Es mostren 88939 resultats

■ sereníssim
| sereníssima


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sereníssim</title>

Etimologia: de serè 1a font: 1490, Tirant
    adjectiu i masculí i femení història
  1. Tractament honorífic d’alguns sobirans europeus de categoria inferior a la reial o de prínceps mediatitzats del Sacre Imperi.
  2. Apel·latiu de les repúbliques de San Marino i de Venècia.

■ sereníssim
| sereníssima

adjectiu i masculí i femení història Tractament honorífic d’alguns sobirans europeus de categoria inferior a la reial o de prínceps mediatitzats del Sacre Imperi Apellatiu de les repúbliques de San Marino i de Venècia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ serenitat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">serenitat</title>

Etimologia: del ll. serenĭtas, -ātis, íd. 1a font: s. XIV
    femení
    1. meteorologia Qualitat de serè. La serenitat del cel.
    2. especialment i figuradament No va perdre ni un moment la serenitat.
  2. història Títol honorífic que hom donava als reis i als prínceps que tenien el tractament de sereníssim. La vostra serenitat. Sa serenitat.

■ serenitat

femení meteorologia Qualitat de serè La serenitat del cel especialment i figuradament No va perdre ni un moment la serenitat història Títol honorífic que hom donava als reis i als prínceps que tenien el tractament de sereníssim La vostra serenitat Sa serenitat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sereno


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sereno</title>

Etimologia: del cast. sereno, del fet que aquest vigilant nocturn anunciava periòdicament l’hora i el temps que feia, per ex., “Las tres en punto y sereno (o nublado o lloviendo)” 1a font: s. XVIII
masculí Funcionari encarregat de la vigilància nocturna en les poblacions petites i, per sectors, a les ciutats.

■ sereno

masculí Funcionari encarregat de la vigilància nocturna en les poblacions petites i, per sectors, a les ciutats
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ serenor

■ serenor

femení serenitat 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sereny
| serenya

■ sereny
| serenya

adjectiu dialectal Vigorós, molt sa, que no es corromp Uns préssecs serenys
Gran Diccionari de la llengua catalana

serer
| serera


<title type="display">serer</title>

Homòfon: cerer
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als serers.
  2. masculí i femení etnologia Individu d’un poble sudanès de l’Àfrica occidental.

serer
| serera

adjectiu Relatiu o pertanyent als serers masculí i femení etnologia Individu d’un poble sudanès de l’Àfrica occidental
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ serf
| serva

■ serf
| serva

masculí i femení El qui no és de condició lliure especialment història Home sotmès a la situació de servitud, anomenat també, sovint, serf de la gleva
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

sergé


<title type="display">sergé</title>

Homòfon: sarger
Etimologia: del fr. sergé, íd., der. de serge, i aquest, del ll. vg. *sarĭca, ll. cl. serĭca, neutre pl. substantivat de serĭcum ‘seda’
masculí [plural sergés] indústria tèxtil Teixit de llana amb lligat de plana, que produeix efectes de diagonals fines.

sergé

masculí plural sergés indústria tèxtil Teixit de llana amb lligat de plana, que produeix efectes de diagonals fines
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sergent
| sergenta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sergent</title>

Etimologia: del fr. sergent, íd., del ll. serviens, -ntis ‘servent’ 1a font: 1630
    masculí i femení
  1. organització militar A l’exèrcit espanyol, grau militar, entre els oficials i la tropa, l’inferior del cos de sotsoficials i al qual correspon el comandament d’un escamot o peça d’artilleria.
  2. sergent major història militar
    1. A l’edat moderna, oficial que exercia part del comandament de la gent quan era cridada a sometent.
    2. Títol donat a Tortosa, a l’edat moderna, al procurador tercer quan exercia el seu comandament en la milícia municipal.
    3. Oficial de guerra, subordinat al coronel o conseller en cap, que a Barcelona comandava les capitanies de la Coronela o milícia local urbana.

■ sergent
| sergenta

masculí i femení organització militar A l’exèrcit espanyol, grau militar, entre els oficials i la tropa, l’inferior del cos de sotsoficials i al qual correspon el comandament d’un escamot o peça d’artilleria sergent major història militar A l’edat moderna, oficial que exercia part del comandament de la gent quan era cridada a sometent Títol donat a Tortosa, a l’edat moderna, al procurador tercer quan exercia el seu comandament en la milícia municipal Oficial de guerra, subordinat al coronel o conseller en cap, que a Barcelona comandava les capitanies de la Coronela o milícia local urbana
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sergenteria

■ sergenteria

femení organització militar Càrrec de sergent Conjunt de sergents
Traducció