Es mostren 88953 resultats

■ signat
| signada

■ signat
| signada

adjectiu Que porta una signatura Aquest escrit ha d’anar signat mesura signada matemàtiques Mesura que pot prendre valors positius i negatius
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ signatari
| signatària

■ signatari
| signatària

adjectiu i masculí i femení Signant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ signatura


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">signatura</title>

Etimologia: del b. ll. signatura, íd. 1a font: 1472
    femení
    1. [abreviatura sign.] Acció de signar;
    2. l’efecte.
    1. escriptura, diplomàtica i dret Nom, cognom i, generalment, rúbrica autògrafs amb què hom subscriu un document, carta, rebut, etc., per certificar que n’és l’autor o que n’aprova el contingut, que hi ha intervingut o que hi ha estat present.
    2. art Nom de l’autor d’una obra d’art, inscrit en una part visible o no visible d’ella, com a constància de la seva paternitat.
    3. signatura en blanc Signatura que hom posa en un full perquè un altre l’ompli de la forma convinguda o perquè hi escrigui el que vulgui.
  3. biblioteconomia i arxivística
    1. Sèrie ordenada de xifres o lletres que corresponen normalment a les matèries de què tracten els llibres o a la cronologia o topografia dels documents i que serveixen per a ordenar-los en les biblioteques i en els catàlegs, d’acord amb els diversos sistemes de classificació.
    2. Indicació d’aquesta signatura en el llom dels llibres i sovint en el frontispici o en una altra pàgina, i que consta també en les fitxes del catàleg.
  4. arts gràfiques
    1. Senyal posat al peu de la primera pàgina de cada plec d’un llibre, que serveix per a indicar com ha d’ésser fet el plegat i l’ordre en què han d’ésser posats els plecs en l’alçada.
    2. per extensió Cadascun dels plecs de què es compon un volum.
  5. matemàtiques Nombre de termes positius en una forma quadràtica reduïda a una suma de quadrats mitjançant una transformació lineal.

■ signatura

femení abreviatura sign Acció de signar l’efecte escriptura , diplomàtica i dret Nom, cognom i, generalment, rúbrica autògrafs amb què hom subscriu un document, carta, rebut, etc, per certificar que n’és l’autor o que n’aprova el contingut, que hi ha intervingut o que hi ha estat present art Nom de l’autor d’una obra d’art, inscrit en una part visible o no visible d’ella, com a constància de la seva paternitat signatura en blanc Signatura que hom posa en un full perquè un altre l’ompli de la forma convinguda o perquè hi escrigui el que vulgui biblioteconomia i arxivística Sèrie ordenada de…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ signe


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">signe</title>

Homòfon: cigne
Etimologia: del ll. signum, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Allò amb què una cosa és representada.
    2. diagnosi Fenomen que, reconegut pel metge en l’organisme del malalt i apreciat per ell, permet d’arribar a la diagnosi i al pronòstic d’una malaltia determinada.
    3. entomologia En alguns insectes, formació esclerificada de la bossa copuladora de les femelles.
    4. comunicació Associació d’un concepte significatiu, o significat, i d’una imatge acústica, o significant.
    5. litúrgia i religió Senyal, esdeveniment o paraula que hom interpreta com a manifestació i presència del transcendent o diví.
    6. matemàtiques Símbol emprat per a indicar una operació o caracteritzar una magnitud.
    7. música Nom donat als diferents senyals gràfics que complementen les notes d’una partitura i en permeten una interpretació correcta (silencis, dinàmica, ritme, etc.).
    8. signe del zodíac astronomia i astrologia Cadascuna de les dotze parts en què hom suposa dividit el zodíac.
    9. signe descendent astronomia Cadascun dels signes del zodíac pels quals passa el Sol des del solstici d’estiu fins al solstici d’hivern.
    10. signe notarial dret Senyal particular i registrat que cada notari dibuixa a mà abans de la signatura que autoritza un document públic.
    11. signe òptic mineralogia Propietat que presenten els minerals anisòtrops transparents, quan, tallats en làmines primes, hom els observa al microscopi amb llum polaritzada (paral·lela o convergent), nícols creuats i un compensador intercalat en el tub del microscopi.
  2. Moviment, acció, gest, amb què hom assenyala una persona o un objecte, expressa un pensament, dona a conèixer una ordre, un desig, etc. Em va fer signe que el seguís. Si em parles amb signes, no t’entenc.

