Es mostren 88953 resultats

servicial


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">servicial</title>

Accessory
Partició sil·làbica: ser_vi_ci_al
Etimologia: del ll. td. servitialis, íd. 1a font: 1803, DEst.
Body
  1. adjectiu
    1. Prompte a prestar serveis als altres.
    2. antigament Sotmès a servei, obligat a servir.
    1. masculí i femení antigament Servent.
    2. masculí Home que anava en una nau per estar al servei del patró o dels mariners.
  2. masculí farmàcia, indústria farmacèutica i terapèutica Ènema.

servicial

servicialment

servicialment

Traducció

servidor
| servidora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">servidor</title>

Accessory
Etimologia: del ll. td. servitor, -ōris, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
  1. adjectiu Dit de la persona que serveix o compleix els deures que té envers algú. Un home molt servidor.
  2. masculí i femení
    1. Persona que està al servei d’algú.
    2. Persona que es posa a la disposició d’algú (emprat sobretot en fórmules de cortesia, per a designar-se a si mateix). Disposeu del vostre servidor i amic. Ricard Casamitjana? Servidor!
  3. masculí informàtica Unitat funcional que proporciona serveis i recursos a d’altres unitats.

servidor
| servidora

servil


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">servil</title>

Accessory
Etimologia: del ll. servīlis, íd. 1a font: c. 1400, Canals
Body
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent al serf o esclau. Condició servil.
    2. Propi d’un esclau. Ànim servil. Obediència servil.
    3. imitació servil Imitació en què hom segueix el model sense a penes tocar-hi res, sense cap mena d’originalitat.
  2. masculí i femení història Apostòlic.

servil

servilisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">servilisme</title>

Accessory
Etimologia: de servil 1a font: s. XX, Oller
Body
    masculí
  1. Qualitat de servil.
  2. Actitud consistent a seguir, obeir, etc., una altra persona, una doctrina, etc., sense cap mena d’iniciativa ni de responsabilitat, sense cap distància crítica i àdhuc, sovint, sense cap convicció autènticament pròpia.

servilisme

servilitat

servilitat

servilment

servilment

serviment

serviment

serviola


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">serviola</title>

Accessory
Partició sil·làbica: ser_vi_o_la
Homòfon: cerviola
Etimologia: variant alterada de cérvola
Body
  1. femení construcció naval Pescant fort i resistent, de fusta o de ferro, que, disposat de manera que sortia simètricament fora de la borda, a banda i banda, prop de l’amura, servia per a guarnir l’aparell amb el qual hom elevava l’àncora quan, per l’acció de l’argue, ja era fora de l’aigua i la mantenia sostinguda o la posava al seu lloc. La serviola fou substituïda per la gata.
  2. masculí i femení nàutica Mariner que fa de guaita a proa.

serviola

servir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">servir</title>

Accessory
Homòfon: cerví
Etimologia: del ll. servīre, íd., der. de servus ‘esclau, servent’ 1a font: c. 1090
Body
    verb
  1. intransitiu
    1. Ésser útil a algú. Ell us servirà de guia. Això li ha servit de pretext.
    2. Ésser apte o propi a un ús. Els bous també serveixen per a llaurar.
    3. fer servir Emprar, utilitzar, usar, aprofitar. Aquesta corda, la fem servir per a remolcar l’auto. Si les tisores no tallen, fes servir el ganivet.
  2. pronominal Fer ús, emprar. Servir-se d’una destral per a tallar un arbre. No sap servir-se de les mans.
  3. transitiu
    1. Complir els deures que hom té envers algú. Un bon criat ha de servir els seus senyors.
    2. usat absolutament Fer de criat. Posar-se una noia a servir. Ara serveix a casa del marquès.
    3. usat absolutament organització militar Ésser soldat en actiu.
    4. servir Déu Donar culte o adoració a Déu.
    5. servir la pàtria Fer servei per a la pàtria, especialment d’armes.
    6. servir l’estat Ésser funcionari de l’estat.
    1. transitiu A taula, fer el plat (a algú), abocar-li la beguda, etc. Em permeteu que us serveixi jo?
    2. usat absolutament La minyona no sap servir a taula.
    3. pronominal Serviu-vos vós mateix.
    4. transitiu En una botiga, atendre algú, donar-li allò que demana. Ja la serveixen, senyora?
    5. transitiu Fornir una mercaderia a un client. D’aquestes mitges, no us en puc servir més que mitja dotzena de parells.
    1. transitiu Procurar a algú un avantatge intervenint-hi personalment. En què puc servir-vos?
    2. transitiu En fórmules de cortesia, per a expressar que hom es posa a la disposició (d’algú). Com us dieu? Joan Pi, per a servir-vos.
    3. anar servit (o ben servit) irònicament Anar equivocat d’esperar alguna cosa. Vas ben servit si esperes que t’ho pagui.
    4. quedar servit (o ben servit) irònicament Restar malparat, en mala situació. Si ell queia malalt, quedaries ben servida.
    5. si és servit (o si sou servits, etc.) Fórmules de cortesia amb què hom invita algú a menjar, a beure, a acceptar alguna cosa.
  4. transitiu
    1. Fer funcionar, posar en disposició d’ésser usada una cosa. Els soldats que serveixen aquest canó.
    2. Fornir allò que és exigit, que és demanat. Servir una comanda. Servir el dinar.
    3. jocs d’entreteniment Jugar una carta del mateix coll que la que ha jugat el primer jugador, el qui té la mà.
    4. servir la pilota (o simplement servir) esports En certs jocs de pilota, posar-la en joc, fer un servei.

servir