Es mostren 88940 resultats

■ semantista

■ semantista

masculí i femení lingüística Persona que es dedica a l’estudi de la semàntica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ semar

■ semar

verb transitiu Marcir, fer neulir, una planta Atrofiar, llevar la força vital a un membre del cos, a una persona Una malastruga caiguda li semà el braç
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ semasiologia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">semasiologia</title>

Partició sil·làbica: se_ma_si_o_lo_gi_a
Etimologia: de l’al. Semasiologie, del gr. sēmasía ‘significat’ i -logia
femení lingüística Part o aspecte de la semàntica que estudia els significats o conceptes dels signes lingüístics a partir de llurs significants (en oposició a l’onomasiologia).

■ semasiologia

femení lingüística Part o aspecte de la semàntica que estudia els significats o conceptes dels signes lingüístics a partir de llurs significants en oposició a l’ onomasiologia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ semasiològic
| semasiològica

■ semasiològic
| semasiològica

adjectiu lingüística Relatiu o pertanyent a la semasiologia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ semat
| semada

■ semat
| semada

adjectiu Que té una o diverses semes v sema 1 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ semblança


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">semblança</title>

Etimologia: de semblar 1a font: s. XIII
    femení
    1. Qualitat de semblant. La semblança de dues llengües llatines.
    2. Allò que fa que una cosa sigui semblant a una altra. Copsar les diferències i les semblances de les coses.
    3. a semblança de locució prepositiva D’una manera semblant a. Fa les coses a semblança de com les fa el seu pare.
  2. Aparença. Fals sota semblança de ver.
  3. geometria Transformació geomètrica tal que la distància entre les imatges de dos punts qualssevol és igual a la distància entre aquests dos punts multiplicada per una quantitat constant positiva dita raó de la semblança.
  4. literatura Esbós de la biografia d’un personatge, o de les seves qualitats físiques o morals.
  5. semblança dinàmica física i tecnologia Correspondència entre els efectes causats per totes i cadascuna de les forces que actuen sobre el model de laboratori i els causats per totes i cadascuna de les forces corresponents que actuaran damunt el model a escala real.
  6. teoria de la semblança tecnologia Teoria de models.

■ semblança

femení Qualitat de semblant La semblança de dues llengües llatines Allò que fa que una cosa sigui semblant a una altra Copsar les diferències i les semblances de les coses a semblança de locució prepositiva D’una manera semblant a Fa les coses a semblança de com les fa el seu pare Aparença Fals sota semblança de ver geometria Transformació geomètrica tal que la distància entre les imatges de dos punts qualssevol és igual a la distància entre aquests dos punts multiplicada per una quantitat constant positiva dita raó de la semblança literatura Esbós de la biografia d’un personatge, o de les…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ semblant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">semblant</title>

Etimologia: de semblar 1a font: 1250
    1. adjectiu Que té gairebé la mateixa aparença, les mateixes qualitats, les mateixes característiques. Ésser, dues coses, molt semblants.
    2. adjectiu Que s’acosta, en la seva manera d’ésser, a algú o a alguna cosa. Em va passar un cas semblant al teu.
    3. masculí Persona o cosa de la mateixa espècie que una altra. L’home ha de respectar els seus semblants. Engendrar un arbre, amb la seva llavor, un seu semblant.
  2. adjectiu Tal, aquest. Mai no li he sentit a dir semblants paraules. No és lícit de recórrer a semblants mitjans.
  3. adjectiu àlgebra
    1. Dit de les matrius que es relacionen pel producte d’una matriu no singular.
    2. Dit dels termes algèbrics que contenen les mateixes lletres afectades dels mateixos exponents.
  4. adjectiu geometria
    1. Dit de dues figures geomètriques entre les quals hi ha una semblança.
    2. Dit de dues el·lipses (o hipèrboles) que tenen la mateixa excentricitat o tals que els quocients entre els respectius semieixos són iguals.
    3. Dit dels el·lipsoides tals que llurs seccions principals són el·lipses semblants.
    4. Dit dels polígons que, tenint angles iguals, tenen costats proporcionals.
  5. masculí
    1. Cara, especialment en tant que revela l’estat de salut o d’ànim de la persona. Avui fa millor semblant que ahir.
    2. fer semblant Afectar l’aire; fingir.

■ semblant

adjectiu Que té gairebé la mateixa aparença, les mateixes qualitats, les mateixes característiques Ésser, dues coses, molt semblants adjectiu Que s’acosta, en la seva manera d’ésser, a algú o a alguna cosa Em va passar un cas semblant al teu masculí Persona o cosa de la mateixa espècie que una altra L’home ha de respectar els seus semblants Engendrar un arbre, amb la seva llavor, un seu semblant adjectiu Tal, aquest Mai no li he sentit a dir semblants paraules No és lícit de recórrer a semblants mitjans adjectiu àlgebra Dit de les matrius que es relacionen pel producte d’una matriu no…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ semblantment

■ semblantment

adverbi D’una manera semblant
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ semblar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">semblar</title>

Compareu: assemblar-se
Etimologia: del ll. td. sĭmĭlare ‘ser semblant’, del ll. sĭmĭlis ‘semblant’ 1a font: s. XIII, Desclot
    verb intransitiu
  1. Ésser en aparença, oferir-se als ulls o a la imaginació com si fos. Sembla bo, honrat, intel·ligent.
  2. Tenir l’aparença d’alguna cosa, essent-la o no. Vestit així, sembla un pagès. Semblava tot un altre, no semblava el mateix.
  3. Aparèixer com a probable, ver, just, convenient. Em sembla que això acabarà malament. Què et sembla si hi anàvem ara mateix? Em sembla molt bé. Em sembla impossible!
  4. pel que sembla (o segons sembla, o segons que sembla) Segons les aparences, tal com sembla a primera vista. Pel que sembla, no estan en gaire bones relacions. Segons sembla, els germans no s’avenen.

■ semblar

verb intransitiu Ésser en aparença, oferir-se als ulls o a la imaginació com si fos Sembla bo, honrat, intelligent Tenir l’aparença d’alguna cosa, essent-la o no Vestit així, sembla un pagès Semblava tot un altre, no semblava el mateix Aparèixer com a probable, ver, just, convenient Em sembla que això acabarà malament Què et sembla si hi anàvem ara mateix Em sembla molt bé Em sembla impossible pel que sembla o segons sembla , o segons que sembla Segons les aparences, tal com sembla a primera vista Pel que sembla, no estan en gaire bones relacions Segons sembla, els germans no s’avenen
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sembra


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sembra</title>

Etimologia: de sembrar 1a font: 1803, DEst.
    femení
    1. Acció de sembrar;
    2. l’efecte.
  2. agricultura
    1. Operació d’escampar o de plantar la llavor d’alguna planta en una terra convenientment llaurada i adobada, de manera que germini.
    2. Temps en què és feta la sembra.
  3. microbiologia Tècnica de laboratori que consisteix a dipositar microorganismes en un medi de cultiu i en un ambient adequats per tal que puguin créixer.

■ sembra

femení Acció de sembrar l’efecte agricultura Operació d’escampar o de plantar la llavor d’alguna planta en una terra convenientment llaurada i adobada, de manera que germini Temps en què és feta la sembra microbiologia Tècnica de laboratori que consisteix a dipositar microorganismes en un medi de cultiu i en un ambient adequats per tal que puguin créixer
Informació complementària
Traducció