■ signe

masculí Allò amb què una cosa és representada diagnosi Fenomen que, reconegut pel metge en l’organisme del malalt i apreciat per ell, permet d’arribar a la diagnosi i al pronòstic d’una malaltia determinada entomologia En alguns insectes, formació esclerificada de la bossa copuladora de les femelles comunicació Associació d’un concepte significatiu, o significat , i d’una imatge acústica, o significant litúrgia i religió Senyal, esdeveniment o paraula que hom interpreta com a manifestació i presència del transcendent o diví matemàtiques Símbol emprat per a indicar una operació o…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ signífer
| signífera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">signífer</title>

Etimologia: del ll. signĭfer, -ĕri, íd., comp. de signum ‘signe’ i ferre ‘portar’ 1a font: 1696, DLac.
  1. adjectiu i masculí i femení Que porta la insígnia o el senyal, en una processó, en una desfilada, etc.
  2. masculí història
    1. Portaestendard romà.
    2. especialment El qui portava les insígnies de les cohorts i de les centúries.
  3. masculí astronomia Zodíac.

■ signífer
| signífera

adjectiu i masculí i femení Que porta la insígnia o el senyal, en una processó, en una desfilada, etc masculí història Portaestendard romà especialment El qui portava les insígnies de les cohorts i de les centúries masculí astronomia Zodíac
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ significació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">significació</title>

Partició sil·làbica: sig_ni_fi_ca_ci_ó
Etimologia: del ll. significatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Torcimany
    femení
    1. Acció de significar a algú una cosa.
    2. lingüística Procés psíquic d’associar un significant a un significat o concepte per constituir un signe lingüístic.
  2. Importància. Era una persona excel·lent, però de minsa significació en la vida ciutadana.
  3. Sentit, allò que vol dir, que significa, un mot, un signe, significat.
  4. estadística
    1. nivell de significació En la teoria de contrasts d’hipòtesi, fita que hom estableix per assegurar que la probabilitat d’acceptar la hipòtesi, essent falsa, és menor que aquesta fita.
    2. prova de significació En la teoria de contrasts d’hipòtesi, prova que hom fa per decidir si els valors observats permeten de rebutjar la hipòtesi dins un nivell convingut i amb una probabilitat adequada.

■ significació

femení Acció de significar a algú una cosa lingüística Procés psíquic d’associar un significant a un significat o concepte per constituir un signe lingüístic Importància Era una persona excellent, però de minsa significació en la vida ciutadana Sentit, allò que vol dir, que significa, un mot, un signe, significat estadística nivell de significació En la teoria de contrasts d’hipòtesi, fita que hom estableix per assegurar que la probabilitat d’acceptar la hipòtesi, essent falsa, és menor que aquesta fita prova de significació En la teoria de contrasts d’hipòtesi, prova que hom fa per decidir…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ significador
| significadora

■ significador
| significadora

adjectiu i masculí i femení Que significa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ significament

■ significament

masculí significació 1
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ significança

■ significança

femení Significació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ significant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">significant</title>

Etimologia: del ll. significans, -ntis, participi pres. de significare ‘significar’ 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu Que significa.
  2. masculí lingüística En la terminologia estructuralista, conjunt d’elements fonològics que configuren la imatge acústica d’un signe lingüístic.

■ significant

adjectiu Que significa masculí lingüística En la terminologia estructuralista, conjunt d’elements fonològics que configuren la imatge acústica d’un signe lingüístic
Traducció