Es mostren 88939 resultats

■ sèrum


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sèrum</title>

Etimologia: del ll. serum, íd.
    masculí
  1. fisiologia animal
    1. Part líquida de la sang un cop coagulada.
    2. Part líquida de la llet (xerigot), de la limfa, etc.
  2. per extensió terapèutica Nom genèric de determinades solucions d’electròlits emprades en terapèutica per a restablir l’equilibri hidroelectrolític. Sèrum glucosat.
  3. terapèutica Solució que conté anticossos protectors específics, obtinguts a partir de l’home o d’un animal que ha adquirit immunitat sia espontàniament per infeccions clíniques o subclíniques, sia artificialment per immunització (vacunació).

■ sèrum

masculí fisiologia animal Part líquida de la sang un cop coagulada Part líquida de la llet xerigot, de la limfa, etc per extensió terapèutica Nom genèric de determinades solucions d’electròlits emprades en terapèutica per a restablir l’equilibri hidroelectrolític Sèrum glucosat terapèutica Solució que conté anticossos protectors específics, obtinguts a partir de l’home o d’un animal que ha adquirit immunitat sia espontàniament per infeccions clíniques o subclíniques, sia artificialment per immunització vacunació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ serva1

■ serva1

femení Femení de serf Vegeu també serva 2 serva 3
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ serva2

■ serva2

femení botànica Fruit del server Vegeu també serva 1 serva 3
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

serva3


<title type="display">serva</title><lbl type="homograph">3</lbl>

Homòfon: cerva
Etimologia: de servar
    femení
  1. Acció de servar.
  2. Conserva. Tomàquets de serva.
    1. nàutica Acció de mantenir l’equilibri, d’estar en bona posició per a navegar. La barca no té serva, està sense serva.
    2. perdre la serva Perdre l’equilibri, estar exposat a caure.



    4. Vegeu també:
    serva1
    serva2

serva3

femení Acció de servar Conserva Tomàquets de serva nàutica Acció de mantenir l’equilibri, d’estar en bona posició per a navegar La barca no té serva, està sense serva perdre la serva Perdre l’equilibri, estar exposat a caure Vegeu també serva 1 serva 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ servador
| servadora

■ servador
| servadora

adjectiu i masculí i femení Que serva
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ serval


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">serval</title>

Homòfon: cerval
Etimologia: del fr. serval, íd., i aquest, del cast. o port. cerval, del fet que aquesta mena de gat salvatge ataca els cervos
masculí zoologia Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes, de la família dels fèlids (Leptailurus serval), de cap petit amb orelles grosses, fosques i arrodonides, cua curta, i de pèl groguenc amb taques fosques, llevat de les parts inferiors i el musell, de color blanc.

■ serval

masculí zoologia Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes, de la família dels fèlids Leptailurus serval , de cap petit amb orelles grosses, fosques i arrodonides, cua curta, i de pèl groguenc amb taques fosques, llevat de les parts inferiors i el musell, de color blanc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ servar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">servar</title>

Etimologia: del ll. servare, íd. 1a font: 1244
    verb
    1. transitiu Complir exactament allò a què hom està obligat; observar. Servar els manaments de Déu. Servar una promesa.
    2. intransitiu nàutica Obeir una embarcació el seu sistema de comandament, especialment el timó. La barca ja no serva.
  2. transitiu
    1. Conservar. Fruita, tomàquets de servar.
    2. Guardar intacte allò que hom té quasi el deure de conservar. Servar la castedat. Servar la dignitat. Servar la sang freda, la serenitat.
    3. informàtica Retenir en algun lloc de la memòria els continguts de certes posicions.
  3. transitiu Tenir fort una cosa perquè no sigui emportada. Servar una corda.

■ servar

verb transitiu Complir exactament allò a què hom està obligat observar Servar els manaments de Déu Servar una promesa intransitiu nàutica Obeir una embarcació el seu sistema de comandament, especialment el timó La barca ja no serva transitiu Conservar Fruita, tomàquets de servar Guardar intacte allò que hom té quasi el deure de conservar Servar la castedat Servar la dignitat Servar la sang freda, la serenitat informàtica Retenir en algun lloc de la memòria els continguts de certes posicions transitiu Tenir fort una cosa perquè no sigui emportada Servar una corda
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ servatge

■ servatge

masculí Condició de serf figuradament Esclavitud
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ servei


