Es mostren 88940 resultats

■ sediment


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sediment</title>

Etimologia: del ll. sedimentum, íd. 1a font: 1868, DLCo.
    masculí
  1. Matèria que un líquid portava en suspensió i s’ha disposat al fons del recipient que el conté o que l’ha contingut.
  2. estratigrafia
    1. Material sòlid fragmentari que s’origina de la meteorització de les roques preexistents i és transportat i dipositat per l’aire, l’aigua o el glaç, o bé que s’ha acumulat per altres agents naturals i que forma capes o estrats sobre la superfície de la terra.
    2. sediment marí (o pelàgic) Sediment caracteritzat per la manca d’influències continentals o terrígenes i per la presència de restes fòssils planctòniques i nectòniques.

■ sediment

masculí Matèria que un líquid portava en suspensió i s’ha disposat al fons del recipient que el conté o que l’ha contingut estratigrafia Material sòlid fragmentari que s’origina de la meteorització de les roques preexistents i és transportat i dipositat per l’aire, l’aigua o el glaç, o bé que s’ha acumulat per altres agents naturals i que forma capes o estrats sobre la superfície de la terra sediment marí o pelàgic Sediment caracteritzat per la manca d’influències continentals o terrígenes i per la presència de restes fòssils planctòniques i nectòniques
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sedimentació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sedimentació</title>

Partició sil·làbica: se_di_men_ta_ci_ó
Etimologia: de sedimentar
    femení
    1. Acció de sedimentar o de sedimentar-se;
    2. l’efecte.
  2. bioquímica Mètode emprat per a la determinació de pesos moleculars de proteïnes mitjançant una ultracentrífuga, la qual fa sedimentar-les.
  3. estratigrafia Precipitació dels sediments, els quals s’acumulen formant estrats.
  4. física i química Propietat dels col·loides segons la qual les partícules de substància insoluble se separen lentament per gravetat del medi líquid i es dipositen al fons del recipient que els conté.
  5. medicina
    1. Producció d’un dipòsit de sediment o solatge.
    2. sedimentació globular Sedimentació que es produeix en una columna de sang citratada.
    3. velocitat de sedimentació Velocitat de caiguda dels eritròcits d’una columna de sang citratada, dins un tub capil·lar.
  6. química
    1. Procediment emprat en anàlisi química immediata per a classificar els cossos segons les dimensions de llurs partícules, basat en el fet que com més gran és llur massa més ràpida és llur separació del fluid que les conté quan la suspensió és sotmesa a un camp de forces, natural (com la gravetat) o artificial (com en la centrifugació).
    2. prova de sedimentació Procediment per a determinar la finesa d’una matèria pulverulenta, que consisteix a calcular-la a partir del temps que tarden els seus grans a descendir una distància determinada al si d’un líquid determinat.

■ sedimentació

femení Acció de sedimentar o de sedimentar-se l’efecte bioquímica Mètode emprat per a la determinació de pesos moleculars de proteïnes mitjançant una ultracentrífuga, la qual fa sedimentar-les estratigrafia Precipitació dels sediments, els quals s’acumulen formant estrats física i química Propietat dels colloides segons la qual les partícules de substància insoluble se separen lentament per gravetat del medi líquid i es dipositen al fons del recipient que els conté medicina Producció d’un dipòsit de sediment o solatge sedimentació globular Sedimentació que es produeix en una columna de sang…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

sedimentador


<title type="display">sedimentador</title>

Etimologia: de sedimentar
masculí tecnologia Màquina o aparell de laboratori emprat per a obtenir la sedimentació d’una o més substàncies en els processos de separació.

sedimentador

masculí tecnologia Màquina o aparell de laboratori emprat per a obtenir la sedimentació d’una o més substàncies en els processos de separació
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sedimentar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sedimentar</title>

Etimologia: de sediment
    verb
  1. transitiu Dipositar un líquid (les matèries en suspensió), formant un sediment. El vi sedimenta pòsits diversos.
  2. pronominal Dipositar-se les matèries en suspensió en un líquid, formant sediment. Quan les matèries en suspensió se sedimentin, el líquid ja no serà tèrbol.

■ sedimentar

verb transitiu Dipositar un líquid les matèries en suspensió, formant un sediment El vi sedimenta pòsits diversos pronominal Dipositar-se les matèries en suspensió en un líquid, formant sediment Quan les matèries en suspensió se sedimentin, el líquid ja no serà tèrbol
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sedimentari
| sedimentària


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sedimentari</title>

Etimologia: de sediment 1a font: 1868, DLCo.
    adjectiu
  1. geologia Relatiu o pertanyent al sediment.
  2. petrografia Dit del terreny o de la roca que s’han format per dipòsit al fons de les aigües (marines o continentals), de manera que ha estat possible la distribució per llits o sediments.

■ sedimentari
| sedimentària

adjectiu geologia Relatiu o pertanyent al sediment petrografia Dit del terreny o de la roca que s’han format per dipòsit al fons de les aigües marines o continentals, de manera que ha estat possible la distribució per llits o sediments
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sedimenti-

■ sedimenti-

Forma prefixada del mot llatí sedimentum , que significa ‘sediment’ Ex sedimentívor
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sedimentívor
| sedimentívora

■ sedimentívor
| sedimentívora

adjectiu biologia Dit del micròfag que es nodreix de terra en la qual, a més de minerals i materials no digeribles, hi ha organismes vius, detritus assimilables i porcions d’organismes morts o excrements assimilats
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sedimento-

■ sedimento-

Forma prefixada del mot llatí sedimentum , que significa ‘sediment’ Ex sedimentologia
Gran Diccionari de la llengua catalana

sedimentòleg
| sedimentòloga

sedimentòleg
| sedimentòloga

masculí i femení Persona versada en sedimentologia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sedimentologia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sedimentologia</title>

Partició sil·làbica: se_di_men_to_lo_gi_a
Etimologia: de sedimento- i -logia
    femení estratigrafia
  1. Estudi científic dels sediments i dels processos mitjançant els quals han estat formats.
  2. Branca de l’estratigrafia que estudia la gènesi i les característiques dels sediments que es dipositen en el moment actual, així com els ambients sedimentaris, la geometria de les conques, etc., per tal d’establir els models sedimentaris apropiats i particulars de cadascun.

■ sedimentologia

femení estratigrafia Estudi científic dels sediments i dels processos mitjançant els quals han estat formats Branca de l’estratigrafia que estudia la gènesi i les característiques dels sediments que es dipositen en el moment actual, així com els ambients sedimentaris, la geometria de les conques, etc, per tal d’establir els models sedimentaris apropiats i particulars de cadascun
Traducció