Es mostren 88953 resultats

■ sibil·la

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/> <title type="display">sibil·la</title>

Etimologia: del ll. sibylla, i aquest, del gr. síbylla, íd. 1a font: s. XV
    femení
  1. història de les religions Dona que hom suposava que tenia el do de predir l’esdevenidor.
  2. cant de la sibil·la (o simplement sibil·la) litúrgia Cant de la nit de Nadal que parla dels senyals del judici final i l’adveniment de Crist posats en boca de la sibil·la Eritrea.

■ sibil·la

femení història de les religions Dona que hom suposava que tenia el do de predir l’esdevenidor cant de la sibilla o simplement sibilla litúrgia Cant de la nit de Nadal que parla dels senyals del judici final i l’adveniment de Crist posats en boca de la sibilla Eritrea
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sibil·lí
| sibil·lina

■ sibil·lí
| sibil·lina

adjectiu Relatiu o pertanyent a les sibilles Oracle sibillí per extensió Misteriós, enigmàtic Parlava amb un aire sibillí
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sibil·lític
| sibil·lítica

■ sibil·lític
| sibil·lítica

adjectiu Sibillí
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

sibírid
| sibírida


<title type="display">sibírid</title>

    antropologia física
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la raça sibírida.
  2. masculí i femení Individu de la raça sibírida.
  3. raça sibírida Raça del grup xantoderm integrada per individus predominantment mesocèfals, de talla petita.

sibírid
| sibírida

antropologia física adjectiu Relatiu o pertanyent a la raça sibírida masculí i femení Individu de la raça sibírida raça sibírida Raça del grup xantoderm integrada per individus predominantment mesocèfals, de talla petita
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ siboc


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">siboc</title>

Etimologia: d’origen totalment incert, amb alguna possibilitat d’haver rebut algun influx del mot xibeca o sibeca 1a font: 1915, DAg.
masculí ornitologia Ocell de l’ordre dels caprimulgiformes, de la família dels caprimúlgids (Caprimulgus ruficollis), semblant a l’enganyapastors, però més clar i amb una taca blanca a la gorja.

■ siboc

masculí ornitologia Ocell de l’ordre dels caprimulgiformes, de la família dels caprimúlgids Caprimulgus ruficollis , semblant a l’enganyapastors, però més clar i amb una taca blanca a la gorja
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sic

■ sic

adverbi Mot llatí que significa ‘així’, que, en una transcripció, hom posa, entre parèntesis, al costat d’un mot equivocat o inintelligible, a fi que el lector no atribueixi la falta al transcriptor
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sicari
| sicària


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sicari</title>

Etimologia: del ll. sicarius, íd., der. de sica ‘punyal’ 1a font: 1472
    masculí i femení
  1. Assassí assalariat.
  2. judaisme Membre d’una secta fanàtica jueva que continuà la resistència contra els romans, un cop foren eliminats els zelotes.

■ sicari
| sicària

masculí i femení Assassí assalariat judaisme Membre d’una secta fanàtica jueva que continuà la resistència contra els romans, un cop foren eliminats els zelotes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sicilià
| siciliana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sicilià</title>

Partició sil·làbica: si_ci_li_à
  1. adjectiu i masculí i femení De Sicília (illa de la Mediterrània), dels sicilians (poble) o del sicilià (dialecte).
  2. masculí i femení història Individu d’un poble indoeuropeu que, procedent de les costes de Grècia, colonitzà l’illa de Sicília.
  3. masculí estratigrafia Divisió estratigràfica del quaternari marí mediterrani, amb categoria d’estatge, i que correspon a un cicle eustàtic complet.
  4. masculí lingüística Dialecte italià pertanyent al grup centremeridional.
  5. femení música Peça de dansa, de moviment molt moderat a 6/8 o 12/8, molt conreada a Itàlia i als països germànics.
  6. escola siciliana literatura Moviment poètic en vulgar que es desenvolupà durant el segle XIII a la cort de Frederic II i dels seus fills.

■ sicilià
| siciliana

adjectiu i masculí i femení De Sicília illa de la Mediterrània, dels sicilians poble o del sicilià dialecte masculí i femení història Individu d’un poble indoeuropeu que, procedent de les costes de Grècia, colonitzà l’illa de Sicília masculí estratigrafia Divisió estratigràfica del quaternari marí mediterrani, amb categoria d’estatge, i que correspon a un cicle eustàtic complet masculí lingüística Dialecte italià pertanyent al grup centremeridional femení música Peça de dansa, de moviment molt moderat a 6/8 o 12/8, molt conreada a Itàlia i als països germànics escola siciliana literatura…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

sicle


<title type="display">sicle</title>

Homòfon: cicle
Etimologia: del b. ll. siclus, i aquest, de l’hebreu sekel, íd.
masculí numismàtica Antiga unitat de pes usada a Babilònia i a Israel, que constituïa 1/60 part de la mina.

sicle

masculí numismàtica Antiga unitat de pes usada a Babilònia i a Israel, que constituïa 1/60 part de la mina
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sicló


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sicló</title>

Homòfon: cicló
Etimologia: de l’àr. siqlab ‘eunuc’, i aquest, del b. ll. sclavus ‘esclau’
    adjectiu i masculí
  1. Mascle que té un sol testicle.
  2. Mascle que, per algun defecte de conformació, és infecund.
  3. especialment ramaderia Dit del mascle oví els testicles del qual són al ventre i no surten a l’exterior.

■ sicló

adjectiu i masculí Mascle que té un sol testicle Mascle que, per algun defecte de conformació, és infecund especialment ramaderia Dit del mascle oví els testicles del qual són al ventre i no surten a l’exterior
Traducció