Es mostren 88939 resultats

■ secor

■ secor

femení Sequedat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ secreció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">secreció</title>

Partició sil·làbica: se_cre_ci_ó
Etimologia: del ll. secretio, -ōnis ‘separació’ 1a font: 1868, DLCo.
    femení
  1. fisiologia animal
    1. Funció o procés fisiològic en virtut del qual alguns teixits o òrgans produeixen substàncies els elements de les quals són presos de la sang mitjançant una selecció química. Secreció interna. Secreció externa.
    2. Producte secretat.
  2. fisiologia vegetal
    1. Elaboració d’un producte específic per activitat d’una glàndula.
    2. Producte del metabolisme dels vegetals, que posteriorment no és utilitzat en processos vitals i que pot restar dins la cèl·lula que l’ha produït o fora d’ella i, fins i tot, del vegetal.
  3. petrografia Qualsevol material procedent de dissolucions que s’han dipositat per infiltració a les cavitats de les roques, com és el cas de les geodes.

■ secreció

femení fisiologia animal Funció o procés fisiològic en virtut del qual alguns teixits o òrgans produeixen substàncies els elements de les quals són presos de la sang mitjançant una selecció química Secreció interna Secreció externa Producte secretat fisiologia vegetal Elaboració d’un producte específic per activitat d’una glàndula Producte del metabolisme dels vegetals, que posteriorment no és utilitzat en processos vitals i que pot restar dins la cèllula que l’ha produït o fora d’ella i, fins i tot, del vegetal petrografia Qualsevol material procedent de dissolucions que s’han dipositat per…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ secret
| secreta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">secret</title>

Etimologia: del ll. secretus, -a, -um ‘separat, reservat, secret’ 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu
    1. No revelat a la generalitat, reservat, confidencial, que el qui ho sap no ha de divulgar. Tenir secreta una cosa.
    2. Ocult, amagat. Una porta secreta.
    3. Que hom fa d’amagat o que actua sense ésser conegut dels altres. Votació secreta. Matrimoni secret. Policia secreta.
  2. masculí
    1. Allò ignorat de la generalitat, que el qui ho sap no ha de divulgar. Em confià un secret. Guardar un secret.
    2. Discreció absoluta. Jo et demano el secret: no ho diguis a ningú.
    3. en secret Secretament, d’una manera secreta. Dir alguna cosa a algú en secret.
    4. secret de confessió dret canònic Obligació i dret que té el sacerdot d’abstenir-se de revelar el que el penitent li ha confessat en el sagrament de la penitència.
    5. secret d’estat dret constitucional Secret inherent als afers polítics o diplomàtics, la revelació del qual per part d’un funcionari públic compromet la seguretat de l’estat.
    6. secret professional dret civil i dret processal Obligació d’un professional de no divulgar allò que ha conegut per raó del seu ofici llevat dels casos que preveu la llei.
    7. secret sumarial dret processal Secret encaminat a garantir tant l’administració de la justícia com la defensa dels interessos personals de les parts implicades en un sumari mentre es fan les diligències tendents al descobriment de la veritat dels fets.
  3. masculí
    1. Cosa no descoberta, no explicada; misteri. Els secrets de la natura.
    2. Mitjà amagat de produir certs efectes. Li va revelar el secret del seu èxit. El secret d’un mecanisme.
  4. masculí
    1. Lloc ocult, on no sap o no pot entrar sinó una o poques persones. Ningú no pot penetrar en el secret del seu cor.
    2. Amagatall practicat en certs mobles per guardar-hi coses de valor.
    3. música Part essencial de l’orgue, formada per grans caixes de fusta en la part inferior de les quals es rep l’aire a pressió.

