Es mostren 88940 resultats

■ servent
| serventa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">servent</title>

Etimologia: del ll. serviens, -ntis, part. pres. de servīre ‘servir’ 1a font: s. XIII, Desclot
  1. masculí i femení
    1. Servidor.
    2. especialment Persona dedicada al servei domèstic.
    3. servent de Déu dret canònic Persona que ha viscut i mort santament en l’Església Catòlica i que ha estat proposada per a ésser canonitzada.
    4. servent de Déu (o de Crist) antigament història eclesiàstica Persona de santa vida, especialment persona consagrada al servei de Déu (bisbe, monjo, etc.).
    5. servent dels servents de Déu diplomàtica Títol, exclusiu del papa, que encapçala els documents papals.
  2. masculí Bíblia Títol amb què, antigament i segons l’ús bíblic, hom designava tant els primers oficials de la cort, o de l’exèrcit, com els esclaus.
  3. masculí història militar Als exèrcits medievals, per oposició a cavaller, peó.

■ servent
| serventa

masculí i femení Servidor especialment Persona dedicada al servei domèstic servent de Déu dret canònic Persona que ha viscut i mort santament en l’Església Catòlica i que ha estat proposada per a ésser canonitzada servent de Déu o de Crist antigament història eclesiàstica Persona de santa vida, especialment persona consagrada al servei de Déu bisbe, monjo, etc servent dels servents de Déu diplomàtica Títol, exclusiu del papa, que encapçala els documents papals masculí Bíblia Títol amb què, antigament i segons l’ús bíblic, hom designava tant els primers oficials de la cort, o de l’exèrcit,…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

serventesc

serventesc

masculí antigament Sirventès
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ server


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">server</title>

Homòfon: cerber
Etimologia: de serva2
masculí botànica i jardineria Arbre caducifoli de la família de les rosàcies (Sorbus domestica), de flors petites amb cinc pètals blancs i de fruits en pom i piriformes, comestibles, i que és conreat com a ornamental.

■ server

masculí botànica i jardineria Arbre caducifoli de la família de les rosàcies Sorbus domestica , de flors petites amb cinc pètals blancs i de fruits en pom i piriformes, comestibles, i que és conreat com a ornamental
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ servera

■ servera

femení botànica Server
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ serverola


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">serverola</title>

Etimologia: de serva2
femení botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Planta herbàcia perenne, de la família de les rosàcies (Agrimona eupatoria), de flors grogues i fruits aqueniformes, que té virtuts astringents i és emprada com a oficinal.

■ serverola

femení botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Planta herbàcia perenne, de la família de les rosàcies Agrimona eupatoria , de flors grogues i fruits aqueniformes, que té virtuts astringents i és emprada com a oficinal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ servible

■ servible

adjectiu Que pot servir
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ servici

■ servici

masculí Servei
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ servicial


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">servicial</title>

Partició sil·làbica: ser_vi_ci_al
Etimologia: del ll. td. servitialis, íd. 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu
    1. Prompte a prestar serveis als altres.
    2. antigament Sotmès a servei, obligat a servir.
    1. masculí i femení antigament Servent.
    2. masculí Home que anava en una nau per estar al servei del patró o dels mariners.
  3. masculí farmàcia, indústria farmacèutica i terapèutica Ènema.

■ servicial

adjectiu Prompte a prestar serveis als altres antigament Sotmès a servei, obligat a servir masculí i femení antigament Servent masculí Home que anava en una nau per estar al servei del patró o dels mariners masculí farmàcia, indústria farmacèutica i terapèutica Ènema
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ servicialment

■ servicialment

adverbi D’una manera servicial
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ servidor
| servidora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">servidor</title>

Etimologia: del ll. td. servitor, -ōris, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu Dit de la persona que serveix o compleix els deures que té envers algú. Un home molt servidor.
  2. masculí i femení
    1. Persona que està al servei d’algú.
    2. Persona que es posa a la disposició d’algú (emprat sobretot en fórmules de cortesia, per a designar-se a si mateix). Disposeu del vostre servidor i amic. Ricard Casamitjana? Servidor!
  3. masculí informàtica Unitat funcional que proporciona serveis i recursos a d’altres unitats.

■ servidor
| servidora

adjectiu Dit de la persona que serveix o compleix els deures que té envers algú Un home molt servidor masculí i femení Persona que està al servei d’algú Persona que es posa a la disposició d’algú emprat sobretot en fórmules de cortesia, per a designar-se a si mateix Disposeu del vostre servidor i amic Ricard Casamitjana Servidor masculí informàtica Unitat funcional que proporciona serveis i recursos a d’altres unitats
Informació complementària
Traducció