Es mostren 88940 resultats

■ saturació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">saturació</title>

Partició sil·làbica: sa_tu_ra_ci_ó
Etimologia: del ll. saturatio, -ōnis, íd. 1a font: 1839, DLab.
    femení
    1. Acció de saturar o de saturar-se;
    2. l’efecte.
  2. automàtica, automació Tipus de no-linealitat accidental dels sistemes no lineals consistent en el fet que la característica sortida/entrada presenta una zona en què la sortida es manté aproximadament constant, independentment de l’entrada.
  3. economia Situació dels mercats amb un fort excés d’oferta, normalment temporal, d’una mercaderia i que indica sobreproducció.
  4. electrònica
    1. En un dispositiu electrònic (tub, transistor, etc.), estat de conducció caracteritzat pel fet que la caiguda de tensió és petita i quasi constant, independentment del corrent, el qual ha d’ésser limitat pel circuit exterior.
    2. corrent de saturació En un díode de buit, valor màxim que pot assolir el corrent de placa, el qual roman constant encara que augmenti la tensió de placa.
    3. corrent invers de saturació Corrent a través d’un díode, una junció pn o una barrera Schottky, polaritzat en invers.
  5. electrònica i electroacústica En un amplificador, estat o situació en què el senyal de sortida és inferior al que correspondria d’acord amb el d’entrada, pel fet d’ésser aquest molt superior al previst com a normal per l’aparell.
  6. física Situació que es presenta quan un recipient conté un vapor en equilibri amb la fase líquida de la mateixa substància.
  7. òptica i luminotècnia Atribut de la sensació visual que permet d’estimar la proporció de color cromàticament pur contingut en la sensació total.
  8. índex de saturació geologia Índex que permet de classificar les roques magmàtiques en funció de llur proporció relativa de sílice.
  9. saturació magnètica magnetisme Estat en què es troba una substància ferromagnètica situada en un camp magnètic elevat, caracteritzat pel fet que la inducció magnètica pren un valor màxim que és aproximadament constant independentment de la intensitat del camp magnètic.
  10. zona de saturació hidrologia En els terrenys permeables, zona on tots els intersticis i totes les cavitats són omplerts d’aigua i que, per tant, conté el mantell freàtic.

■ saturació

femení Acció de saturar o de saturar-se l’efecte automàtica, automació Tipus de no-linealitat accidental dels sistemes no lineals consistent en el fet que la característica sortida/entrada presenta una zona en què la sortida es manté aproximadament constant, independentment de l’entrada economia Situació dels mercats amb un fort excés d’oferta, normalment temporal, d’una mercaderia i que indica sobreproducció electrònica En un dispositiu electrònic tub, transistor, etc, estat de conducció caracteritzat pel fet que la caiguda de tensió és petita i quasi constant, independentment del corrent,…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ saturador

■ saturador

masculí tecnologia Aparell emprat per a saturar d’una substància una altra, especialment d’humitat l’aire d’una habitació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ saturant

■ saturant

adjectiu física i química física Que produeix la saturació Vapor saturant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ saturar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">saturar</title>

Etimologia: del ll. saturare, íd. 1a font: s. XV
    verb transitiu
  1. Fer que una cosa esdevingui completament penetrada o impregnada per una altra. Un aire saturat d’humitat.
  2. Efectuar una saturació, portar a la saturació.
  3. figuradament Cansar (algú) per excés. Aquest discurs no s’acaba mai: em satura.

■ saturar

verb transitiu Fer que una cosa esdevingui completament penetrada o impregnada per una altra Un aire saturat d’humitat Efectuar una saturació, portar a la saturació figuradament Cansar algú per excés Aquest discurs no s’acaba mai em satura
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ saturat
| saturada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">saturat</title>

Etimologia: del ll. saturatus, -a, -um, íd.
    adjectiu
  1. Que presenta saturació. Aire saturat. Mercat saturat.
  2. química física Dit de la solució en la qual, a una temperatura donada, el solut es troba en equilibri amb la substància no dissolta.
  3. química orgànica Dit dels composts que contenen la màxima quantitat d’hidrogen o elements equivalents en llurs estructures.

■ saturat
| saturada

adjectiu Que presenta saturació Aire saturat Mercat saturat química física Dit de la solució en la qual, a una temperatura donada, el solut es troba en equilibri amb la substància no dissolta química orgànica Dit dels composts que contenen la màxima quantitat d’hidrogen o elements equivalents en llurs estructures
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ saturn1

■ saturn1

masculí química inorgànica antigament Plom sal de saturn Acetat de plom Vegeu també saturn 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ saturn2
| saturna

■ saturn2
| saturna

adjectiu Sorrut, taciturn oposat a jovial Vegeu també saturn 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ saturnal


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">saturnal</title>

  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al déu Saturn.
  2. femení
    1. plural història de les religions A la Roma antiga, festivitats religioses de caràcter popular, celebrades anualment al temple d’August en honor de Saturn, a partir del 17 de desembre.
    2. singular figuradament i per extensió Orgia, disbauxa.

■ saturnal

adjectiu Relatiu o pertanyent al déu Saturn femení plural història de les religions A la Roma antiga, festivitats religioses de caràcter popular, celebrades anualment al temple d’August en honor de Saturn, a partir del 17 de desembre singular figuradament i per extensió Orgia, disbauxa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

saturni
| satúrnia


<title type="display">saturni</title>

  1. adjectiu
    1. Saturnal.
    2. Dit de Zeus, emprat com a epítet del déu, fill de Saturn. Zeus saturni.
  2. masculí poètica Vers típic de la poesia llatina, emprat fins a l’època d’Enni, que fou substituït per l’hexàmetre.

saturni
| satúrnia

adjectiu Saturnal Dit de Zeus, emprat com a epítet del déu, fill de Saturn Zeus saturni masculí poètica Vers típic de la poesia llatina, emprat fins a l’època d’Enni, que fou substituït per l’hexàmetre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ saturní
| saturnina

■ saturní
| saturnina

adjectiu Saturnià Relatiu o pertanyent al plom patologia Produït per una intoxicació pel plom
Traducció