Es mostren 88939 resultats

■ sepulcre


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sepulcre</title>

Etimologia: del ll. sepulcrum, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. etnografia, història i art
    1. Construcció fúnebre, excavada a terra o a la roca o erigida sobre el sòl, sovint solemne i monumental, de particular valor artístic o històric, il·lustre per la fama de la persona o persones que hi ha enterrades.
    2. sepulcre de fossa prehistòria Tomba en fossa, sense cap senyal a l’exterior, a vegades amb alguna llosa com a protecció; o bé, també, la de llosa que forma una mena de caixa (cista) de petites dimensions.
  2. per extensió
    1. art Urna que conté la imatge jacent del Crist difunt.
    2. litúrgia Cavitat de l’altar on hi ha dipositades les relíquies dels sants.
  3. sepulcre emblanquinat figuradament Hipòcrita, que no té sinó les aparences de la virtut.

■ sepulcre

masculí etnografia , història i art Construcció fúnebre, excavada a terra o a la roca o erigida sobre el sòl, sovint solemne i monumental, de particular valor artístic o històric, illustre per la fama de la persona o persones que hi ha enterrades sepulcre de fossa prehistòria Tomba en fossa, sense cap senyal a l’exterior, a vegades amb alguna llosa com a protecció o bé, també, la de llosa que forma una mena de caixa cista de petites dimensions per extensió art Urna que conté la imatge jacent del Crist difunt litúrgia Cavitat de l’altar on hi ha dipositades les relíquies dels sants sepulcre…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sepultar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sepultar</title>

Etimologia: del ll. td. sepultare, freqüentatiu de sepelīre, íd. 1a font: 1392
    verb transitiu
  1. Sebollir, enterrar, un mort, posar-lo en un sepulcre. Fou sepultat sota una olivera.
  2. figuradament Colgar, soterrar. Una esllavissada de rocs i terra sepultà el carro i els animals.

■ sepultar

verb transitiu Sebollir, enterrar, un mort, posar-lo en un sepulcre Fou sepultat sota una olivera figuradament Colgar, soterrar Una esllavissada de rocs i terra sepultà el carro i els animals
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sepultura


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sepultura</title>

Etimologia: del ll. sepultura, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Acció d’enterrar un mort; enterrament, inhumació.
    2. sepultura eclesiàstica dret canònic Conjunt d’actes i cerimònies que acompanyen l’enterrament d’un fidel difunt.
  2. Lloc d’enterrament d’un o més cadàvers; sepulcre, tomba.

■ sepultura

femení Acció d’enterrar un mort enterrament, inhumació sepultura eclesiàstica dret canònic Conjunt d’actes i cerimònies que acompanyen l’enterrament d’un fidel difunt Lloc d’enterrament d’un o més cadàvers sepulcre, tomba
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sequaç

■ sequaç

adjectiu i masculí i femení sovint usat pejorativament Que segueix l’opinió, el partit o la doctrina d’un altre
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

sèquan
| sèquana


<title type="display">sèquan</title>

  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als sèquans.
  2. masculí i femení història Membre d’un poble de la Gàl·lia, d’origen cèltic, establert al país regat pel Saona.

sèquan
| sèquana

adjectiu Relatiu o pertanyent als sèquans masculí i femení història Membre d’un poble de la Gàllia, d’origen cèltic, establert al país regat pel Saona
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sequedat

■ sequedat

femení Qualitat de sec
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ seqüela


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">seqüela</title>

Partició sil·làbica: se_qüe_la
Etimologia: del ll. sequela, íd., der. de sequi ‘seguir’ 1a font: s. XVI
    femení
    1. Conseqüència, allò que se segueix d’una cosa.
    2. patologia Ròssec que deixa una malaltia.
  2. Sèrie o seguit de coses o persones que segueixen una persona o una cosa. Això portarà una llarga seqüela de mals.
  3. cinematografia i literatura Obra audiovisual o literària que es basa en els personatges o els fets d’una altra obra creada amb anterioritat i que narra fets posteriors als esdeveniments que relata l’obra inicial; s’oposa a preqüela.

