Es mostren 88939 resultats

■ siliculós
| siliculosa

■ siliculós
| siliculosa

adjectiu botànica Relatiu o pertanyent a la silícula
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ silicur


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">silicur</title>

    masculí química inorgànica
  1. Denominació genèrica dels composts binaris de silici amb elements més electropositius que ell. Responen a la fórmula general M4nSin.
  2. Anió Si4-, que hom pot considerar formalment derivat del silà per pèrdua dels seus quatre àtoms d’hidrogen.

■ silicur

masculí química inorgànica Denominació genèrica dels composts binaris de silici amb elements més electropositius que ell Responen a la fórmula general M 4 n Si n Anió Si 4 - , que hom pot considerar formalment derivat del silà per pèrdua dels seus quatre àtoms d’hidrogen
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ silil

■ silil

masculí química inorgànica Denominació sistemàtica del radical univalent H 3 Si—, derivat formalment del silà per pèrdua d’un dels seus àtoms d’hidrogen
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sililació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sililació</title>

Partició sil·làbica: si_li_la_ci_ó
femení química analítica i química orgànica Denominació genèrica de diversos processos mitjançant els quals hom introdueix en l’estructura d’una molècula orgànica un radical trialquilsilil, generalment trimetilsilil (—Si(CH3)3).

■ sililació

femení química analítica i química orgànica Denominació genèrica de diversos processos mitjançant els quals hom introdueix en l’estructura d’una molècula orgànica un radical trialquilsilil, generalment trimetilsilil —SiCH 3 3
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sililar

■ sililar

verb transitiu química Efectuar una sililació
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

siling
| silinga


<title type="display">siling</title>

adjectiu i masculí i femení història Dit de l’individu d’un poble vàndal de Silèsia que emigrà fins a la Bètica on fou sotmès al segle V.

siling
| silinga

adjectiu i masculí i femení història Dit de l’individu d’un poble vàndal de Silèsia que emigrà fins a la Bètica on fou sotmès al segle V
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ síliqua


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">síliqua</title>

Etimologia: del ll. sĭlĭqua ‘tavella de llegum; llegum; ant. moneda romana’ 1a font: 1839, DLab.
    femení
  1. botànica Fruit capsular allargat, sincàrpic, amb dos carpels de placentació marginal i parietal, amb dos lòculs separats per una cloenda fina d’origen placentari, i que s’obre en dues valves per dehiscència ventricida.
  2. numismàtica Moneda romana d’argent encunyada des de l’època de Constantí el Gran.

■ síliqua

femení botànica Fruit capsular allargat, sincàrpic, amb dos carpels de placentació marginal i parietal, amb dos lòculs separats per una cloenda fina d’origen placentari, i que s’obre en dues valves per dehiscència ventricida numismàtica Moneda romana d’argent encunyada des de l’època de Constantí el Gran
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ siliqüiforme

■ siliqüiforme

adjectiu botànica En forma de síliqua
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ siliquós
| siliquosa

■ siliquós
| siliquosa

adjectiu botànica Relatiu o pertanyent a la síliqua
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

sillà
| sillana

sillà
| sillana

adjectiu i masculí i femení De Silla Horta