Es mostren 88939 resultats

■ servilisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">servilisme</title>

Etimologia: de servil 1a font: s. XX, Oller
    masculí
  1. Qualitat de servil.
  2. Actitud consistent a seguir, obeir, etc., una altra persona, una doctrina, etc., sense cap mena d’iniciativa ni de responsabilitat, sense cap distància crítica i àdhuc, sovint, sense cap convicció autènticament pròpia.

■ servilisme

masculí Qualitat de servil Actitud consistent a seguir, obeir, etc, una altra persona, una doctrina, etc, sense cap mena d’iniciativa ni de responsabilitat, sense cap distància crítica i àdhuc, sovint, sense cap convicció autènticament pròpia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ servilitat

■ servilitat

femení Qualitat de servil
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ servilment

■ servilment

adverbi D’una manera servil
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ serviment

■ serviment

masculí Acció de servir servei
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ serviola


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">serviola</title>

Partició sil·làbica: ser_vi_o_la
Homòfon: cerviola
Etimologia: variant alterada de cérvola
  1. femení construcció naval Pescant fort i resistent, de fusta o de ferro, que, disposat de manera que sortia simètricament fora de la borda, a banda i banda, prop de l’amura, servia per a guarnir l’aparell amb el qual hom elevava l’àncora quan, per l’acció de l’argue, ja era fora de l’aigua i la mantenia sostinguda o la posava al seu lloc. La serviola fou substituïda per la gata.
  2. masculí i femení nàutica Mariner que fa de guaita a proa.

■ serviola

femení construcció naval Pescant fort i resistent, de fusta o de ferro, que, disposat de manera que sortia simètricament fora de la borda, a banda i banda, prop de l’amura, servia per a guarnir l’aparell amb el qual hom elevava l’àncora quan, per l’acció de l’argue, ja era fora de l’aigua i la mantenia sostinguda o la posava al seu lloc La serviola fou substituïda per la gata masculí i femení nàutica Mariner que fa de guaita a proa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ servir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">servir</title>

Homòfon: cerví
Etimologia: del ll. servīre, íd., der. de servus ‘esclau, servent’ 1a font: c. 1090
    verb
  1. intransitiu
    1. Ésser útil a algú. Ell us servirà de guia. Això li ha servit de pretext.
    2. Ésser apte o propi a un ús. Els bous també serveixen per a llaurar.
    3. fer servir Emprar, utilitzar, usar, aprofitar. Aquesta corda, la fem servir per a remolcar l’auto. Si les tisores no tallen, fes servir el ganivet.
  2. pronominal Fer ús, emprar. Servir-se d’una destral per a tallar un arbre. No sap servir-se de les mans.
  3. transitiu
    1. Complir els deures que hom té envers algú. Un bon criat ha de servir els seus senyors.
    2. usat absolutament Fer de criat. Posar-se una noia a servir. Ara serveix a casa del marquès.
    3. usat absolutament organització militar Ésser soldat en actiu.
    4. servir Déu Donar culte o adoració a Déu.
    5. servir la pàtria Fer servei per a la pàtria, especialment d’armes.
    6. servir l’estat Ésser funcionari de l’estat.
    1. transitiu A taula, fer el plat (a algú), abocar-li la beguda, etc. Em permeteu que us serveixi jo?
    2. usat absolutament La minyona no sap servir a taula.
    3. pronominal Serviu-vos vós mateix.
    4. transitiu En una botiga, atendre algú, donar-li allò que demana. Ja la serveixen, senyora?
    5. transitiu Fornir una mercaderia a un client. D’aquestes mitges, no us en puc servir més que mitja dotzena de parells.
    1. transitiu Procurar a algú un avantatge intervenint-hi personalment. En què puc servir-vos?
    2. transitiu En fórmules de cortesia, per a expressar que hom es posa a la disposició (d’algú). Com us dieu? Joan Pi, per a servir-vos.
    3. anar servit (o ben servit) irònicament Anar equivocat d’esperar alguna cosa. Vas ben servit si esperes que t’ho pagui.
    4. quedar servit (o ben servit) irònicament Restar malparat, en mala situació. Si ell queia malalt, quedaries ben servida.
    5. si és servit (o si sou servits, etc.) Fórmules de cortesia amb què hom invita algú a menjar, a beure, a acceptar alguna cosa.
  6. transitiu
    1. Fer funcionar, posar en disposició d’ésser usada una cosa. Els soldats que serveixen aquest canó.
    2. Fornir allò que és exigit, que és demanat. Servir una comanda. Servir el dinar.
    3. jocs d’entreteniment Jugar una carta del mateix coll que la que ha jugat el primer jugador, el qui té la mà.
    4. servir la pilota (o simplement servir) esports En certs jocs de pilota, posar-la en joc, fer un servei.

■ servir

verb intransitiu Ésser útil a algú Ell us servirà de guia Això li ha servit de pretext Ésser apte o propi a un ús Els bous també serveixen per a llaurar fer servir Emprar, utilitzar, usar, aprofitar Aquesta corda, la fem servir per a remolcar l’auto Si les tisores no tallen, fes servir el ganivet pronominal Fer ús, emprar Servir-se d’una destral per a tallar un arbre No sap servir-se de les mans transitiu Complir els deures que hom té envers algú Un bon criat ha de servir els seus senyors usat absolutament Fer de criat Posar-se una noia a servir Ara serveix a casa del marquès usat…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ servita

■ servita

masculí i femení catolicisme Membre de l’orde dels servents de Maria, fundat el 1233 per set mercaders de Florència
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ servitud


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">servitud</title>

Etimologia: del ll. td. servitūdo, -ĭnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Condició de serf, subjecció a un amo.
    1. dret civil Dret real limitat que grava sobre el domini d’altri, a favor d’una persona distinta del seu titular. Servitud de pastura. Servitud de mitgera. Servitud de llums i vistes.
    2. servitud internacional dret internacional Dret real limitat d’un estat sobre un altre, o en benefici recíproc, o com a mesura de seguretat.
  3. història
    1. A Occident, a l’edat mitjana, estatut personal d’amplis grups de població eminentment rurals (els serfs), no plenament lliures, però tampoc esclaus, que es caracteritzava, bàsicament, per una limitació de la llibertat de moviment i obligada adscripció dels seus membres a la terra de conreu, del senyor o gran propietari, amb diferent grau de subjecció i de possibilitats d’alliberar-se’n.
    2. servitud militar Prestació personal que obligava els vassalls a acompanyar a la guerra llur senyor.

■ servitud

femení Condició de serf, subjecció a un amo dret civil Dret real limitat que grava sobre el domini d’altri, a favor d’una persona distinta del seu titular Servitud de pastura Servitud de mitgera Servitud de llums i vistes servitud internacional dret internacional Dret real limitat d’un estat sobre un altre, o en benefici recíproc, o com a mesura de seguretat història A Occident, a l’edat mitjana, estatut personal d’amplis grups de població eminentment rurals els serfs, no plenament lliures, però tampoc esclaus, que es caracteritzava, bàsicament, per una limitació de la llibertat de moviment i…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ servo

■ servo

masculí automàtica, automació Servosistema construcció naval Cambra en la qual hi ha el motor del timó en les embarcacions mogudes a motor
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ servo-

■ servo-

Forma prefixada del mot llatí servus , que significa ‘servent’, ‘servidor’, ‘esclau’, i que entra, en sentit figurat, en la composició del nom de diversos mecanismes, dispositius, etc, subordinats a uns altres