■ secret
| secreta

adjectiu No revelat a la generalitat, reservat, confidencial, que el qui ho sap no ha de divulgar Tenir secreta una cosa Ocult, amagat Una porta secreta Que hom fa d’amagat o que actua sense ésser conegut dels altres Votació secreta Matrimoni secret Policia secreta masculí Allò ignorat de la generalitat, que el qui ho sap no ha de divulgar Em confià un secret Guardar un secret Discreció absoluta Jo et demano el secret no ho diguis a ningú en secret Secretament, d’una manera secreta Dir alguna cosa a algú en secret secret de confessió dret canònic Obligació i dret que té el sacerdot d’abstenir…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ secreta

■ secreta

femení Nom donat a certes funcions, perquisicions, etc, que hom fa secretament o davant un comptat nombre de persones Lloc escusat comuna litúrgia Oració sobre les ofrenes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ secretament

■ secretament

adverbi D’una manera secreta
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

secretant

secretant

adjectiu fisiologia animal Secretori
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ secretar

■ secretar

verb transitiu fisiologia Produir, un òrgan, una glàndula, etc, una secreció
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ secretari
| secretària


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">secretari</title>

Etimologia: del b. ll. secretarius, -a, -um, íd. 1a font: 1299
  1. masculí i femení
    1. Persona que està al servei d’algú per redactar-li la correspondència, transcriure per ella cartes, memòries, etc. És anomenat també secretari particular.
    2. dret Persona encarregada d’estendre les actes, donar fe dels acords, redactar les memòries, custodiar els documents, escriure la correspondència, d’una corporació, oficina, assemblea, etc.
    3. història Cadascun dels quatre funcionaris reials encarregat de la correspondència secreta i de les cartes del segell secret, sovint amb funcions administratives i de govern.
    4. història Cadascun dels quatre funcionaris del Consell d’Aragó creat per Ferran II de Catalunya-Aragó, un per Aragó, un per València, un pel Principat i un per Mallorca i Sardenya.
    5. secretari d’administració local dret administratiu Funcionari d’un cos amb habilitació nacional, responsable de la secretaria d’un ajuntament o una diputació.
    6. secretari d’estat dret administratiu Cap de l’òrgan superior d’un departament ministerial col·locat entre el ministre i el subsecretari.
    7. secretari d’estat dret constitucional Ministre principal, en alguns estats americans, que fa les funcions de primer ministre i de vegades està encarregat dels afers exteriors o altres matèries.
    8. secretari d’estat dret canònic Cardenal col·laborador immediat del papa.
    9. secretari general ciències polítiques Cap d’alguns partits polítics.
    10. secretari general dret administratiu Cap de l’òrgan superior d’un departament ministerial amb rang de subsecretari.
    11. secretari general tècnic dret administratiu Cap de l’òrgan encarregat de la recollida de documentació i de realitzar estudis sobre les matèries pròpies del departament, així com de prestar assistència tècnica i administrativa al seu titular.
    12. secretari judicial dret processal Funcionari encarregat de donar fe dels actes i les diligències d’un tribunal.
  2. femení [en desús] Muller del secretari.
  3. masculí ornitologia Ocell de l’ordre dels falconiformes de la família dels sagitàrids (Sagittarius serpentarius), de potes molt llargues i amb un llarg plomall erèctil darrere el cap.

■ secretari
| secretària

masculí i femení Persona que està al servei d’algú per redactar-li la correspondència, transcriure per ella cartes, memòries, etc És anomenat també secretari particular dret Persona encarregada d’estendre les actes, donar fe dels acords, redactar les memòries, custodiar els documents, escriure la correspondència, d’una corporació, oficina, assemblea, etc història Cadascun dels quatre funcionaris reials encarregat de la correspondència secreta i de les cartes del segell secret, sovint amb funcions administratives i de govern història Cadascun dels quatre funcionaris del Consell d’Aragó creat…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ secretaria

■ secretaria

femení Ofici o càrrec de secretari o secretària Despatx, oficina, de secretari o secretària Conjunt dels secretaris d’un organisme, d’un despatx, d’una oficina
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ secretariat

■ secretariat

masculí Secretaria Estudis referents a la funció de secretari o secretària d’oficines i despatxos
Traducció