Es mostren 88960 resultats

sifonòfors


<title type="display">sifonòfors</title>

    masculí zoologia
  1. plural Ordre de cnidaris de la classe dels hidrozous, nedadors marins, arrossegats per corrents i que presenten polimorfisme intens. Cal destacar-ne la barqueta (Velella sp) i el borm de vela (Physalia sp).
  2. singular Cnidari de l’ordre dels sifonòfors.

sifonòfors

masculí zoologia plural Ordre de cnidaris de la classe dels hidrozous, nedadors marins, arrossegats per corrents i que presenten polimorfisme intens Cal destacar-ne la barqueta Velella sp i el borm de vela Physalia sp singular Cnidari de l’ordre dels sifonòfors
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

sifonògam
| sifonògama

sifonògam
| sifonògama

botànica adjectiu Dit dels embriòfits en què l’espermatozoide ateny l’òvul a través d’un tub pollínic femení plural Espermatòfits
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

sifonòglif


<title type="display">sifonòglif</title>

masculí zoologia Solc longitudinal de l’estomodeu dels pòlips dels antozous constituït per cèl·lules ciliades que mouen l’aigua que penetra a la cavitat gastrovascular.

sifonòglif

masculí zoologia Solc longitudinal de l’estomodeu dels pòlips dels antozous constituït per cèllules ciliades que mouen l’aigua que penetra a la cavitat gastrovascular
Gran Diccionari de la llengua catalana

sifonòstoma

sifonòstoma

masculí anatomia animal Nom donat a la conquilla dels molluscs gastròpodes quan el perístoma presenta una escotadura acanalada en la seva vora terminal
Gran Diccionari de la llengua catalana

sifonozooide


<title type="display">sifonozooide</title>

Partició sil·làbica: si_fo_no_zo_oi_de
masculí zoologia Pòlip especialitzat de les colònies d’alguns antozous, encarregat de produir corrents d’aigua necessaris per a la respiració de la colònia.

sifonozooide

masculí zoologia Pòlip especialitzat de les colònies d’alguns antozous, encarregat de produir corrents d’aigua necessaris per a la respiració de la colònia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sigil

■ sigil

masculí Compte, precaució amb què hom guarda un secret sigil sacramental dret canònic Secret de confessió
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sigil·lació

■ sigil·lació

femení Acció de sigillar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sigil·lar1

■ sigil·lar1

adjectiu Relatiu o pertanyent als segells o al sigil Vegeu també sigillar 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sigil·lar2

■ sigil·lar2

verb transitiu segellar 1 Decorar amb marques fetes per un segell o amb taques semblants a les d’un segell Vegeu també sigillar 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sigil·lat
| sigil·lada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sigil·lat</title>

Etimologia: del ll. sigillatus, -a, -um, íd.
    adjectiu
  1. Segellat. Carta sigil·lada.
    1. Marcat amb un segell o amb taques semblants a un segell.
    2. terra (o ceràmica) sigil·lada ceràmica Ceràmica amb decoracions en relleu feta amb motlle o amb aplicacions de matrius sobre la superfície exterior.

■ sigil·lat
| sigil·lada

adjectiu Segellat Carta sigillada Marcat amb un segell o amb taques semblants a un segell terra o ceràmica sigillada ceràmica Ceràmica amb decoracions en relleu feta amb motlle o amb aplicacions de matrius sobre la superfície exterior
Traducció