Es mostren 88954 resultats

■ segarreta

■ segarreta

adjectiu i masculí i femení Segarrenc
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ segell


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">segell</title>

Etimologia: del ll. sĭgĭllum ‘estatueta; empremta; marca’, dimin. arcaic de signum ‘senyal’ 1a font: 1244
    masculí
  1. sigil·lografia
    1. Matriu, tòrcul o altre estri, generalment de metall o de cautxú, que porta gravats en relleu dibuixos, lletres o altres signes característics i propis d’una persona o institució, per tal d’estampar-los a pressió en cera blana, lacre o altra matèria blana, o, prèviament tintats en un tampó, imprimir-los en un paper, i que serveix per a identificar la propietat d’una cosa, garantir l’autenticitat, la validesa, etc., d’un document, evitar que sigui desclòs un plec, etc.
    2. Empremta, marca estampada o impresa amb segell.
    3. correus Trosset de paper estampat amb una determinada figura i amb indicació del seu import, amb el revers engomat per tal que s’adhereixi un cop mullat, emès per una administració postal i destinat a franquejar les trameses confiades als serveis de correus.
    4. figuradament Caràcter distintiu comunicat a una obra o a altra cosa. L’obra d’aquest escultor és marcada amb el segell del geni.
  2. Marca d’una empresa editorial, audiovisual o discogràfica. Segell discogràfic, cinematogràfic. Una editorial amb quatre segells.
  3. farmàcia, indústria farmacèutica Caixet.
  4. segell de ram botànica Planta herbàcia vivaç, de la família de les liliàcies (Polygonatum multiflorum), de tija cilíndrica, flors blanquinoses i tubulars en ramells i fruits negrosos.
  5. segell de Salomó botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Planta herbàcia vivaç, de la família de les liliàcies (Polygonatum officinale), de tija angulosa, flors d’un blanc verdós, oloroses, fruits en baia negra blavosa i emprada en medicina popular.

■ segell

masculí sigillografia Matriu, tòrcul o altre estri, generalment de metall o de cautxú, que porta gravats en relleu dibuixos, lletres o altres signes característics i propis d’una persona o institució, per tal d’estampar-los a pressió en cera blana, lacre o altra matèria blana, o, prèviament tintats en un tampó, imprimir-los en un paper, i que serveix per a identificar la propietat d’una cosa, garantir l’autenticitat, la validesa, etc, d’un document, evitar que sigui desclòs un plec, etc Empremta, marca estampada o impresa amb segell correus Trosset de paper estampat amb una determinada figura…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ segellador
| segelladora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">segellador</title>

Etimologia: del ll. sigillator, -ōris ‘fabricant de marques, segells’ 1a font: s. XIV
  1. adjectiu i masculí i femení Que segella.
  2. tecnologia
    1. adjectiu i femení Dit de la substància que té la propietat d’estanquitzar les juntures sobre les quals s’aplica.
    2. femení Màquina o estri de segellar.
    3. femení Màquina per a tancar per soldadura els envasos de pel·lícula plàstica.

■ segellador
| segelladora

adjectiu i masculí i femení Que segella tecnologia adjectiu i femení Dit de la substància que té la propietat d’estanquitzar les juntures sobre les quals s’aplica femení Màquina o estri de segellar femení Màquina per a tancar per soldadura els envasos de pellícula plàstica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ segellament

■ segellament

masculí Acció de segellar dret processal Procediment cautelar ordenat per l’autoritat judicial a fi de garantir els béns objecte d’un plet o d’un procediment criminal
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ segellar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">segellar</title>

Etimologia: del ll. sigillare ‘marcar amb un signe’ 1a font: 1272
    verb transitiu
    1. Marcar amb l’empremta d’un segell per garantir la validesa, l’autenticitat d’un document, per cloure un plec, etc. Segellar una carta. Segellar un sobre.
    2. Tancar amb segell. La policia va segellar l’habitació del crim.
  2. figuradament Comunicar un determinat caràcter a una obra. L’autor segella amb el seu estil aquesta novel·la.
    1. Ratificar (un acord, una resolució, etc.). Van segellar el pacte amb una encaixada.
    2. Concloure, donar fi. Un gol magnífic va segellar la victòria de l’equip.
  4. tecnologia
    1. Fer hermètica una juntura omplint o recobrint-ne l’escletxa amb un material segellador.
    2. Soldar un envàs de plàstic.
    3. Retractilar.

■ segellar

verb transitiu Marcar amb l’empremta d’un segell per garantir la validesa, l’autenticitat d’un document, per cloure un plec, etc Segellar una carta Segellar un sobre Tancar amb segell La policia va segellar l’habitació del crim figuradament Comunicar un determinat caràcter a una obra L’autor segella amb el seu estil aquesta novella Ratificar un acord, una resolució, etc Van segellar el pacte amb una encaixada Concloure, donar fi Un gol magnífic va segellar la victòria de l’equip tecnologia Fer hermètica una juntura omplint o recobrint-ne l’escletxa amb un material segellador Soldar un envàs…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

segellat

segellat

masculí Paper segellat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ segetal

■ segetal

adjectiu ecologia Dit de les plantes que creixen entre les messes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ segla

■ segla

femení dialectal agricultura Séquia, rec
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ seglar

■ seglar

adjectiu Secular, pertanyent al segle, a la vida laica masculí i femení Laic
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ segle1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">segle</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Pronúncia: ségglə
Etimologia: del ll. saecŭlum ‘generació; època; segle’, per via semiculta 1a font: s. XII, Hom.
    masculí
  1. [abreviatura s.] cronologia
    1. Espai de cent anys; centúria.
    2. especialment Cadascuna de les divisions de cent anys en què pot ésser dividida una era, especialment la cristiana. El segle dinou o dinovè. El segle II de l’era cristiana o després de Crist.
    3. hiperbòlicament Molt de temps. Fa un segle que no et veig!
    1. Època determinada per esdeveniments importants. El segle de Pèricles.
    2. segle de les llums història Denominació donada al segle XVIII europeu caracteritzat per la Il·lustració.
    3. segle d’or Època de prosperitat i de gran esplendor cultural. El segle d’or de la literatura.
  3. plural
    1. Llarg espai de temps sense valor determinat. Els segles passats.
    2. Bíblia i litúrgia Tot l’espai del temps i de l’eternitat. Per tots els segles dels segles. Al principi dels segles.
  4. cristianisme i Bíblia
    1. La vida del món present per oposició a la del món futur del regne de Crist.
    2. La vida humana per oposició a la vida espiritual. Les vanitats del segle.
    3. La vida en el món per oposició a la vida religiosa. Abandonar el segle. Fra Basili (en el segle, Jaume).



    5. Vegeu també:
    segle2

■ segle1

masculí abreviatura s cronologia Espai de cent anys centúria especialment Cadascuna de les divisions de cent anys en què pot ésser dividida una era, especialment la cristiana El segle dinou o dinovè El segle II de l’era cristiana o després de Crist hiperbòlicament Molt de temps Fa un segle que no et veig Època determinada per esdeveniments importants El segle de Pèricles segle de les llums història Denominació donada al segle XVIII europeu caracteritzat per la Illustració segle d’or Època de prosperitat i de gran esplendor cultural El segle d’or de la literatura plural Llarg espai de temps…
Informació complementària
Traducció