Es mostren 88939 resultats

■ serpiginós
| serpiginosa

■ serpiginós
| serpiginosa

adjectiu patologia Dit de les lesions o ulceracions que mentre es guareixen per un costat s’estenen per l’altre, i semblen desplaçar-se tot arrossegant-se
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ serpol

■ serpol

masculí botànica , farmàcia, indústria farmacèutica i jardineria Serpoll
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ serpoll


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">serpoll</title>

Etimologia: del ll. serpŭllum, íd., i aquest del gr. érpyllon, íd., der. de érpō ‘arrossegar-se’, amb s- en ll. d’acord amb serpĕre ‘arrossegar-se’, com el verb gr., tenint en compte que la planta també s’arrossega 1a font: s. XIV
masculí botànica, farmàcia, indústria farmacèutica i jardineria Mata de la família de les labiades (Thymus serpyllum), amb fulles linears, flors purpúries, que es fa en roquissars i té propietats tòniques i antiespasmòdiques.

■ serpoll

masculí botànica , farmàcia, indústria farmacèutica i jardineria Mata de la família de les labiades Thymus serpyllum , amb fulles linears, flors purpúries, que es fa en roquissars i té propietats tòniques i antiespasmòdiques
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

serpukhovià
| serpukhoviana


<title type="display">serpukhovià</title>

Partició sil·làbica: ser_puk_ho_vi_à
    estratigrafia
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al serpukhovià.
  2. masculí Sèrie (i època) del carbonífer marí de Rússia, que jeu damunt el viseà i sota el baixkirià.

serpukhovià
| serpukhoviana

estratigrafia adjectiu Relatiu o pertanyent al serpukhovià masculí Sèrie i època del carbonífer marí de Rússia, que jeu damunt el viseà i sota el baixkirià
Gran Diccionari de la llengua catalana

sèrpula


<title type="display">sèrpula</title>

femení zoologia Gènere d’anèl·lids poliquets sedentaris de l’ordre dels sabel·limorfs, de la família dels serpúlids (Serpula sp), amb opercle cartilaginós, que comprèn l’espècie Serpula vermicularis amb dos lòbuls branquials, molt comuna i coneguda com a cuc de closca.

sèrpula

femení zoologia Gènere d’anèllids poliquets sedentaris de l’ordre dels sabellimorfs, de la família dels serpúlids Serpula sp , amb opercle cartilaginós, que comprèn l’espècie Serpula vermicularis amb dos lòbuls branquials, molt comuna i coneguda com a cuc de closca
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

serpúlids


<title type="display">serpúlids</title>

    masculí zoologia
  1. plural Família d’anèl·lids poliquets de l’ordre dels sabel·limorfs, que habiten dins tubs calcaris fixos, micròfags i que tenen el cos allargat i el tòrax ben diferenciat de l’abdomen. Les espècies més importants són Serpula vermicularis (sèrpula o cuc de closca), Pomatoceros triqueter (cuqueta de closca), Hydroides sp i Spirorbis sp (espirorbis).
  2. singular Anèl·lid de la família dels serpúlids.

serpúlids

masculí zoologia plural Família d’anèllids poliquets de l’ordre dels sabellimorfs, que habiten dins tubs calcaris fixos, micròfags i que tenen el cos allargat i el tòrax ben diferenciat de l’abdomen Les espècies més importants són Serpula vermicularis sèrpula o cuc de closca, Pomatoceros triqueter cuqueta de closca, Hydroides sp i Spirorbis sp espirorbis singular Anèllid de la família dels serpúlids
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ serra


