Es mostren 88953 resultats

■ servita

■ servita

masculí i femení catolicisme Membre de l’orde dels servents de Maria, fundat el 1233 per set mercaders de Florència
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ servitud


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">servitud</title>

Etimologia: del ll. td. servitūdo, -ĭnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Condició de serf, subjecció a un amo.
    1. dret civil Dret real limitat que grava sobre el domini d’altri, a favor d’una persona distinta del seu titular. Servitud de pastura. Servitud de mitgera. Servitud de llums i vistes.
    2. servitud internacional dret internacional Dret real limitat d’un estat sobre un altre, o en benefici recíproc, o com a mesura de seguretat.
  3. història
    1. A Occident, a l’edat mitjana, estatut personal d’amplis grups de població eminentment rurals (els serfs), no plenament lliures, però tampoc esclaus, que es caracteritzava, bàsicament, per una limitació de la llibertat de moviment i obligada adscripció dels seus membres a la terra de conreu, del senyor o gran propietari, amb diferent grau de subjecció i de possibilitats d’alliberar-se’n.
    2. servitud militar Prestació personal que obligava els vassalls a acompanyar a la guerra llur senyor.

■ servitud

femení Condició de serf, subjecció a un amo dret civil Dret real limitat que grava sobre el domini d’altri, a favor d’una persona distinta del seu titular Servitud de pastura Servitud de mitgera Servitud de llums i vistes servitud internacional dret internacional Dret real limitat d’un estat sobre un altre, o en benefici recíproc, o com a mesura de seguretat història A Occident, a l’edat mitjana, estatut personal d’amplis grups de població eminentment rurals els serfs, no plenament lliures, però tampoc esclaus, que es caracteritzava, bàsicament, per una limitació de la llibertat de moviment i…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ servo

■ servo

masculí automàtica, automació Servosistema construcció naval Cambra en la qual hi ha el motor del timó en les embarcacions mogudes a motor
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ servo-

■ servo-

Forma prefixada del mot llatí servus , que significa ‘servent’, ‘servidor’, ‘esclau’, i que entra, en sentit figurat, en la composició del nom de diversos mecanismes, dispositius, etc, subordinats a uns altres
Gran Diccionari de la llengua catalana

servoamplificador


<title type="display">servoamplificador</title>

Partició sil·làbica: ser_vo_am_pli_fi_ca_dor
masculí automàtica, automació Amplificador destinat a augmentar la intensitat del senyal de retroacció d’un servomecanisme a fi que tingui potència suficient per a accionar un servomotor.

servoamplificador

masculí automàtica, automació Amplificador destinat a augmentar la intensitat del senyal de retroacció d’un servomecanisme a fi que tingui potència suficient per a accionar un servomotor
Gran Diccionari de la llengua catalana

servocomanda

servocomanda

femení automàtica, automació i tecnologia Servocomandament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ servocomandament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">servocomandament</title>

Etimologia: de servo- i comandament
    masculí automàtica, automació i tecnologia
  1. Comandament en què el senyal actuant és amplificat abans de la seva aplicació.
  2. Mecanisme auxiliar que, accionat per una força feble, l’amplifica fins a conferir-li la magnitud necessària per a fer funcionar un aparell, una màquina, etc., eventualment a distància.

■ servocomandament

masculí automàtica, automació i tecnologia Comandament en què el senyal actuant és amplificat abans de la seva aplicació Mecanisme auxiliar que, accionat per una força feble, l’amplifica fins a conferir-li la magnitud necessària per a fer funcionar un aparell, una màquina, etc, eventualment a distància
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ servocontrol

■ servocontrol

masculí automàtica, automació Control efectuat per mitjà d’un servosistema, generalment un servomecanisme
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ servodirecció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">servodirecció</title>

Partició sil·làbica: ser_vo_di_rec_ci_ó
Etimologia: de servo- i direcció
femení automòbil, automobilisme Servocomandament que en els vehicles automòbils permet de reduir l’esforç aplicat per a accionar les rodes directrius, mitjançant dispositius hidràulics o pneumàtics que transmeten als elements de la direcció una força molt superior a la que forneix l’arbre del volant.

■ servodirecció

femení automòbil, automobilisme Servocomandament que en els vehicles automòbils permet de reduir l’esforç aplicat per a accionar les rodes directrius, mitjançant dispositius hidràulics o pneumàtics que transmeten als elements de la direcció una força molt superior a la que forneix l’arbre del volant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ servofrè

■ servofrè

masculí automòbil, automobilisme Servocomandament que permet i assegura l’accionament dels frens d’alguns vehicles automòbils, especialment dels pesants, amb un esforç limitat del conductor
Traducció