Diccionari - GDLC | diccionari.cat

Es mostren 88940 resultats

■ abolició

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abolició</title>

Partició sil·làbica: a_bo_li_ci_ó
Etimologia: del ll. abolitio, -ōnis

femení

Acció d’abolir.
dret Supressió o extinció d’un costum, un ús, una institució o una pràctica jurídics o socials. L’abolició de l’esclavitud.

■ abolició

femení Acció d’abolir dret Supressió o extinció d’un costum, un ús, una institució o una pràctica jurídics o socials L’abolició de l’esclavitud

■ abolicionisme

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abolicionisme</title>

Partició sil·làbica: a_bo_li_ci_o_nis_me
Etimologia: de abolició

masculí

Doctrina que propugna l’abolició d’una llei, etc.
història Doctrina que propugnava l’abolició de l’esclavitud.

■ abolicionisme

masculí Doctrina que propugna l’abolició d’una llei, etc història Doctrina que propugnava l’abolició de l’esclavitud

■ abolicionista

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abolicionista</title>

Partició sil·làbica: a_bo_li_ci_o_nis_ta
Etimologia: com abolicionisme, creat per als partidaris de la supressió de l’esclavatge als Estats Units d’Amèrica

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’abolicionisme.
masculí i femení Partidari de l’abolicionisme.

■ abolicionista

adjectiu Relatiu o pertanyent a l’abolicionisme masculí i femení Partidari de l’abolicionisme

■ aboliment

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aboliment</title>

Etimologia: de abolir 1a font: 1390

masculí Abolició.

■ aboliment

masculí Abolició

■ abolir

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abolir</title>

Etimologia: del ll. abolēre, íd. 1a font: 1390

verb

transitiu

Destruir, anul·lar, dit especialment de costums, usos, lleis, institucions. Abolir la pena de mort.
medicina Fer cessar completament alguna de les funcions d’un òrgan.

■ abolir

verb transitiu Destruir, anullar, dit especialment de costums, usos, lleis, institucions Abolir la pena de mort medicina Fer cessar completament alguna de les funcions d’un òrgan

abombar

<title type="display">abombar</title>

verb transitiu i pronominal bombar 2.

abombar

verb transitiu i pronominal bombar 2

■ abombollat

| abombollada

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abombollat</title>

Etimologia: de bombolla

adjectiu Formant bombolla.

■ abombollat

| abombollada

adjectiu Formant bombolla

■ abominable

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abominable</title>

Etimologia: del ll. td. abominabĭlis, íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis

adjectiu Digne d’abominació.

■ abominable

adjectiu Digne d’abominació

■ abominablement

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abominablement</title>

Etimologia: de abominable

adverbi D’una manera abominable.

■ abominablement

adverbi D’una manera abominable

■ abominació

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">abominació</title>

Partició sil·làbica: a_bo_mi_na_ci_ó
Etimologia: del ll. abominatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull

femení

Acció d’abominar.
Cosa abominable.

■ abominació

femení Acció d’abominar Cosa abominable

Enciclopèdia

Cronologia

Estadístiques

Obres temàtiques

Temàtica general

Antropologia i societat

Art

Economia

Educació

Geografia

Història i política

Llengua

Medicina

Natura i ecologia

■ abolició

■ abolicionisme

■ abolicionista

■ aboliment

■ abolir

abombar

■ abombollat | abombollada

■ abombollat | abombollada

■ abominable

■ abominablement

■ abominació

Subscriu-te als butlletins del Grup Enciclopèdia

■ abombollat

| abombollada

■ abombollat

| abombollada

Subscriu-te als butlletins
del Grup Enciclopèdia