘governador de província de Pèrsia’ 1a font: 1803, DEst.
  1. masculí història
    1. Governador d’una província de l’imperi Persa antic, dotat d’amplis poders polítics, administratius i militars.
    2. per extensió Monarca, rei de l’Orient.
  2. masculí i femení figuradament Persona que ostenta autoritat i la fa valer, que exerceix un càrrec amb suficiència atribuint-se una importància desmesurada amb relació al càrrec i a les pròpies possibilitats i coneixements.
  3. masculí i femení Persona que viu regaladament, com un príncep. Viu com un sàtrapa.
  4. masculí i femení Murri, astut en les relacions humanes.

■ sàtrapa

masculí història Governador d’una província de l’imperi Persa antic, dotat d’amplis poders polítics, administratius i militars per extensió Monarca, rei de l’Orient masculí i femení figuradament Persona que ostenta autoritat i la fa valer, que exerceix un càrrec amb suficiència atribuint-se una importància desmesurada amb relació al càrrec i a les pròpies possibilitats i coneixements masculí i femení Persona que viu regaladament, com un príncep Viu com un sàtrapa masculí i femení Murri, astut en les relacions humanes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ satrapia

■ satrapia

femení Dignitat, càrrec, de sàtrapa Durada del govern d’un sàtrapa Jurisdicció, circumscripció territorial administrada per un sàtrapa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ saturabilitat

■ saturabilitat

femení Qualitat de saturable
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ saturable

■ saturable

adjectiu Que pot ésser saturat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ saturació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">saturació</title>

Partició sil·làbica: sa_tu_ra_ci_ó
Etimologia: del ll. saturatio, -ōnis, íd. 1a font: 1839, DLab.
    femení
    1. Acció de saturar o de saturar-se;
    2. l’efecte.
  2. automàtica, automació Tipus de no-linealitat accidental dels sistemes no lineals consistent en el fet que la característica sortida/entrada presenta una zona en què la sortida es manté aproximadament constant, independentment de l’entrada.
  3. economia Situació dels mercats amb un fort excés d’oferta, normalment temporal, d’una mercaderia i que indica sobreproducció.
  4. electrònica
    1. En un dispositiu electrònic (tub, transistor, etc.), estat de conducció caracteritzat pel fet que la caiguda de tensió és petita i quasi constant, independentment del corrent, el qual ha d’ésser limitat pel circuit exterior.
    2. corrent de saturació En un díode de buit, valor màxim que pot assolir el corrent de placa, el qual roman constant encara que augmenti la tensió de placa.
    3. corrent invers de saturació Corrent a través d’un díode, una junció pn o una barrera Schottky, polaritzat en invers.
  5. electrònica i electroacústica En un amplificador, estat o situació en què el senyal de sortida és inferior al que correspondria d’acord amb el d’entrada, pel fet d’ésser aquest molt superior al previst com a normal per l’aparell.
  6. física Situació que es presenta quan un recipient conté un vapor en equilibri amb la fase líquida de la mateixa substància.
  7. òptica i luminotècnia Atribut de la sensació visual que permet d’estimar la proporció de color cromàticament pur contingut en la sensació total.
  8. índex de saturació geologia Índex que permet de classificar les roques magmàtiques en funció de llur proporció relativa de sílice.
  9. saturació magnètica magnetisme Estat en què es troba una substància ferromagnètica situada en un camp magnètic elevat, caracteritzat pel fet que la inducció magnètica pren un valor màxim que és aproximadament constant independentment de la intensitat del camp magnètic.
  10. zona de saturació hidrologia En els terrenys permeables, zona on tots els intersticis i totes les cavitats són omplerts d’aigua i que, per tant, conté el mantell freàtic.

■ saturació

femení Acció de saturar o de saturar-se l’efecte automàtica, automació Tipus de no-linealitat accidental dels sistemes no lineals consistent en el fet que la característica sortida/entrada presenta una zona en què la sortida es manté aproximadament constant, independentment de l’entrada economia Situació dels mercats amb un fort excés d’oferta, normalment temporal, d’una mercaderia i que indica sobreproducció electrònica En un dispositiu electrònic tub, transistor, etc, estat de conducció caracteritzat pel fet que la caiguda de tensió és petita i quasi constant, independentment del corrent,…
Traducció