<title type="display">setcasenc</title>
Body
adjectiu i masculí i femení De Setcases (Ripollès).
Es mostren 88939 resultats
■
setcentista
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">setcentista</title>
Accessory
Etimologia: de set-cents
Body
- adjectiu Relatiu o pertanyent al segle XVIII.
- masculí i femení Persona que ha viscut o ha fet l’obra al segle XVIII.
■
setcentista
adjectiu Relatiu o pertanyent al segle XVIII masculí i femení Persona que ha viscut o ha fet l’obra al segle XVIII
■
setciències
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">setciències</title>
Accessory
Partició sil·làbica: set_ci_èn_ci_es
Etimologia: de set2 i ciència 1a font: c. 1925
Etimologia: de set2 i ciència 1a font: c. 1925
Body
masculí i femení Persona que presumeix de saber molt.
■
setciències
masculí i femení Persona que presumeix de saber molt
■
setè
| setena
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">setè</title>
Accessory
Homòfon: cetè
Etimologia: de set2 1a font: s. XIV, Llull
Etimologia: de set2 1a font: s. XIV, Llull
Body
- adjectiu i masculí i femení [símbol 7è 7a] Que, en una sèrie, en té sis davant seu, el que fa set. El setè pis. La setena de la cursa.
-
- adjectiu Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat dividida en set parts iguals. Una setena part s’haurà de llençar.
- masculí Un setè, 1/7.
- masculí i femení folklore Cadascun dels castellers que formen el setè pis del castell.
- femení Conjunt de set unitats. Una setena d’anys.
■
setè
| setena
adjectiu i masculí i femení símbol 7è 7a Que, en una sèrie, en té sis davant seu, el que fa set El setè pis La setena de la cursa adjectiu Dit de cadascuna de les parts d’una quantitat dividida en set parts iguals Una setena part s’haurà de llençar masculí Un setè, 1/7 masculí i femení folklore Cadascun dels castellers que formen el setè pis del castell femení Conjunt de set unitats Una setena d’anys
■
setembre
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">setembre</title>
Accessory
Etimologia: del ll. septĕmber, -bris, íd., der. de septem ‘set’, perquè era el setè mes de l’any romà primitiu 1a font: 1244
Body
masculí [abreviatura set.] [símbol ST] cronologia Novè mes de l’any.
■
setembre
masculí abreviatura set símbol ST cronologia Novè mes de l’any
■
setembrí
| setembrina
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">setembrí</title>
Body
-
adjectiu
- Relatiu o pertanyent al mes de setembre. La revolució setembrina de 1868.
- Propi del mes de setembre. Un ventijol setembrí.
■
setembrí
| setembrina
adjectiu Relatiu o pertanyent al mes de setembre La revolució setembrina de 1868 Propi del mes de setembre Un ventijol setembrí
■
setet
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">setet</title>
Body
masculí música Grup de set notes iguals que té la mateixa durada de sis notes del mateix valor.
■
setet
masculí música Grup de set notes iguals que té la mateixa durada de sis notes del mateix valor
■
setge
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">setge</title>
Accessory
Etimologia: d’un ll. *sedĭcum, der. de sedēre ‘seure’, com *adsedicare, base de assetjar; també fora versemblant que el substantiu s’hagués extret del verb amb influx de obsidio, -ōnis ‘setge’ i situs ‘indret’ 1a font: s. XIII, Desclot
Body
-
masculí
- història i ciències militars Encerclament d’una ciutat, fortalesa, etc., per combatre-la i emparar-se’n.
-
botànica
- Nom aplicat a diverses espècies d’escrofulària, especialment l’escrofulària aquàtica, l’escrofulària nodosa i l’escrofulària peregrina.
- Heliantem setge.
- estat de setge dret polític Estat de crisi que permet l’alteració transitòria del règim constitucional ordinari.
■
setge
masculí història i ciències militars Encerclament d’una ciutat, fortalesa, etc, per combatre-la i emparar-se’n botànica Nom aplicat a diverses espècies d’escrofulària, especialment l’escrofulària aquàtica, l’escrofulària nodosa i l’escrofulària peregrina Heliantem setge estat de setge dret polític Estat de crisi que permet l’alteració transitòria del règim constitucional ordinari
■
setí
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">setí</title>
Accessory
Etimologia: d’origen incert, potser de l’it. setino, íd., der. de seta ‘seda’, o potser de l’àr. säbtî ‘fet a Ceuta’, perquè fos fabricat amb tela procedent de Ceuta 1a font: 1390
Body
-
masculí
-
indústria tèxtil
- Lligat fonamental quadrat, caracteritzat per un escalonat men(essent m i n nombres primers entre ells i majors que la unitat), el curs del qual és la suma de m i de n.
- Teixit de seda, cotó, lli o fibres químiques, amb lligat setí, sovint amb un ordit molt dens i de material lluent que forma llargues bastes d’ordit adjacents.
- setí de la reina Setí de sis fils i sis passades de curs, de lligat irregular (e2,3,4,4,3,2).
- setí de Lió Teixit de seda, sovint negra, tenyida en madeixa, amb ordit molt dens i lligat de sarja de tres.
- setí de la Xina Setí de cotó, amb lligat de setí de cinc, emprat per a fer-ne folres.
- setí duquessa Teixit de seda, tenyit en madeixa, blanc o negre, amb lligat de setí de vuit.
- setí Liberty Setí amb ordit de seda greja i trama de filadís, tenyit en peça, i amb lligat de setí de vuit, deu o dotze.
- plural botànica i jardineria Planta herbàcia biennal, de la família de les crucíferes (Lunaria biennis), de fulles ovades, flors purpúries i de fruits en silícula, plantada com a ornamental.
- fusteria Fusta molt dura de diversos arbres tropicals caracteritzada per la complicació de les seves venes.
■
setí
masculí indústria tèxtil Lligat fonamental quadrat, caracteritzat per un escalonat m e n essent m i n nombres primers entre ells i majors que la unitat, el curs del qual és la suma de m i de n Teixit de seda, cotó, lli o fibres químiques, amb lligat setí, sovint amb un ordit molt dens i de material lluent que forma llargues bastes d’ordit adjacents setí de la reina Setí de sis fils i sis passades de curs, de lligat irregular e 2 , 3 , 4 , 4 , 3 , 2 setí de Lió Teixit de seda, sovint negra, tenyida en madeixa, amb ordit molt dens i lligat de sarja de tres setí de la Xina Setí de cotó, amb…
■
seti
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">seti</title>
Accessory
Etimologia: d’origen incert, probablement del ll. sĭtus, -us, íd., amb influx del verb sitiar, possible alteració del ll. situare ‘situar’, amb canvi de terminació 1a font: s. XIII, Vides
Body
-
masculí
-
- Lloc on seu, on està, que ocupa, algú o alguna cosa.
- Lloc on pot col·locar-se, o lloc destinat a col·locar-hi, algú o alguna cosa.
-
- deixar (algú) al seti Matar-lo sobtadament.
- quedar al seti Morir sobtadament.
■
seti
masculí Lloc on seu, on està, que ocupa, algú o alguna cosa Lloc on pot collocar-se, o lloc destinat a collocar-hi, algú o alguna cosa deixar algú al seti Matar-lo sobtadament quedar al seti Morir sobtadament