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">serra</title>

Homòfon: cerra
Etimologia: del ll. sĕrra, íd. 1a font: 1323
    femení
  1. tecnologia
    1. Eina consistent en una fulla d’acer proveïda d’una sèrie contínua de dents agudes en una de les seves vores, subjecta en un o dos mànecs, en un bastidor o en un arquet i que serveix per a tallar fusta, metalls o altres matèries dures, imprimint-li un moviment de vaivé. Serra de vogir. Serra de trepar.
    2. per analogia Disc dentat al qual hom imprimeix un moviment de rotació, que serveix per a serrar.
    3. Instrument anàleg a una serra però de vora llisa que serveix per a tallar pedra amb l’ajut de sorra i aigua.
    4. cirurgia Instrument quirúrgic utilitzat per a seccionar ossos o altres òrgans durs.
    5. serra cinta (o de cinta, o de cinta sens fi) Tira flexible dentada unida pels seus caps i guiada per dues politges, que serveix per a serrar.
  2. Peça de ferro amb una de les vores dentada o amb osques que, penjada a la xemeneia de la llar, substitueix els clemàstecs.
  3. fusteria Indústria de transformació dels troncs en peces de fusta normalitzades, com ara taulons, cairats o cabirons.
  4. geomorfologia Alineació muntanyosa de dimensions inferiors a les d’una serralada.
  5. ictiologia Sabre.

■ serra

femení tecnologia Eina consistent en una fulla d’acer proveïda d’una sèrie contínua de dents agudes en una de les seves vores, subjecta en un o dos mànecs, en un bastidor o en un arquet i que serveix per a tallar fusta, metalls o altres matèries dures, imprimint-li un moviment de vaivé Serra de vogir Serra de trepar per analogia Disc dentat al qual hom imprimeix un moviment de rotació, que serveix per a serrar Instrument anàleg a una serra però de vora llisa que serveix per a tallar pedra amb l’ajut de sorra i aigua cirurgia Instrument quirúrgic utilitzat per a seccionar ossos o altres òrgans…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ serrà1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">serrà</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Homòfon: serrar
Etimologia: d’origen incert, potser del ll. sarranum, un dels noms de la porpra, pel color vermellós del peix, der. de Sarra, nom ant. de Tir, capital de la Fenícia, famosa per les seves tintures 1a font: 1350
    masculí ictiologia
  1. Peix osteïcti de l’ordre dels perciformes, de la família dels serrànids (Serranus cabrilla), de color bru clar amb nou bandes transversals fosques al tronc que hom pesca sobretot els mesos calorosos.
  2. serrà de bou Treslliures.
  3. serrà de fang Treslliures.
  4. serrà menut Treslliures.
  5. serrà penegal Peix osteïcti de l’ordre dels perciformes, de la família dels escorpènids (Helicolenus dactylopterus), de color rogenc amb tres o quatre bandes transversals, amb la mandíbula inferior més llarga que la superior i d’aspecte semblant al dels serrànids.



    6. Vegeu també:
    serrà2

■ serrà1

masculí ictiologia Peix osteïcti de l’ordre dels perciformes, de la família dels serrànids Serranus cabrilla , de color bru clar amb nou bandes transversals fosques al tronc que hom pesca sobretot els mesos calorosos serrà de bou Treslliures serrà de fang Treslliures serrà menut Treslliures serrà penegal Peix osteïcti de l’ordre dels perciformes, de la família dels escorpènids Helicolenus dactylopterus , de color rogenc amb tres o quatre bandes transversals, amb la mandíbula inferior més llarga que la superior i d’aspecte semblant al dels serrànids Vegeu també serrà 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ serrà2
| serrana

■ serrà2
| serrana

adjectiu Relatiu o pertanyent a la serra adjectiu i masculí i femení Que viu a la serra, a la muntanya adjectiu i masculí i femení Dels Serrans País Valencià o de Serra de Portaceli Camp de Túria Vegeu també serrà 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ serrabiaixos


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">serrabiaixos</title>

Partició sil·làbica: ser_ra_bi_ai_xos
Etimologia: de serrar1 i biaix
masculí fusteria Instrument emprat pels fusters per a tallar al biaix llistons, motllures i altres peces de fusta, que consisteix en una canal de fusta, en la qual hom posa la peça que vol serrar, amb talls de diferent inclinació a les seves parets laterals que serveixen de guia a la serra.

■ serrabiaixos

masculí fusteria Instrument emprat pels fusters per a tallar al biaix llistons, motllures i altres peces de fusta, que consisteix en una canal de fusta, en la qual hom posa la peça que vol serrar, amb talls de diferent inclinació a les seves parets laterals que serveixen de guia a la serra
Traducció