Es mostren 88954 resultats

■ secretori
| secretòria

■ secretori
| secretòria

adjectiu fisiologia Relatiu o pertanyent a la secreció anatomia Secretor, que secreta
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ secta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">secta</title>

Etimologia: del ll. secta ‘línia de conducta, manera de vida; partit; escola filosòfica; secta’, substantivació del participi ant. *sectus, -a, -um, de sequi ‘seguir’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. religió Denominació que hom dona a les comunitats religioses minoritàries separades d’una confessió majoritària o d’una religió oficial establerta.
  2. sociologia Comunitat de caràcter minoritari i fortament exclusivista, els membres de la qual es regeixen per creences, motivacions i valors diferents dels dominants de la societat on són incloses i respecte a la qual observen una actitud de rebuig o hostilitat més o menys manifesta.
  3. Societat secreta.

■ secta

femení religió Denominació que hom dona a les comunitats religioses minoritàries separades d’una confessió majoritària o d’una religió oficial establerta sociologia Comunitat de caràcter minoritari i fortament exclusivista, els membres de la qual es regeixen per creences, motivacions i valors diferents dels dominants de la societat on són incloses i respecte a la qual observen una actitud de rebuig o hostilitat més o menys manifesta Societat secreta
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sectari
| sectària

■ sectari
| sectària

adjectiu Relatiu o pertanyent a una secta o a una facció masculí i femení Sequaç intransigent, fanàtic, d’un partit, d’una opinió
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sectarisme

■ sectarisme

masculí Qualitat de sectari
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sèctil

■ sèctil

adjectiu mineralogia Dit del mineral que pot ésser tallat amb un ganivet El guix és sèctil
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sector


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sector</title>

Etimologia: del ll. sector, -ōris ‘el qui talla’ 1a font: 1839, DLab.
    masculí
  1. geometria
    1. Superfície limitada per un arc d’una corba i dues rectes.
    2. sector circular Part de cercle limitada per dos radis i l’arc comprès entre els seus extrems.
    3. sector esfèric Part de l’espai limitada per una superfície cònica que té el vèrtex en el centre d’una esfera i la superfície de l’esfera.
  2. per analogia
    1. Zona o espai en forma de sector circular. El sector d’esquerres a la cambra dels diputats.
    2. sector de tir Espai que pot batre el foc d’una arma en les dimensions horitzontal i vertical.
  3. figuradament
    1. Una part especial d’una col·lectivitat. Un sector del públic.
    2. Part, aspecte particular, d’un complex. Aquest quadre, l’has de contemplar per sectors.
    3. biogeografia Divisió fitogeogràfica inferior a la província o al domini.
    4. economia Cadascuna de les parts en què hom divideix l’economia per al seu estudi d’acord amb diversos criteris. Sector primari, secundari i terciari.
    5. economia Conjunt d’empreses que tenen la mateixa activitat principal, encara que tinguin altres activitats secundàries. El sector de l’automòbil, el sector tèxtil.
    6. electrotècnia Cadascuna de les parts o zones interconnectades en què pot ésser dividida una xarxa de distribució d’energia elèctrica.
    7. ferrocarrils Cadascun dels trams de via protegits per un sistema de blocatge.
    8. informàtica Part d’una cinta o d’un disc, generalment prefixada per a cada tipus de perifèric, en la qual s’enregistra la informació estructuradament, per a facilitar l’accés.

■ sector

masculí geometria Superfície limitada per un arc d’una corba i dues rectes sector circular Part de cercle limitada per dos radis i l’arc comprès entre els seus extrems sector esfèric Part de l’espai limitada per una superfície cònica que té el vèrtex en el centre d’una esfera i la superfície de l’esfera per analogia Zona o espai en forma de sector circular El sector d’esquerres a la cambra dels diputats sector de tir Espai que pot batre el foc d’una arma en les dimensions horitzontal i vertical figuradament Una part especial d’una collectivitat Un sector del públic Part, aspecte particular, d…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sectorial


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sectorial</title>

Partició sil·làbica: sec_to_ri_al
Etimologia: de sector
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a un sector.
  2. economia Dit de l’anàlisi econòmica que estudia l’estructura productiva de l’economia a partir de la descripció de les diferents activitats econòmiques agregades per sectors.

■ sectorial

adjectiu Relatiu o pertanyent a un sector economia Dit de l’anàlisi econòmica que estudia l’estructura productiva de l’economia a partir de la descripció de les diferents activitats econòmiques agregades per sectors
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

secuitenc
| secuitenca

secuitenc
| secuitenca

adjectiu i masculí i femení De la Secuita Tarragonès
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ secular


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">secular</title>

Etimologia: del ll. saecularis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    adjectiu
    1. Que s’esdevé un cop cada segle. Commemoració secular. Un any secular.
    2. jocs seculars història Antics jocs romans celebrats teòricament un cop cada segle.
  2. Que té una durada de més d’un segle. Una alzina secular.
    1. Relatiu o pertanyent al segle o a la secularitat; seglar, laic.
    2. dret canònic Dit del clergue o sacerdot que viu en el segle, en el món, per oposició a regular. Clergue secular.
    3. religió Mundà, terrenal, per oposició a espiritual.
    4. institut secular dret canònic Associació de fidels (laics o clergues) consagrats per la pràctica dels consells evangèlics enmig del món.

■ secular

adjectiu Que s’esdevé un cop cada segle Commemoració secular Un any secular jocs seculars història Antics jocs romans celebrats teòricament un cop cada segle Que té una durada de més d’un segle Una alzina secular Relatiu o pertanyent al segle o a la secularitat seglar, laic dret canònic Dit del clergue o sacerdot que viu en el segle, en el món, per oposició a regular Clergue secular religió Mundà, terrenal, per oposició a espiritual institut secular dret canònic Associació de fidels laics o clergues consagrats per la pràctica dels consells evangèlics enmig del món
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

secularisme


<title type="display">secularisme</title>

Etimologia: de secular
    masculí ètica
  1. Sistema moral que interpreta i ordena la vida d’acord amb els principis de la raó, sense recórrer a la fe en Déu ni en la vida perdurable.
  2. per extensió Tendència a ignorar o a negar els principis de la fe i la religió en la interpretació del món i de l’existència.

secularisme

masculí ètica Sistema moral que interpreta i ordena la vida d’acord amb els principis de la raó, sense recórrer a la fe en Déu ni en la vida perdurable per extensió Tendència a ignorar o a negar els principis de la fe i la religió en la interpretació del món i de l’existència
Traducció