Es mostren 88939 resultats

■ saturador

■ saturador

masculí tecnologia Aparell emprat per a saturar d’una substància una altra, especialment d’humitat l’aire d’una habitació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ saturant

■ saturant

adjectiu física i química física Que produeix la saturació Vapor saturant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ saturar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">saturar</title>

Etimologia: del ll. saturare, íd. 1a font: s. XV
    verb transitiu
  1. Fer que una cosa esdevingui completament penetrada o impregnada per una altra. Un aire saturat d’humitat.
  2. Efectuar una saturació, portar a la saturació.
  3. figuradament Cansar (algú) per excés. Aquest discurs no s’acaba mai: em satura.

■ saturar

verb transitiu Fer que una cosa esdevingui completament penetrada o impregnada per una altra Un aire saturat d’humitat Efectuar una saturació, portar a la saturació figuradament Cansar algú per excés Aquest discurs no s’acaba mai em satura
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ saturat
| saturada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">saturat</title>

Etimologia: del ll. saturatus, -a, -um, íd.
    adjectiu
  1. Que presenta saturació. Aire saturat. Mercat saturat.
  2. química física Dit de la solució en la qual, a una temperatura donada, el solut es troba en equilibri amb la substància no dissolta.
  3. química orgànica Dit dels composts que contenen la màxima quantitat d’hidrogen o elements equivalents en llurs estructures.

■ saturat
| saturada

adjectiu Que presenta saturació Aire saturat Mercat saturat química física Dit de la solució en la qual, a una temperatura donada, el solut es troba en equilibri amb la substància no dissolta química orgànica Dit dels composts que contenen la màxima quantitat d’hidrogen o elements equivalents en llurs estructures
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ saturn1

■ saturn1

masculí química inorgànica antigament Plom sal de saturn Acetat de plom Vegeu també saturn 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ saturn2
| saturna

■ saturn2
| saturna

adjectiu Sorrut, taciturn oposat a jovial Vegeu també saturn 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ saturnal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">saturnal</title>

  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al déu Saturn.
  2. femení
    1. plural història de les religions A la Roma antiga, festivitats religioses de caràcter popular, celebrades anualment al temple d’August en honor de Saturn, a partir del 17 de desembre.
    2. singular figuradament i per extensió Orgia, disbauxa.

■ saturnal

adjectiu Relatiu o pertanyent al déu Saturn femení plural història de les religions A la Roma antiga, festivitats religioses de caràcter popular, celebrades anualment al temple d’August en honor de Saturn, a partir del 17 de desembre singular figuradament i per extensió Orgia, disbauxa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

saturni
| satúrnia


<title type="display">saturni</title>

  1. adjectiu
    1. Saturnal.
    2. Dit de Zeus, emprat com a epítet del déu, fill de Saturn. Zeus saturni.
  2. masculí poètica Vers típic de la poesia llatina, emprat fins a l’època d’Enni, que fou substituït per l’hexàmetre.

saturni
| satúrnia

adjectiu Saturnal Dit de Zeus, emprat com a epítet del déu, fill de Saturn Zeus saturni masculí poètica Vers típic de la poesia llatina, emprat fins a l’època d’Enni, que fou substituït per l’hexàmetre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ saturní
| saturnina

■ saturní
| saturnina

adjectiu Saturnià Relatiu o pertanyent al plom patologia Produït per una intoxicació pel plom
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ saturnià
| saturniana

■ saturnià
| saturniana

adjectiu Saturnal Relatiu o pertanyent al planeta Saturn Nascut sota la influència del planeta Saturn
Traducció