Es mostren 88940 resultats

■ seure


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">seure</title>

Partició sil·làbica: seu_re
Compareu: asseure
Etimologia: del ll. sĕdēre, sessum, íd., ‘residir; restar’ 1a font: orígens de la llengua, Llull
verb intransitiu Estar algú sobre un suport qualsevol de manera que el seu cos descansi sobre l’extremitat inferior del tronc, estar assegut. Seure en un banc. Seure un infant a la falda de la mare. No podreu seure: s’han acabat les cadires. Seure a terra.

■ seure

verb intransitiu Estar algú sobre un suport qualsevol de manera que el seu cos descansi sobre l’extremitat inferior del tronc, estar assegut Seure en un banc Seure un infant a la falda de la mare No podreu seure s’han acabat les cadires Seure a terra
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

sevenc
| sevenca

sevenc
| sevenca

adjectiu i masculí i femení De Seva Osona
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sèver

■ sèver

masculí Suc concentrat de l’àloe botànica Àloe
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sever
| severa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sever</title>

Etimologia: del ll. sevērus, -a, -um, íd. 1a font: 1507, Nebrija-Busa
    adjectiu
    1. No gens indulgent amb les faltes, les febleses. Un mestre sever amb els seus deixebles.
    2. Estricte, rígid, en l’observança d’una llei, d’un precepte, d’una regla. Un jutge sever. Un confessor molt sever.
  2. per extensió
    1. Inflexible, rígid. Disciplina severa. Costums severs.
    2. Seriós, sense gaires colors, no excessivament adornat. Un estil sever. Una arquitectura severa.

■ sever
| severa

adjectiu No gens indulgent amb les faltes, les febleses Un mestre sever amb els seus deixebles Estricte, rígid, en l’observança d’una llei, d’un precepte, d’una regla Un jutge sever Un confessor molt sever per extensió Inflexible, rígid Disciplina severa Costums severs Seriós, sense gaires colors, no excessivament adornat Un estil sever Una arquitectura severa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ severament

■ severament

adverbi D’una manera severa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

severià
| severiana


<title type="display">severià</title>

Partició sil·làbica: se_ve_ri_à
    història
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als severians.
  2. masculí i femení Individu d’un poble eslau que habitava a la regió de Kíiv.

severià
| severiana

història adjectiu Relatiu o pertanyent als severians masculí i femení Individu d’un poble eslau que habitava a la regió de Kíiv
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ severitat

■ severitat

femení Qualitat de sever La severitat d’un jutge La severitat d’un càstig La severitat d’un estil arquitectònic, literari, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sevícia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sevícia</title>

Partició sil·làbica: se_ví_ci_a
Etimologia: del ll. saevitia, íd., der. de saevus, -a, -um ‘cruel’ 1a font: 1864, DLab.
    femení
  1. dret penal Duresa i crueltat excessives en el tracte amb alguna persona sobre la qual hom té potestat o autoritat.
  2. Crueltat, duresa excessiva.

■ sevícia

femení dret penal Duresa i crueltat excessives en el tracte amb alguna persona sobre la qual hom té potestat o autoritat Crueltat, duresa excessiva
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sevillà
| sevillana

■ sevillà
| sevillana

adjectiu i masculí i femení De Sevilla capital i província d’Andalusia adjectiu i femení agricultura Sevillenca femení plural dansa Forma andalusa de la dansa seguidilla castellana i manxega
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sevillenc
| sevillenca

■ sevillenc
| sevillenca

adjectiu i femení agricultura Dit d’una varietat d’olivera de branques molt dretes i d’una varietat d’oliva ovalada i bastant grossa