Es mostren 88939 resultats

aril·lodi


<title type="display">aril·lodi</title>

Etimologia: del b. ll. arillodium, der. de arillus ‘aril’
    masculí anatomia vegetal
  1. Aril format a partir de la vora del tegument extern de la llavor, envoltant el micròpil.
  2. Aril petit, que forma un simple apèndix sobre la llavor.

aril·lodi

masculí anatomia vegetal Aril format a partir de la vora del tegument extern de la llavor, envoltant el micròpil Aril petit, que forma un simple apèndix sobre la llavor
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aril·loide

■ aril·loide

masculí botànica Semblant a un aril Arillodi
Gran Diccionari de la llengua catalana

arin-arin


<title type="display">arin-arin</title>

Etimologia: del basc arin ‘lleuger, ràpid’
masculí [plural arin-àrins] dansa Ball lliure basc que és interpretat amb el txistu i el tamborí, o bé amb l’acordió.

arin-arin

masculí plural arin-àrins dansa Ball lliure basc que és interpretat amb el txistu i el tamborí, o bé amb l’acordió
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ arínjol

■ arínjol

masculí botànica arítjol
Gran Diccionari de la llengua catalana

ariònids


<title type="display">ariònids</title>

Partició sil·làbica: a_ri_ò_nids
Etimologia: del nom d’Arion, poeta gr. (s. VII aC)
    masculí zoologia
  1. plural Família de mol·luscs gastròpodes pulmonats de l’ordre dels estilomatòfors, que inclou llimacs grossos amb el peu voltat d’una sanefa, els quals es contrauen fent una bola quan són molestats.
  2. singular Mol·lusc de la família dels ariònids.

ariònids

masculí zoologia plural Família de molluscs gastròpodes pulmonats de l’ordre dels estilomatòfors, que inclou llimacs grossos amb el peu voltat d’una sanefa, els quals es contrauen fent una bola quan són molestats singular Mollusc de la família dels ariònids
Gran Diccionari de la llengua catalana

aristarc


<title type="display">aristarc</title>

Etimologia: del nom d’Aristarc de Samotràcia, gramàtic i crític gr. (c. 215-c. 143 aC)
masculí Crític sever. És un aristarc en qüestions literàries.

aristarc

masculí Crític sever És un aristarc en qüestions literàries
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

aristat
| aristada


<title type="display">aristat</title>

Etimologia: del ll. aristatus, -a, -um, íd.
adjectiu botànica Proveït d’arestes, com les glumes i les glumel·les de moltes gramínies.

aristat
| aristada

adjectiu botànica Proveït d’arestes, com les glumes i les glumelles de moltes gramínies
Gran Diccionari de la llengua catalana

aristo-

aristo-

Forma prefixada del mot grec áristos , que significa ‘el millor’ Ex aristocràcia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aristocràcia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">aristocràcia</title>

Partició sil·làbica: a_ris_to_crà_ci_a
Etimologia: del gr. aristokratía, íd. 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. ciències polítiques
    1. Forma de govern en què el poder resideix en un grup social minoritari o reduït, privilegiat per raó del seu llinatge, pel seu poder econòmic o per circumstàncies personals (moralitat, intel·ligència, nivell cultural).
    2. Classe o grup privilegiat que deté el poder aristocràtic.
    3. per extensió Estament noble.
  2. figuradament Conjunt de persones o de coses que hom considera per damunt de les de la mateixa espècie per llurs qualitats. L’aristocràcia del saber.

■ aristocràcia

femení ciències polítiques Forma de govern en què el poder resideix en un grup social minoritari o reduït, privilegiat per raó del seu llinatge, pel seu poder econòmic o per circumstàncies personals moralitat, intelligència, nivell cultural Classe o grup privilegiat que deté el poder aristocràtic per extensió Estament noble figuradament Conjunt de persones o de coses que hom considera per damunt de les de la mateixa espècie per llurs qualitats L’aristocràcia del saber
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ aristòcrata

■ aristòcrata

masculí i femení Persona de l’aristocràcia noble Partidari de l’aristocràcia com a forma de govern
Traducció