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">servei</title>

Partició sil·làbica: ser_vei
Etimologia: del ll. servĭtĭum, per via semiculta 1a font: s. XIV, Eiximenis
    masculí
    1. Acció de servir o d’ésser útil a algú o a algun ús. Vaig llençar aquella eina perquè ja no em feia gens de servei.
    2. Avantatge que hom procura a algú intervenint personalment. Li estic agraït perquè m’ha prestat un gran servei.
    3. Conjunt de treballs, d’operacions, etc., que serveixen a un ús determinat. El servei de correus no és gaire eficient. Una màquina fora de servei. El servei de metges.
    4. plural economia Conjunt de les activitats econòmiques que inclou les activitats no incorporades als sectors primari o secundari.
    5. posar en servei Posar en ús, en funcionament. Ja han posat en servei la nova línia de metro.
    6. servei de missatges curts [sigla SMS] telecomunicacions Sistema que permet l’intercanvi de missatges en format de text, generalment amb un límit de caràcters, mitjançant els telèfons mòbils i altres aparells electrònics.
    7. servei mèdic d’empreses medicina Servei de medicina laboral que té per funció la conservació i la millora de la salut dels treballadors dins l’àmbit d’una empresa.
    8. servei social dret i ciències polítiques Cadascuna de les activitats i programes dedicats a millorar el benestar de persones i grups mitjançant l’articulació de diversos valors i interessos a través de complexos mecanismes polítics i administratius.
    1. Acció de servir algú o alguna cosa, com a servent, súbdit, criat, etc. Consagrar-se al servei de l’Església.
    2. Conjunt de deures d’algú envers el seu senyor, envers aquell a qui hom deu obediència, de qui hom s’ha posat a la disposició. Vaig passar dos anys al servei d’aquella casa.
    3. Conjunt dels criats d’una casa. Tenen un servei molt amatent.
    4. Conjunt d’estris amb què hom serveix el menjar, les begudes. Un servei de taula de porcellana de Saxònia.
    5. dret administratiu Situació d’un funcionari públic dins l’horari en què desenvolupa les seves funcions laborals. Anys de servei. Acte de servei.
    6. història del dret En el règim feudal, dependència d’un vassall respecte al seu senyor i obligacions a què està subjecte.
    7. servei civil sociologia i dret Alternativa al servei militar, exigida pels objectors de consciència i reconeguda en moltes legislacions, consistent en una prestació personal en alguna de les activitats incloses en el concepte general de servei social.
    8. servei civil sociologia i dret Prestació personal obligatòria per al compliment de finalitats d’interès general, com són la defensa nacional o les plantejades per circumstàncies especials.
    9. servei militar (o simplement servei) organització militar Sistema de prestació personal per a nodrir les institucions militars.
    10. servei postvenda Servei que una empresa ofereix als seus clients per atendre els problemes que sorgeixin després de la venda.
    11. servei públic [abreviatura s. p.] dret administratiu Servei prestat de forma regular i contínua per l’administració directament o mitjançant concessionari, per a satisfer les necessitats generals públiques.
    12. serveis auxiliars organització militar Conjunt de tasques secundàries dels cossos de l’exèrcit, estranyes al servei d’armes i a la instrucció i que en ocasions han estat encomanades a soldats amb algun tipus de manca física, de caràcter lleuger.
    13. servei social de la dona història i ciències polítiques Institució franquista creada el 1940 que obligava totes les dones solteres de més de disset anys a tres mesos de formació (religiosa, política i domèstica) i tres de prestació al servei de l’estat, normalment en biblioteques, en hospitals o en tasques administratives.
  3. lavabo 3 3.
  4. esports Acció de posar la pilota en joc.
  5. protestantisme Nom donat generalment a la celebració litúrgica; ofici, culte.

■ servei

masculí Acció de servir o d’ésser útil a algú o a algun ús Vaig llençar aquella eina perquè ja no em feia gens de servei Avantatge que hom procura a algú intervenint personalment Li estic agraït perquè m’ha prestat un gran servei Conjunt de treballs, d’operacions, etc, que serveixen a un ús determinat El servei de correus no és gaire eficient Una màquina fora de servei El servei de metges plural economia Conjunt de les activitats econòmiques que inclou les activitats no incorporades als sectors primari o secundari posar en servei Posar en ús, en funcionament Ja han posat en servei la nova…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ servent
| serventa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">servent</title>

Etimologia: del ll. serviens, -ntis, part. pres. de servīre ‘servir’ 1a font: s. XIII, Desclot
  1. masculí i femení
    1. Servidor.
    2. especialment Persona dedicada al servei domèstic.
    3. servent de Déu dret canònic Persona que ha viscut i mort santament en l’Església Catòlica i que ha estat proposada per a ésser canonitzada.
    4. servent de Déu (o de Crist) antigament història eclesiàstica Persona de santa vida, especialment persona consagrada al servei de Déu (bisbe, monjo, etc.).
    5. servent dels servents de Déu diplomàtica Títol, exclusiu del papa, que encapçala els documents papals.
  2. masculí Bíblia Títol amb què, antigament i segons l’ús bíblic, hom designava tant els primers oficials de la cort, o de l’exèrcit, com els esclaus.
  3. masculí història militar Als exèrcits medievals, per oposició a cavaller, peó.

■ servent
| serventa

masculí i femení Servidor especialment Persona dedicada al servei domèstic servent de Déu dret canònic Persona que ha viscut i mort santament en l’Església Catòlica i que ha estat proposada per a ésser canonitzada servent de Déu o de Crist antigament història eclesiàstica Persona de santa vida, especialment persona consagrada al servei de Déu bisbe, monjo, etc servent dels servents de Déu diplomàtica Títol, exclusiu del papa, que encapçala els documents papals masculí Bíblia Títol amb què, antigament i segons l’ús bíblic, hom designava tant els primers oficials de la cort, o de l’exèrcit,…
Informació complementària
Traducció