Es mostren 88954 resultats

■ semaler


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">semaler</title>

Etimologia: de semal 1a font: 1420
    masculí
  1. transports Cadascun dels dos pals amb què dues persones traginen una portadora o altre recipient semblant, agafant-los l’una pels extrems anteriors i l’altra pels posteriors.
  2. adoberia Barra de fusta emprada per a pitjar, treure, etc., les peces de pell o de cuir d’una tina, d’un clot, on són, o han estat, sotmeses a alguna operació.

■ semaler

masculí transports Cadascun dels dos pals amb què dues persones traginen una portadora o altre recipient semblant, agafant-los l’una pels extrems anteriors i l’altra pels posteriors adoberia Barra de fusta emprada per a pitjar, treure, etc, les peces de pell o de cuir d’una tina, d’un clot, on són, o han estat, sotmeses a alguna operació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ semaló

■ semaló

masculí agricultura Semal o semala petita
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ semantema

■ semantema

masculí lingüística En algunes teories gramaticals, unitat significativa que expressa una idea i que pertany al lèxic d’una llengua, en oposició a morfema
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ semàntic
| semàntica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">semàntic</title>

Etimologia: del fr. sémantique ‘semàntica’, creat pel lingüista fr. Michel Bréal (1832-1915), del gr. sēmantikós ‘que significa’, der. de sēmaínō ‘significar, assenyalar’, i aquest, de sē͂ma ‘signe, senyal
  1. lingüística
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la significació dels mots. Camp semàntic.
    2. femení Part de la lingüística que estudia els significats.
    3. canvi semàntic Modificació de la significació d’un mot per desplaçament de la relació entre significant, significat i referent per causes diverses.
    4. tret semàntic Component últim de l’estructura semàntica del llenguatge, propietat semàntica inherent o relacional dels elements lèxics d’una llengua.
  2. femení lògica Part de la lògica, que correspon més exactament a l’àmbit del que hom anomena metalògica i que estudia els sistemes lògics des del punt de vista de les seves possibles interpretacions.

■ semàntic
| semàntica

lingüística adjectiu Relatiu o pertanyent a la significació dels mots Camp semàntic femení Part de la lingüística que estudia els significats canvi semàntic Modificació de la significació d’un mot per desplaçament de la relació entre significant, significat i referent per causes diverses tret semàntic Component últim de l’estructura semàntica del llenguatge, propietat semàntica inherent o relacional dels elements lèxics d’una llengua femení lògica Part de la lògica, que correspon més exactament a l’àmbit del que hom anomena metalògica i que estudia els sistemes lògics des del punt de vista de…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ semantista

■ semantista

masculí i femení lingüística Persona que es dedica a l’estudi de la semàntica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ semar

■ semar

verb transitiu Marcir, fer neulir, una planta Atrofiar, llevar la força vital a un membre del cos, a una persona Una malastruga caiguda li semà el braç
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ semasiologia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">semasiologia</title>

Partició sil·làbica: se_ma_si_o_lo_gi_a
Etimologia: de l’al. Semasiologie, del gr. sēmasía ‘significat’ i -logia
femení lingüística Part o aspecte de la semàntica que estudia els significats o conceptes dels signes lingüístics a partir de llurs significants (en oposició a l’onomasiologia).

■ semasiologia

femení lingüística Part o aspecte de la semàntica que estudia els significats o conceptes dels signes lingüístics a partir de llurs significants en oposició a l’ onomasiologia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ semasiològic
| semasiològica

■ semasiològic
| semasiològica

adjectiu lingüística Relatiu o pertanyent a la semasiologia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ semat
| semada

■ semat
| semada

adjectiu Que té una o diverses semes v sema 1 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ semblança


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">semblança</title>

Etimologia: de semblar 1a font: s. XIII
    femení
    1. Qualitat de semblant. La semblança de dues llengües llatines.
    2. Allò que fa que una cosa sigui semblant a una altra. Copsar les diferències i les semblances de les coses.
    3. a semblança de locució prepositiva D’una manera semblant a. Fa les coses a semblança de com les fa el seu pare.
  2. Aparença. Fals sota semblança de ver.
  3. geometria Transformació geomètrica tal que la distància entre les imatges de dos punts qualssevol és igual a la distància entre aquests dos punts multiplicada per una quantitat constant positiva dita raó de la semblança.
  4. literatura Esbós de la biografia d’un personatge, o de les seves qualitats físiques o morals.
  5. semblança dinàmica física i tecnologia Correspondència entre els efectes causats per totes i cadascuna de les forces que actuen sobre el model de laboratori i els causats per totes i cadascuna de les forces corresponents que actuaran damunt el model a escala real.
  6. teoria de la semblança tecnologia Teoria de models.

■ semblança

femení Qualitat de semblant La semblança de dues llengües llatines Allò que fa que una cosa sigui semblant a una altra Copsar les diferències i les semblances de les coses a semblança de locució prepositiva D’una manera semblant a Fa les coses a semblança de com les fa el seu pare Aparença Fals sota semblança de ver geometria Transformació geomètrica tal que la distància entre les imatges de dos punts qualssevol és igual a la distància entre aquests dos punts multiplicada per una quantitat constant positiva dita raó de la semblança literatura Esbós de la biografia d’un personatge, o de les…
Informació complementària
Traducció