■ seqüela

femení Conseqüència, allò que se segueix d’una cosa patologia Ròssec que deixa una malaltia Sèrie o seguit de coses o persones que segueixen una persona o una cosa Això portarà una llarga seqüela de mals cinematografia i literatura Obra audiovisual o literària que es basa en els personatges o els fets d’una altra obra creada amb anterioritat i que narra fets posteriors als esdeveniments que relata l’obra inicial s’oposa a  preqüela
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ seqüència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">seqüència</title>

Partició sil·làbica: se_qüèn_ci_a
Etimologia: del ll. sequentia ‘les coses que segueixen’, pl. neutre de sequens, -ntis, part. pres. de sequi ‘seguir’
    femení
    1. Successió ordenada.
    2. cinematografia Successió de plans i escenes d’una pel·lícula en els quals es desenvolupa una acció concreta dins d’un mateix enquadrament espaciotemporal.
    3. estratigrafia Successió de fets geològics, de processos o de roques sedimentàries segons un ordre cronològic, la qual ofereix la posició relativa i l’edat dins la història geològica.
    4. estratigrafia Successió de termes sedimentaris diferents que s’encadenen i se superposen sense cap interrupció, de manera que van associats per una característica determinada.
    5. gramàtica Ordre sintàctic dels mots en l’oració.
    6. informàtica Ordre primari d’execució d’un conjunt d’instruccions o sentències d’un programa.
    7. matemàtiques Successió.
    8. anàlisi de seqüència economia Teoria econòmica dinàmica per a analitzar el desenvolupament total d’una economia tancada.
    9. regla de la seqüència química Procediment per a establir la configuració absoluta dels centres quirals.
    10. seqüència bioquímica (o dels aminoàcids) bioquímica Ordre en què els aminoàcids d’una proteïna o d’un pèptid són units entre ells.
    11. seqüència fònica fonètica, fonologia Conjunt significatiu de sons cronològicament contigus i limitats per dues pauses.
    12. seqüència principal astrofísica En el diagrama de temperatura, lluminositat i magnitud dels estels (diagrama de Herzsprung-Russell), franja estreta integrada per tots aquells estels que es troben en la fase de llur existència durant la qual cremen hidrogen en llur centre i es transformen en heli.
  2. litúrgia Nom amb què és coneguda la prosa a partir dels manuscrits litúrgics germànics.

■ seqüència

femení Successió ordenada cinematografia Successió de plans i escenes d’una pellícula en els quals es desenvolupa una acció concreta dins d’un mateix enquadrament espaciotemporal estratigrafia Successió de fets geològics, de processos o de roques sedimentàries segons un ordre cronològic, la qual ofereix la posició relativa i l’edat dins la història geològica estratigrafia Successió de termes sedimentaris diferents que s’encadenen i se superposen sense cap interrupció, de manera que van associats per una característica determinada gramàtica Ordre sintàctic dels mots en l’oració informàtica…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

seqüenciació


<title type="display">seqüenciació</title>

Partició sil·làbica: se_qüen_ci_a_ci_ó
Etimologia: de seqüenciar
    femení
    1. Acció de seqüenciar;
    2. l’efecte.
  2. biologia Procés de determinació de la seqüència d’aminoàcids d’una determinada proteïna o bé de la seqüència de nucleòtids d’una molècula d’ADN o d’ARN.
  3. seqüenciació de continguts ensenyament Distribució ordenada de la matèria d’aprenentatge en cicles educatius o en els nivells o cursos que formen un cicle educatiu d’acord amb uns criteris psicopedagògics determinats.

seqüenciació

femení Acció de seqüenciar l’efecte biologia Procés de determinació de la seqüència d’aminoàcids d’una determinada proteïna o bé de la seqüència de nucleòtids d’una molècula d’ADN o d’ARN seqüenciació de continguts ensenyament Distribució ordenada de la matèria d’aprenentatge en cicles educatius o en els nivells o cursos que formen un cicle educatiu d’acord amb uns criteris psicopedagògics determinats
Gran Diccionari de la llengua catalana

seqüenciador

seqüenciador

masculí electroacústica i música Dispositiu del sintetitzador que pot memoritzar i reproduir llargues i complexes estructures musicals