Es mostren 88953 resultats

serrana

serrana

serrandell


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">serrandell</title>

Accessory
Etimologia: der. de serrà1, probable alteració de serranell
Body
masculí ictiologia Peix de l’ordre dels pleuronectiformes, de la família dels bòtids (Arnoglossus laterna), amb els ulls sobre el costat esquerre, de color grisenc i taques fosques, sedentari, marí, carnívor i comestible.

serrandell

serranet

serranet

serrànids


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">serrànids</title>

Body
    masculí ictiologia
  1. plural Família de peixos de l’ordre dels perciformes de mida sovint grossa, cos robust, carnívors voraços, constituïda per un gran nombre d’espècies. Comprèn la vaca serrana (Serranus scriba), el serrà (Serranus cabrilla), el llobarro (Morone labrax), l’anfós (Epinephelus guaza) i el dot (Polyprion americanum).
  2. singular Peix de la família dels serrànids.

serrànids

serrar1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">serrar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Homòfon: serrà
Etimologia: del ll. td. serrare, íd., substitut del ll. cl. secare, íd. 1a font: 1283
Body
    verb transitiu
  1. oficis manuals Tallar alguna cosa amb una serra o amb un instrument anàleg.
  2. serrar la vella folklore Dividir simbòlicament la representació gràfica de la quaresma en dues parts, cerimònia que hom feia el dia que s’entrava a la segona meitat de la quaresma.



  3. Vegeu també:
    serrar2

serrar1

serrar2

serrar2

serrat
| serrada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">serrat</title>

Accessory
Etimologia: de serrar1
Body
  1. adjectiu
    1. Que ha estat tallat amb la serra.
    2. Que té dents com una serra.
  2. masculí geomorfologia Muntanya allargada de poca altitud.
  3. adjectiu anatomia animal De vores dentades, com una serra. Múscul serrat inferior. Múscul serrat superior.
  4. adjectiu botànica Dit de les fulles que tenen el marge amb dents agudes i pròximes, com les d’una serra.
  5. masculí
    1. oficis manuals Efecte de serrar.
    2. agricultura Conjunt dels extrems tallats de les garbes, per oposició a l’extrem de les espigues o espigat.
  6. masculí alimentació, indústries alimentàries Formatge fet amb llet d’ovella, de pasta premsada i no cuita, de color de vori, atapeïda i ferma, amb un 50% de matèries grasses, propi del Pirineu, sobretot del Pallars Sobirà.

serrat
| serrada

serrateixenc
| serrateixenca

serrateixenc
| serrateixenca

serratellà
| serratellana

serratellà
| serratellana

serratge

serratge